Roxane

Joliu Scilla liliohyacinthus

Tan senzill com un poema:
l'únic que es queda amb mi
és la llengua, la forma,
les connotacions -no el sentit.
Que m'adrecin paraules boniques.
Tan costerut es fa?

Helena Bonals

Tan bell com un mot

tot el que es queda amb mi

és la poesia, l'expressió

l'idioma -el català.

Dona'm la mà

per poder respirar.

Xavier Pujol

Tan intens com un vers,

allò que es queda en mi

és l'anhel expressat,

profund i sincer

en la llengua que estimo.

Els mots em representen.

Carme Rosanas

Fer un toc

KANDINSKY Improvisation 7 

Hi ha hagut almenys

dues ocasions a la vida

en què he estat 

tocada i enfonsada.

Però tocada pel foc.

També sé que estic tocada

quan no em pertoca de saber-ho.

I estimo més com més

retoco els poemes.

L'amor m'ha tocat

com la loteria.

Lloc buit

Niporepte 296 Barcelona- Portal de  l'Àngel dins Relats en català

El carrer calla,
la música és deserta.
Lloc per al vers.

En blanc

Estar en vena

a voltes és feixuc

i alegre alhora.

Helena Bonals

El pentagrama

calla com el carrer.

Notes esperen.

Carme Rosanas

El carrer és buit,

s'hi veu una ànima

meditativa.

Olga Xirinacs

A ulls clucs

Jo també somnio que algun dia

em pintin així, envoltada 

de la meva segona edat d'or.

De passió grana, però, sobretot,

de tendresa verda sota els peus.

De raó masculina i intuïció femenina.

Amb un bes que ho connecta tot.

Complementar-se

BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

No puc "compartir" res amb ningú.

Si et dono la meva mitja taronja,

em quedo sense mitja taronja.

Però, si escric un poema,

amb la teva lectura te'l pots fer teu.

O, al capdavall, sols romandrà 

en la meva torre de vori.

La interpretació també 

deu ser la mitja taronja

del qui crea.

La més àcida i dolça.

Compenetrats

Niporepte 295 Mr. G i senyora
dins Relats en català

Cap gran amor.
Només tens la tendresa.
Qui el pot haver?

I encara el roig

RUIZ, Eliseo Abatimiento dins 
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com si t'engrapessin

per les espatlles cap amunt,

sense tocar-te, 

et tocaven de veritat.

És quan topes amb les paraules,

i ja no et fa falta Botticelli.

L'endogàmia quan fas poesia

és pràcticament inevitable.

Començo amb els versos

i els versos són 

el meu començament.