Darrerament em sento
massa lluna plena
per omplir el paper en blanc.
No es pot estar bé amb el món
i fer un quadre abstracte.
Diria que no és pas
una plenitud sentimental,
és mes aviat que, després d'anys
d'arrossegar-me, estic
enamorada del meu ofici.
La feina em realitza,
pagaria per fer-la.
Els reptes em motiven
i els acabo superant.
La feina amb amor
és la paradoxa més gran
que es pot viure.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 26 de febrer del 2017
dimecres, 15 de febrer del 2017
Autoescrit
Droste, Thilo Self Portrait |
Ser creativa
em fa més autoestima
que tu m'estimis.
Cap succedani,
sols vull ser jo mateixa,
en pau amb mi.
Trobar bellesa,
revelar la bondat,
diu molt de tu.
Tinc l'egoisme
de projectar-me sempre
en el que veig.
El jo i el tu
només depèn de mi.
Sóc jo que estimo.
En el reflex,
nom no pronunciat,
el sentiment.
Helena Bonals
Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.
KEFAS
Helena Bonals
Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.
KEFAS
dissabte, 11 de febrer del 2017
El sublim és enemic del bell
There is a crack in everything. That's how the light gets in.
Leonard Cohen
Sóc un paràsit,
un poll ressuscitat.
La perdedora
que sols cerca una escletxa,
un astre en la foscor.
Helena Bonals
Fas una escletxa,
a cada vers que cantes.
En cada dona
hi ha el gran impuls de créixer.
L'ànima guanyadora.
Carme Rosanas
un poll ressuscitat.
La perdedora
que sols cerca una escletxa,
un astre en la foscor.
Helena Bonals
Fas una escletxa,
a cada vers que cantes.
En cada dona
hi ha el gran impuls de créixer.
L'ànima guanyadora.
Carme Rosanas
dijous, 9 de febrer del 2017
Cuit i trobar
Niporepte 205 Cuit i amagar dins Relats en català |
Tanques els ulls,
com quan fas poesia,
per uns instants.
Helena Bonals
Tanques els ulls
i el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.
Carme Rosanas
Tots els records
de la meva infantesa
s'han amagat
en la boira dels anys
mentre els estic comptant.
KEFAS
dimarts, 7 de febrer del 2017
Avatars
Del meu primer amor en vaig
aprendre el gust per la bellesa.
Un company de feina
em va obrir el primer blog.
Amb el món virtual vaig conèixer
algú que em dugué a fer poesia,
i amb exigència.
La feina m'ha fet recuperar
el talent gràfic.
Nedo cada dia perquè
m'ho ha recomanat
algú que admiro.
L'important és sempre
allò de bo que pots trobar
en totes les coneixences,
encara que no les retinguis pas.
El que queda del dia sempre
cap en un vers.
aprendre el gust per la bellesa.
Un company de feina
em va obrir el primer blog.
Amb el món virtual vaig conèixer
algú que em dugué a fer poesia,
i amb exigència.
La feina m'ha fet recuperar
el talent gràfic.
Nedo cada dia perquè
m'ho ha recomanat
algú que admiro.
L'important és sempre
allò de bo que pots trobar
en totes les coneixences,
encara que no les retinguis pas.
El que queda del dia sempre
cap en un vers.
diumenge, 5 de febrer del 2017
Petrificació
BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Onades vives
topant amb l'escullera,
com trens que es creuen.
Les pedres de després
no ofeguen els esquitxos.
divendres, 3 de febrer del 2017
...
No m'enamoro fàcilment.
Però, com diuen que fan els catalans,
quan ho faig ho peto.
Estimo amb el cos, el significant,
i amb l'intel·lecte, el significat;
però sobretot amb el referent, el cor.
I, curiosament, tres han estat
els meus amors, tres i prou.
Que tant s'esvaeixen com perduren
en la música del que escric.
Però no serveix de res.
A mi ningú m'interpreta.
Mai he estat corresposta,
i el meu amor no el puc dir;
només em nodreixo d'engrunes,
les dels punts suspensius
sobre el paper.
Però, com diuen que fan els catalans,
quan ho faig ho peto.
Estimo amb el cos, el significant,
i amb l'intel·lecte, el significat;
però sobretot amb el referent, el cor.
I, curiosament, tres han estat
els meus amors, tres i prou.
Que tant s'esvaeixen com perduren
en la música del que escric.
Però no serveix de res.
A mi ningú m'interpreta.
Mai he estat corresposta,
i el meu amor no el puc dir;
només em nodreixo d'engrunes,
les dels punts suspensius
sobre el paper.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...