En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de desembre del 2013

Sense voler

El meu amor,
sempre de tres cireres,
talment un haiku.

22 comentaris:

  1. El meu amor,
    les muses que m'envolten;
    juntes totes elles
    conformen la perfecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que tens, Abel. Jo sóc d'una sola persona, com Petrarca.

      Elimina
    2. Helena,
      jo també hagués volgut ser d'una sola persona; però, ai, la vida i els seus avatars!

      Elimina
    3. Abel,
      "Les dones i els dies", que deia Ferrater. Jo també m'ho puc mirar des d'altres punts de vista, tots tenen la seva part de veritat. Però prefereixo el que he dit abans.

      Elimina
    4. Helena,
      Ferrater va tenir una fe cega en el seu propi destí...

      Elimina
    5. Abel,
      Ferrater era un "gamberro intel·lectual", que deia Josep Murgades.

      Elimina
    6. Helena,
      si ho ha dit Josep Murgades, va a missa! El vaig conéixer als anys 70 de professor a l'Estudi General de Lleida (abans de la UdL) i ja d'antuvi em va causa la impressió de persona seriosa i fiable.
      Cert, Ferrater era un "gamberro intel·lectual" impregnat d'existencialisme, i també un gran lingüista i un poeta extraordinari.
      I el teu haiku i les cireres amoroses, plens de meravella!

      Elimina
  2. M'encanta aquest amor de tres cireres...
    Per tant m'encanta també aquest haikú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      a mi no m'encanta, preferiria que fos de dos. El haiku ja m'agrada de tres!

      Elimina
  3. I la darrera cirera porta tres pinyols conformant la quarta cirera, la de tres pinyols i en cada pinyol tres dicotiledons i en cada ...
    Però amb el límit de Déu, o de la ciència o de la veritat o del saber, del que volguem, però amb un límit. que conforma en el seu centre el haiku.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      no entenc això d'una cirera de tres pinyols.

      Elimina
    2. Què en la tercera cirera es repeteix infinitament la història, estan les tres cireres novament i així fins al límit ja siga diví, social o científic o humà, com vulgues, però és una teoria meua, tot i que l'he vista molt semblant en alguns autors, però finalment i el més important amor=haiku, i en això és en el que caldria quedar-se com tu molt bé apuntes Helena.

      Vicent

      Elimina
  4. Un gran ramell. Però jo, posats a triar, també el prefereixo de dos, la veritat.

    ResponElimina
  5. Els trios no solen funcionar, però el teu en forma de haiku em sembla genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia! Els trios es veu que hi ha qui sí que li funciona, no pas a mi!

      Elimina
  6. Si és bona, fins i tot una cirera sola va bé. I una parella, fantàstic. Llàstima que cada cirera et fa venir ganes de menjar-ne una altra, i després una altra i... al final, un enfit!
    El haiku, molt bo. I ja veus si n'ha despertat, de comentaris. Chapeau!

    ResponElimina
  7. L'amor és molt més complicat del que plasmaven els contes de fades. La vida és un cirerer florit de haikus, més aviat tristos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      jo faig cas dels contes de fades malgrat tot, tenen molta saviesa. És veritat el que dius dels haikus més aviat tristos.

      Elimina
  8. M'agraden aquestes tres cireres que de tants colors i formes poden ser. I sabors, és clar. I olors....

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...