Fa ja uns dies, com tu parles de l'or, els diamants i el cofre et diré que m'ha vingut un pensament al cap, i és que tot el que la ciència descobreix per exemple els forats negres que poden conviure amb sols molt a prop és una representació de la vida real que ha estat explicada des de temps immemorials pels mites i les religions, per exemple els forats negres podien ser els homes freds fins al límit de la normopatia i que poden ja conviure, s'ha descobert en l'astrofísica amb les persones més calentes o sols, i com eixe exemple et podria posar un munt, però tot és només poesia, i malauradament o afortunada la poesia no tindrà mai el crèdit dels científics, però ahí va la meua reflexió.
Una abraçada des de València i des del barri de Russafa.
Vicent, el sistema solar té un funcionament semblant al d'un àtom, com a metàfora per explicar-lo funciona. Crec que és això el que vols dir, que la poesia pot arribar a explicar la ciència.
Efectivament, ahir li comentava a una amiga de la xarxa, la Montserrat, que la poesia havia estat el primer saber, que del saber de la poesia la ciència havia partit per a comprovar científicament les "veritats" de la poesia, que són les veritats de la paraula.
Bonic, bonic.
ResponEliminaJpmerch,
ResponEliminam'ha sortit massa líric, penso.
La bellesa és lírica! a mi m'agrada molt, Helena.
EliminaGràcies, Sílvia! S'ha d'anar canviant.
Elimina......i la Lluna, la màgia que els uneix en el seu misteri....
ResponEliminaBon diumenge, Helena !
Molt ben observat, Artur!
EliminaEls versos són el cofre... :) doncs fem un cofre ben gran!!!
ResponEliminaUn cofre molt gran en un de molt petit...
EliminaFa ja uns dies, com tu parles de l'or, els diamants i el cofre et diré que m'ha vingut un pensament al cap, i és que tot el que la ciència descobreix per exemple els forats negres que poden conviure amb sols molt a prop és una representació de la vida real que ha estat explicada des de temps immemorials pels mites i les religions, per exemple els forats negres podien ser els homes freds fins al límit de la normopatia i que poden ja conviure, s'ha descobert en l'astrofísica amb les persones més calentes o sols, i com eixe exemple et podria posar un munt, però tot és només poesia, i malauradament o afortunada la poesia no tindrà mai el crèdit dels científics, però ahí va la meua reflexió.
ResponEliminaUna abraçada des de València i des del barri de Russafa.
Vicent
Vicent,
ResponEliminael sistema solar té un funcionament semblant al d'un àtom, com a metàfora per explicar-lo funciona. Crec que és això el que vols dir, que la poesia pot arribar a explicar la ciència.
Efectivament, ahir li comentava a una amiga de la xarxa, la Montserrat, que la poesia havia estat el primer saber, que del saber de la poesia la ciència havia partit per a comprovar científicament les "veritats" de la poesia, que són les veritats de la paraula.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminahi ha qui diu que només diu la veritat en l'obra escrita.
En aquest viatge que faig
ResponEliminam 'acompanyen totes les muses;
i a tu, Excelsa, et contemplo
des dels finestrals.
Havia fet un comentari que no surt, Abel. Deia que deus tenir molt bona vista!
EliminaTanmateix un cec pot contemplar l'excelsitud, Helena!
EliminaAbel,
Eliminabona vista en el sentit del que veus a través de la finestra (faig broma), no pas de la capacitat per veure-hi.
Les teves paraules m'asserenen i em reconforten, Excelsa!
EliminaUna preciositat, alquímia pura !
ResponEliminaMoltes gràcies, Funámbulus, però a tu no et guanyo!
Elimina