Amateurs

Hi ha persones que diuen
que no hi entenen de poesia,
però vibren amb una cançó.

Hi ha persones que
no faran mai cap poema,
però metaforitzen brillantment.

Són com estels que no
han esdevingut cap sol.
Que no han trobat
el gran amor.

Sempre

és la primera paraula

que cau del cel

mentre mires la lluna.

Núria PUJOLÀS

Inabastable

és la primera paraula

que sura en l'aigua

mentre mires el mar.

Helena BONALS

Anar endavant

Trobar un poema
nou, ve a ser tan senzill
com girar un full
de la teva llibreta.
Aquell instant precís.

Ambició II (variació)

Per què quan dic que
"m'omplen les engrunes"
tothom pensa que em sento poca cosa?
És que la poesia no és una cosa molt petita
però sublim com un estel?

Ambició

Radiant com una núvia
cada cop que recito.
I més feliç que si em casés.
M'omplen les engrunes.

Ferida

Sempre em mossego
el llavi al mateix lloc
que la darrera vegada.
Una, dues, tres vegades.
Fins que canvio de paret.

[poema inspirat en els de la Núria Pujolàs i el seu llibre TU, tot i que ella encara creu que no fa poesia]

Apassionament

Si mai pateixes sequera lírica,
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.

Calma

Fotograma de La lladre de llibres dins Relats en català

Et miro mentre
dorms. La llum de l'espelma
i el raig de sol
es projecten al llibre
que s'ha aturat amb tu.

Helena Bonals


M'adormo, mentre
la teva veu m'explica
velles històries.
Quan em mires i calles,
ets esguard i batec.

Carme Rosanas


Em mires mentre dorms
i em dius de cor els somnis.
Són tan reals, com tu i jo.

Silvia Teulats

Arrels en moviment

L'home arbre dins Relats en català

Núvols i terra,
entre el determinisme
i el lliure albir.
Qualsevol lloc on vagis
podràs fructificar.

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Tinta sensible

La meva ploma
feia taques al full,
eren com sang,
en un paper grogós.
Ara el blau de nou flueix.

Recital a l'Hospitalet

Dimecres, 10 de desembre del 2014

En començar a recitar "Es fa gran la companyia/ dels mots breus, tímids" em vaig embarbussar, però poc després vaig agafar el to i m'ho vaig passar molt bé llegint els meus poemes! Gairebé vint minuts. El Javier Solé, l'organitzador, ha penjat alguns vídeos al Facebook (https://www.facebook.com/racopoeticlhospitalet i https://www.facebook.com/media/set/?set=vb.702268679857859&type=2). La meva parella slammer, l'Isa, ho va fer molt bé. I la Núria Vila em va presentar donant-me força. En marxar, un dels assistents del qual no sé el nom em va dir que continués escrivint, em va fer il·lusió. La veritat és que a banda de fer poemes no hi ha res que em produeixi tanta joia com aquestes experiències.

Noia de poesia

Seria una hipocresia
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.

Sense trampes

Els daus pintura de Simó Gómez Polo dins Relats en català

L'art és un joc,
l'amor és una sort,
pren el teu èxit.

Dolça i freda

Viure!!! dins Relats en català

No és pas viure
allò que m'interessa.
Sinó l'abella 
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor.

Darrere les paraules

Si no recordes un poema
amb tota la seva mètrica,
si no en retens el vent rere els versos,
pots dir que aquest poema t'ha arribat?
Si no recordes l'amor,
és que aquest ha existit mai?

Ribes

La sorra sense aigua cou,
la nit sense alba angoixa,
la prosa sense vers ofega.

Necessitem sempre
una vàlvula d'escapament,
un motiu per a un poema.

[inspirat en la cantireta]

Moviment

Mancança dins I encara els versos

Romanticisme,
entre boira i abisme
Friedrich malda.

Contra la nuesa

Qüestió de faldilles dins Relats en català

Ull fotogràfic
que copsa la mirada
sempre lasciva
dels homes, fins i tot
a dones femenines.

En blanc

Un petó,
una abraçada
no fets,
són com un poema
no escrit,
com un poema
no llegit.

Del 20 de novembre al 10 de desembre

En aquesta època de l'any
la posta s'estabilitza,
ja no es fa fosc més aviat,
tot esperant el pas de puça.
El pitjor ha passat,
com quan amaina el temporal,
com quan treus la paella del foc.
També encara dins la cova
tindràs la primera ombra
d'un poema no escrit,
d'un esclat que dus dins.

Antis

Una persona
d'una gran bellesa física,
si no te l'estimes
no l'hi trobaràs,
de maca.
Un poema
de Shakespeare,
si no hi entres
és un anticànon.

