Helena, la font de la infantesa és el meu referent que dura. I aquell magma trasbalsador, el de la poesia primera, m'acompanya sempre, a qualsevol lloc on vaig.
I tu, Helena? Tu ets com un alè que remou els racons més recòndits de l'ànima, tot records endormiscats. Tu ets com un catalitzador màgic, guspira capaç de capgirar el món! I t'ho dic davant dels teus ulls, Excelsa.
La poesia naix en la primera pregunta del xiquet cap a la mare, què vol mamà? Aquesta pregunta ha creat la Història, i la cultura i tot el llenguatge, de fet és la part més incògnita del llenguatge, i com no, també ha afaiçonat la poesia, així en qualsevol lloc on anem n'hi haurà.
És cert, si la sabem veure és arreu... Inesgotable. Bona poesia, Helena!
ResponEliminaSempre penso que ja no puc donar més, i sempre hi torno, Carme.
EliminaTots portem un infant dins la nineta dels ulls, per aixó la limpidesa de la teva mirada poètica.
ResponEliminaTots, tots no, Funámbulus, però els poetes sí!
EliminaHelena,
ResponEliminala font de la infantesa
és el meu referent que dura.
I aquell magma trasbalsador,
el de la poesia primera,
m'acompanya sempre,
a qualsevol lloc
on vaig.
Està molt bé, això que dius, Abel. Ja veig per què en saps tant!
EliminaI tu, Helena?
EliminaTu ets com un alè que remou
els racons més recòndits de l'ànima,
tot records endormiscats.
Tu ets com un catalitzador màgic,
guspira capaç de capgirar el món!
I t'ho dic davant dels teus ulls, Excelsa.
Tot això sóc jo? "guspira", sí, però "capaç de capgirar el món" no ho crec!
EliminaEls nens són creatius i la creativitat és una font d'energia renovable. Només cal anar amb els ulls i la ment ben oberta com fas tu.
ResponEliminaSílvia,
Eliminano sé si és que tots els nens són creatius, el que estic dient és que la meva força prové de la infantesa. Sempre he volgut ser artista.
La poesia naix en la primera pregunta del xiquet cap a la mare, què vol mamà? Aquesta pregunta ha creat la Història, i la cultura i tot el llenguatge, de fet és la part més incògnita del llenguatge, i com no, també ha afaiçonat la poesia, així en qualsevol lloc on anem n'hi haurà.
ResponEliminaVicent
La poesia és molt elevada, i alhora es fa amb la fonètica, Vicent. Ho trobo curiós.
EliminaSempre la trobaràs, allà on vagis, perquè la portes dins! :D
ResponEliminaGràcies, Alba! Deu ser veritat això que dius.
Elimina