Jo descobreixo l'or
i en faig poema.
Vosaltres us enjoieu amb ell.
Els meus diamants
s'han de facetar una mica
per ser prou cristal·lins.
Perquè de diamant en brut
sense defectes només hi ha
el de la infantesa.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 24 d’agost del 2016
dilluns, 22 d’agost del 2016
Kafka
Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un equí galopant, oblic en l'aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a desfer-se dels esperons, atès que no hi havia esperons, fins a desfer-se de les regnes, atès que no hi havia regnes, i al davant només ha vist la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense coll ni caps d'equins.
Franz KAFKA, Desig d'esdevenir indi. Traducció d'Àlex Agustí
Atrapasomnis dins Relats en català |
Voler ser indi,
amb una al·legoria
crear un món.
Helena Bonals
Pintats i amb plomes,
ens alcem en defensa
d'un món més digne.
Ramon Carreté
A ran de terra,
pels grans espais, ben lliures,
i els ulls als núvols.
Carme Rosanas
dissabte, 20 d’agost del 2016
Impotència
A vegades és lluna plena,
però no serveix de res,
perquè els núvols te la tapen.
A vegades dius alguna cosa,
però és igual,
perquè ningú escolta.
A vegades trobes la rosa,
però tant se val,
perquè es marceix.
dijous, 18 d’agost del 2016
Per amor a l'art
La meva escriptura feta llamp,
i copsar en cada imatge
aquell esclat entre cel i terra.
Faig tot el que sempre he volgut fer.
Amb un deix de melangia.
diumenge, 14 d’agost del 2016
Sang verda
Niporepte 186 dins Relats en català, Flors silvestres a l'alba |
Té més de verd
que no pas de vermell
la meva aurora,
feta imatge en els camps.
El sol, amb timidesa.
dissabte, 6 d’agost del 2016
El cel es muda
Niporepte 185 dins Relats en català |
Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!
Helena Bonals
Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.
Carme Rosanas
El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.
August Garcia
L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.
Ramon Carreté
És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega
KEFAS
dijous, 4 d’agost del 2016
Excés de sentiment
La sessió de circ ha acabat.
Un empleat de neteja escombra
les restes de llaminadures.
I dos espectadors romanen
als seus seients, captivats
encara per l'espectacle
que han pogut contemplar fa poc,
que voldrien allargar en la nit.
Contra tot pronòstic,
contra tota lògica,
encara que la vida empenyi,
jo també em quedo
quan tot és ja buit.
Un empleat de neteja escombra
les restes de llaminadures.
I dos espectadors romanen
als seus seients, captivats
encara per l'espectacle
que han pogut contemplar fa poc,
que voldrien allargar en la nit.
Contra tot pronòstic,
contra tota lògica,
encara que la vida empenyi,
jo també em quedo
quan tot és ja buit.
dimecres, 3 d’agost del 2016
La figura
Una metàfora és una porta.
Porta a través, gràcies al marc,
de la realitat a la imaginació.
Necessitem les metàfores,
necessitem la poesia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...