Vita detestabilis

El vers tan sols,
lírica sense lira,
no vull soroll.
El quadre sense marc
té tota la bellesa.

Ambivalència

SOLÀ COLL, Jordi Ésser humà en la distància dins El far a trenc d'alba

Tot el que és pròxim,
tot i l'erosió,
guanya el llunyà.
Però el camí fa pujada,
cal veure en perspectiva.

En la pols de l'era

Sols d'una cosa
en puc estar segura,
sempre ho he estat.
Emoció que no enganya,
que no és literatura.

Bagatge

DEMURO, Toni

Davant el full
en blanc, llapis que arrela
en el passat.

Poema visual

Juga a fer el teu poema visual dins Antaviana

De la noblesa
del paper, a les tecles,
a la pantalla.
Horitzó en vertical,
el del llibre final.

Contenció estacional

La castanyera dins Relats en català

Com la tardor,
castanyera ja gran.
També l'esclat
de joventut del fruit
es limita pel tall.

Aquella nit fosca

La meva poesia
és un parabrises constant,
enmig de la pluja
i d'una nit que no minva mai,
la nit ardent de Buero Vallejo.

Grafologia

La nostra cal·ligrafia s'assembla.
És la darrera ombra de record
que em resta d'algú que vaig conèixer
als tres anys, i que ja no vol fer
una nova edició de mi.
Quan escric poemes en una llibreta
reviu en la tinta que hi aboco.
Però no perdura en el teclat de l'ordinador.

Tanka per la Rosa de la feina

La teva empenta
la trobaré a faltar.
No hi ha poema
que escapci les espines
del teu nom, del teu món.

9 N

Amb un botó,
el de la poesia,
pots obrir un món.
Per què se'ns nega el vot,
si ningú llegeix versos?

Contra el propi interès

Tan transparent
quan trobo el gran amor
com quan no el trobo.
Vull ser sempre al costat
d'aquesta veritat.

Machado

Àvia en blau dins Relats en català

Desitjo atènyer
la vellesa al costat
dels dies blaus.
Tant les flors del vestit
com les del pom em basten.

Poemes i elogis

Els elogis són com la pluja
que nodreix les arrels,
tant com l'embolcall d'un regal.
Saber que hi ha algú
pendent de tu,
a voltes ho és tot.

QUEDEM AL ZURICH? Cafè cèntric amb nom exòtic

Terrassa on
mires i et sents mirada
pels que caminen.
Normalment és tot ple,
però avui la buidor brilla.

[Per al projecte de llibre Quedem al Zurich?, les bases aquí]

Llibre

Pàgines amb vida dins Relats en català

El que retens 
de mi va més enllà
de la tardor.

Interfície

Allò meu no són
les moxaines,
però estimo molt.

La meva poesia
crec que no és opulent,
sinó digna i continguda.

La meva vida es recolza
en aquesta trama,
en aquest brodat.

Parafrasejant Martí i Pol

Escriure amb pauta,
viure amb convencions,
fer versos amb mètrica.

O bé:

Escriure a raig,
deixar-se anar,
fer vers lliure.

O bé:

Pautar les convencions,
mesurar els versos,
però viure escrivint.

[No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol]

Fer el bé sense donar-se

Com un arbre que floreix,
genera fruits
i es desprèn de les fulles,
amb les arrels sempre invisibles.
Ben igual el que fa un poema
quan es despulla,
sense deixar-se interpretar.

Dues vocacions

No renego de les imatges,
ni tapo les paraules amb núvols.
Jo no seria l'Helena que sóc
si, per exemple,
em traguessin la hac.
Inaudible, immaterial.

Desprendre's

Tinc un anell
fet de marquesines.
Diuen que si les perds totes
trobaràs el veritable amor.
Quants poemes cal llençar
per trobar la veritable poesia?

Aerodinàmic i orgànic

Embotellament congelat dins Relats en català

Volant absent.
Estètica d'styling,
el verd et guanya.

Intel·ligible

Tot el meu món
és voler més que voler.
Amb les imatges,
amb les paraules.
I també jo  necessito
el foc que fa pujar
un globus ben amunt.

Tardoral poètica 2014

Aquí teniu algunes fotos de l'acte. El lloc era encisador. La cantireta ho va fer molt bé, i jo vaig xalar de nou. Els qui no hagueu pogut venir, no us perdeu la primaveral!

No tinc cap foto de la Núria Pujolàs, si me'n podeu passar us ho agrairé.

