Decadència tardoral

BIGAS, Joan Tardor dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan obstinada,
la llum que vas occint
entre les dents.

Helena Bonals



Les fulles mortes
la vida al cel retallen
en forma d'arbre.

Kefas

Teixint amb lletres

Niporepte 279 El teler d'Aracne
dins Relats en català

La llum del sol
que m'ha atrapat a mi,
ara soc jo
que l'atrapo en els versos.
Sense poder-la haver.

Helena Bonals


Com una aranya
vull pescar immensitats
amb fils minúsculs.
Teixidora de mots
per on la llum s'escapa.

Carme Rosanas

Terrassa i caminants

RUIZ, Eliseo Street Photo dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

D'esquerra a dreta,
sempre anant i tornant,
la vida passa.

Sublim realisme

Niporepte 278 Riera seca
dins Relats en català

Calçat i núvol,
trepitjant el reflex:
la vida en l'art.

Helena Bonals


Trepitjar un núvol
amb els dos peus descalços.
I ser reflex.

Carme Rosanas

El meu món interior

Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir 
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies 
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser 
un dels moments per als quals 
va ser fet el món.

Per què al novembre?

Niporepte 277 Fagedes a la tardor dins Relats en català

La gravetat
em crida a enamorar-me
de la tardor.
Les paraules ben dites
poden més que cap sol.

Helena Bonals


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Carme Rosanas


Arreu sona una cançó
és la veu de la poeta.
Ressona a cada racó
de la tarda al foscant
Apareix una silueta
que captiva el caminant.

Xavier Pujol