En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Torno a mirar per la finestra,de matinada,i veig com reverbera arreula teva mirada.Ritme i melodia,simfonia inacabada!
Que ben trobat, això del verb reverberar! De bon matí, amb la simfonia inacabada.
Miro de nou per la finestra, tinc l'ànima encegada,i fa sol, i llueixla teva mirada.Harmonia en to major,simfonia inacabada!
Avui sí que fa sol! I el sol encega. No permet d'acabar la simfonia.
Capvespre des de la finestra,rebufa la ponentada,i en mig de la flaire sentola teva mirada.Cadència de bemols,simfonia inacabada!
A més de poesia saps música!
De nit, per la finestra penetrauna foscúria abigarrada,ulls de gat mesquer,la teva mirada.Gran remor de tons greussimfonia inacabada!
"gat mesquer", m'agrada aquesta expressió.
Magnífic.T'ho diré amb un haiku:Onades rítmiques,Als teus versos, Helena.sols poesia!
Joana,els versos sempre són onades rítmiques. La poesia caldria trobar-la en ells!
Els reflexos són bonics, però s'han de procurar que hi siguin en certa mesura...
Alba,hi ha d'haver un cert grau d'abstracció, i un cert grau de reflex, sempre, crec.
Podria haver-hi tres pessics de realitat, dos pessics de reflexos i un pessiguet d'abstracció... clar que totes les proporcions són possibles.
Jo com menys realitat millor, no sóc gaire realista.
Tu tries les proporcions, doncs... a mi una certa quantitat de realitat em fa falta... sense passar-se.
Acabo de fer una ressenya per a Nervi d'una obra molt realista. També m'ha agradat!
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Torno a mirar per la finestra,
ResponEliminade matinada,
i veig com reverbera arreu
la teva mirada.
Ritme i melodia,
simfonia inacabada!
Que ben trobat, això del verb reverberar! De bon matí, amb la simfonia inacabada.
EliminaMiro de nou per la finestra,
Eliminatinc l'ànima encegada,
i fa sol, i llueix
la teva mirada.
Harmonia en to major,
simfonia inacabada!
Avui sí que fa sol! I el sol encega. No permet d'acabar la simfonia.
EliminaCapvespre des de la finestra,
Eliminarebufa la ponentada,
i en mig de la flaire sento
la teva mirada.
Cadència de bemols,
simfonia inacabada!
A més de poesia saps música!
EliminaDe nit, per la finestra penetra
Eliminauna foscúria abigarrada,
ulls de gat mesquer,
la teva mirada.
Gran remor de tons greus
simfonia inacabada!
"gat mesquer", m'agrada aquesta expressió.
EliminaMagnífic.T'ho diré amb un haiku:
ResponEliminaOnades rítmiques,
Als teus versos, Helena.
sols poesia!
Joana,
Eliminaels versos sempre són onades rítmiques. La poesia caldria trobar-la en ells!
Els reflexos són bonics, però s'han de procurar que hi siguin en certa mesura...
ResponEliminaAlba,
Eliminahi ha d'haver un cert grau d'abstracció, i un cert grau de reflex, sempre, crec.
Podria haver-hi tres pessics de realitat, dos pessics de reflexos i un pessiguet d'abstracció... clar que totes les proporcions són possibles.
ResponEliminaJo com menys realitat millor, no sóc gaire realista.
ResponEliminaTu tries les proporcions, doncs... a mi una certa quantitat de realitat em fa falta... sense passar-se.
EliminaAcabo de fer una ressenya per a Nervi d'una obra molt realista. També m'ha agradat!
Elimina