Montserrat Aloy (cantireta)
l'organitzadora

Helena Bonals

Jordi Dorca

Joan Abellaneda

Glòria Bosch i Morera

Montserrat Aloy i Montserrat Bonals, que va recitar en anglès!

Aigua i oli

Vols omplir d'onades
la teva poesia,
i de sal la teva prosa.
Fins que arribin a ser
gairebé el mateix
art i vida.

El contrast no ajuda

Són els solitaris
els que saben menys
del sentiment?
O és precisament
l'excés de claror
el que no els permet
de fer cap passa endavant?
Les fotografies
a contrallum
no surten mai bé.

Per una vela

Espurnes de capvespre dins Relats en català

Les tres edats
albiren l'horitzó
tant com el rastre.

Claredat de boira

La vena, una altra vegada.
Llençol d'estiu enretirat,
que mostra les idees en net.

La recança, una altra vegada.
Fred que s'endú la forma dels arbres,
tot fent fugir les orenetes de la lucidesa.

Tan breu la vida

Plantejament,
nus, que tu desfaràs,
i desenllaç.
El sol es pon tot just
quan neix l'enlluernament.

Fa fred pels estels

CHAGALL, Marc Over the town Dins Relats en català

Casa vermella.
Finestres, fumerals,
són recers càlids.
Els amants de tons freds
somnien una llar.

Erotisme

Parlant amb una nena de cinc anys,
ens va dir que no coneixia
la paraula "sexy".
Jo, malgrat el fang,
encara sóc com aquesta nena.

Precursorament

el amante precede al amor

pero inevitablemente

el amor sobrevive al amante

CORTÁZAR, Julio

Cabells de nit,
esguard de lluna nova,
llum d'edat d'or.
El passat postergat,
el present pressentit.

Recital

Aquí teniu les fotos del recital, amb el problema de l'apagada jo pràcticament no hi surto. La M. Roser Algué Vendrells tampoc.

Jordi Dorca

Joan d'Irlanda

Glòria Bosch i Morera

Jordi Llavina

Montserrat Bonals

Montse Aloy- cantireta

Montse Aloy - cantireta, Glòria Bosch i Morera,
Montserrat Bonals i Helena Bonals

A veure si repetim l'any que ve! I sense tants incidents millor.

In albis

In albis dins Relats en català

El full en blanc,
silenci de la ploma,
no arriba el haiku.

Tres amors

Tres amors 279è joc literari de Jesús M. Tibau

Totes per ell,
i ell sense decantar-se.
L'ix no és un cor.

Trànsit creatiu

Joan Brossa: inventa dins A l'altra banda del riu i altres històries

Tot el bagatge
amb tu, de cap a peus.
El necessites
per gaudir de la vista
que ara se t'ofereix.

Extrem

SUNDBERGSUNDBERG, Mikael El duro invierno dins Cómo la hice
també dins Provisionals de Miquel

No planto cara.

No fujo ni tinc por.

Sóc resistent.

ROSANAS, Carme

Tot i que cot,

espero temps millors.

Resilient.

BONALS, Helena

Tot passa

Per al Nipo 117 + RPV 233: Naufragis dins Relats en català

Has naufragat
més d'un cop a la vida,
però ara ets ploma.
La teva fortalesa
t'ha fet arribar a salv.

Traduir en paraules

Ja han passat
alguns fulls de l'esbós
viscut i escrit,
d'aquest camí que faig
d'amistat retrobada.

Platja

El taller: escriu... dins
A l'altra banda del riu i altres històries

La immensitat
més enllà del progrés,
d'aquell confort
que no vols per a tu.
Prefereixes mullar-te.

Treure nota

Per a l'art s'ha de ser
humil com un captaire
i vanitós com un emperador.
Els elogis ajuden
però has de saber veure
quan duus un vestit transparent.
Has de tenir-ne ganes,
ganes de debò.

Si més no

Tenir la llum sense el pàmpol,
o bé una gerra sense aigua.
La bombeta sola t'agredeix,
un gerro sempre pot fer bonic.

En la pols de l'aire

Fragment del paravent
dissenyat per Alexandre de Riquer
dedicat a la poesia. Col·lecció del Palau Güell

La poesia,
una dent de lleó.
La flor al vent,
les diverses lectures.
Sempre tan delicada.

L'aneguet lleig

Ser una ovella negra
de cor blanc.
Com el riu
que no desemboca al mar
sinó que torna a les deus.
Una posta que sempre
recordarà l'alba.

Austeritat

Em fa feliç
no fer el que em ve de gust.
Em desassossega
descansar massa.
M'exigeixo
fer més del suficient.
Estimo
sense la vanitat de ser estimada.
No sé declarar desert
el meu premi quotidià.

