 |
| Contrallum després del temporal dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.
dissabte, 30 de juliol del 2016
El que em salva
Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.
dimarts, 26 de juliol del 2016
Gris trencat
 |
| Què et suggereix...? dins Antaviana |
Arbre vermell,
poesia que et crida.
Fulles, rajoles,
el cor i la raó
que et calen per respondre.
Helena Bonals
Bellesa oferta
de franc per als que passen.
Si se n'adonen.
Ramon Carreté
dijous, 14 de juliol del 2016
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.
El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.
És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.
En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.
El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.
És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.
En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.
dilluns, 11 de juliol del 2016
L'escaiença fa poesia
Quan minvo també sóc lluna
Núria Pujolàs MIRAMELSMOTS
Quaranta-cinc anys.
La vida superant la meitat.
Fets en la lluna plena
del mes de juny de 2016.
Ressonant en la propera
del mes d'agost del mateix any,
dia del meu sant.
Potser és la plenitud
de la meva vida,
la que il·lustra aquest astre.
Voldria aturar tots els rellotges,
recrear-me en cada instant.
dijous, 7 de juliol del 2016
Capbussar-se
 |
| Niporepte 182 Temps d'estiu dins Relats en català |
Tant se val l'aigua,
transparent o amb reflex.
T'espera igual.
Helena Bonals
Reflex de llum
En aigua acollidora.
Un salt al buit.
Carme Rosanas
Uns instants voles.
La capbussada a l'aigua
acaba el somni.
Xavier Pujol
El mar t'acull
amb reflexes de mirall
per bressolar-te.
Glòria Bosch i Morera
Després del vol
la terrissa del cos
esdevé ploma.
Anònim
Cal que t'hi llancis
confiant que t'aculli:
mútua abraçada.
KRT
dimarts, 5 de juliol del 2016
Vull ser el que sóc
La moda ho diu:
les faldilles amb bambes,
americanes
i texans amb forats.
L'antítesi és bellesa.
les faldilles amb bambes,
americanes
i texans amb forats.
L'antítesi és bellesa.
diumenge, 3 de juliol del 2016
Seny i sentiment
 |
| ROSANAS, Carme Colors de la vegetació dins Col·lecció de moments |
El verd burgès
no pot amagar el cel,
l'ardor del roig.
Helena Bonals
Verd de pagès,
tot soca i tot arrel.
I el groc, i el roig.
Ramon Carreté
La flama creix
en l'esperança buida
d'humanitat
Anònim
Subscriure's a:
Missatges (Atom)