Darrere les paraules

Si no recordes un poema
amb tota la seva mètrica,
si no en retens el vent rere els versos,
pots dir que aquest poema t'ha arribat?
Si no recordes l'amor,
és que aquest ha existit mai?

Ribes

La sorra sense aigua cou,
la nit sense alba angoixa,
la prosa sense vers ofega.

Necessitem sempre
una vàlvula d'escapament,
un motiu per a un poema.

[inspirat en la cantireta]

Moviment

Mancança dins I encara els versos

Romanticisme,
entre boira i abisme
Friedrich malda.

Contra la nuesa

Qüestió de faldilles dins Relats en català

Ull fotogràfic
que copsa la mirada
sempre lasciva
dels homes, fins i tot
a dones femenines.

En blanc

Un petó,
una abraçada
no fets,
són com un poema
no escrit,
com un poema
no llegit.

Del 20 de novembre al 10 de desembre

En aquesta època de l'any
la posta s'estabilitza,
ja no es fa fosc més aviat,
tot esperant el pas de puça.
El pitjor ha passat,
com quan amaina el temporal,
com quan treus la paella del foc.
També encara dins la cova
tindràs la primera ombra
d'un poema no escrit,
d'un esclat que dus dins.

Antis

Una persona
d'una gran bellesa física,
si no te l'estimes
no l'hi trobaràs,
de maca.
Un poema
de Shakespeare,
si no hi entres
és un anticànon.

Vita detestabilis

El vers tan sols,
lírica sense lira,
no vull soroll.
El quadre sense marc
té tota la bellesa.

Ambivalència

SOLÀ COLL, Jordi Ésser humà en la distància dins El far a trenc d'alba

Tot el que és pròxim,
tot i l'erosió,
guanya el llunyà.
Però el camí fa pujada,
cal veure en perspectiva.

En la pols de l'era

Sols d'una cosa
en puc estar segura,
sempre ho he estat.
Emoció que no enganya,
que no és literatura.

Bagatge

DEMURO, Toni

Davant el full
en blanc, llapis que arrela
en el passat.

Poema visual

Juga a fer el teu poema visual dins Antaviana

De la noblesa
del paper, a les tecles,
a la pantalla.
Horitzó en vertical,
el del llibre final.

Contenció estacional

La castanyera dins Relats en català

Com la tardor,
castanyera ja gran.
També l'esclat
de joventut del fruit
es limita pel tall.

Aquella nit fosca

La meva poesia
és un parabrises constant,
enmig de la pluja
i d'una nit que no minva mai,
la nit ardent de Buero Vallejo.

Grafologia

La nostra cal·ligrafia s'assembla.
És la darrera ombra de record
que em resta d'algú que vaig conèixer
als tres anys, i que ja no vol fer
una nova edició de mi.
Quan escric poemes en una llibreta
reviu en la tinta que hi aboco.
Però no perdura en el teclat de l'ordinador.