En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de novembre de 2019

El meu món interior

Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir 
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies 
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser 
un dels moments per als quals 
va ser fet el món.

divendres, 1 de novembre de 2019

Per què al novembre?

Niporepte 277 Fagedes a la tardor dins Relats en català

La gravetat
em crida a enamorar-me
de la tardor.
Les paraules ben dites
poden més que cap sol.

Helena Bonals


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Carme Rosanas


Arreu sona una cançó
és la veu de la poeta.
Ressona a cada racó
de la tarda al foscant
Apareix una silueta
que captiva el caminant.

Xavier Pujol

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...