Dolor i ràbia

La ràbia és necessària
per al doll de la creació,
com la pressió
que empeny l'aigua.
Però cal graduar-la
perquè no hi hagi inundacions.

Joia que ets dels déus fortuna

Riure, tenir alegria i ser feliç,
tres coses diferents,
com el bonic, el bell i el sublim.

Poques vegades les dues cares
de la moneda expressen
el mateix estat d'ànim.

Però alegria sobre alegria
han generat meravelles com
la Simfonia número Nou.

[per a les Itineràncies poètiques]

Capgirar

Sóc un pessimista vençut per l'entusiasme.

J. M. Espinàs

Sóc una perdedora
vençuda per la rifa.

Sóc la pluja vençuda pel ball.

Tinc l'austeritat
més opulent.

Prescindir de l'accessori

Jugar a deixar
passar un tren rere l'altre,
quan no tens pressa.
D'adolescent ho feia,
ho faig encara ara.

Horror vacui

Es fa gran la companyia
dels mots breus, tímids.
No cal cap altaveu,
ni l'espai de prosa
per qui no és buit.

[Per a Col·lecció de moments
Diàlegs poètics: Diàleg 17- Jordi Dorca]

Capritxos

Se t'emportaria
com el vestit que la meva mare
no em podia comprar
i jo em vaig endur carrer avall,
impotent, de petita.

Mig del sol, mig de la lluna

Tinc dos talents,
dos grans amors, estimo,
sóc estimada.
Escolto les imatges,
observo les paraules.

Doble vol

Llegeixes, tant,
a la teva terrassa,
ponent-se el sol.
Els mots a l'aire lliure
s'escapen del paper.

Malgrat la boira

Et meravella
que veient-ho tot fosc,
encara avencis.
Errors que s'acumulen,
el sentit del que escrius.

Per endavant

Setmana de la poesia dins Antaviana

Joia de viure
copsada per les ombres
que s'anticipen,
captivades pel mar.
S'anticipen als peus.

A través de la imatge

MCMFOTO,  Lluna plena entre núvols
dins Un altre bloc amb fotos

Pots amagar
el que és cert en les ombres,
però no podràs
negar la plenitud.
Núvols tenyits de negre.

Lluita

Camí de vida.

Cel de goig i dolor.

La serenor.

Sílvia Teulats

Camí de l'art.

Dolor i goig de crear.

Vols transcendir.

Camí d'amor.
Dolor i goig continguts.
L'emoció.

Perseguint-te

SCULLY, Dara Escaping from the wolves
dins Relats en català Niporepte 114

Sempre endavant.

S'apropa el temporal,

ve del passat.

El llamp s'amaga

rere el cel turbulent.

Li fa contrast.

Quan una línia és vers

Es pot estar enamorat
sense sentir-ho amb el cos.
Es pot estimar
sense interès.
La poesia ho demostra
a cada paraula.

De dins cap a fora

No sóc cap geni
torturat, ni em cal.
No faig enveja,
ningú em criticarà.
Però la perla és al vers.

Superfície i rerefons

La roba parla
de nosaltres millor
que la nuesa.
La forma del poema
és ànima, i abriga.

Habilitats

Puc beure d'un càntir
on no ha entrat aigua.

Trobaria sentit
a una imatge buida.

Faig tard per agafar un tren
que no arriba mai.

Però no es pot fer un llibre
d'una sola cara.

Davant de l'art

Davant la lluna

se sent pitjor el que és mut

que no el que és cec.

Mukai Kyorai
(traducció del castellà d'Helena Bonals)

Sempre és pitjor
no tenir res a dir
que no escoltar.

Plató

Per què no en vull
saber res, del cos?
Por de fer mal,
por que em facin mal.
Negar el món material,
com diuen que fan els orats.
No sóc asexuada,
estimo ardentment,
però crec que tinc
la fosca determinació
de no cedir mai.

Talent

CEFERLI, Mushfiq
Niporepte 113
dins Relats en català

Els cabells rossos
encomanen el groc
a la natura.

Una edat d'or
que el record en fa art.
Flors perdurables.

Relatiu

MOSSÈN, dins Confessionari mental

A quatre passes,
ets lluny com l'horitzó.
Inaccessible.

Gotes com versos

Niporepte 112 Gotes de rosada dins Relats en català

El sol, quan surt,
s'envolta del que és bell.
És, la rosada,
cristal·lització
del nervi vegetal.

Hereus de l'alba

Tastar, tastar la vida.

Tastar-la sempre,

hereus de l'alba.

JORDI DORCA

Espeleòlegs dels cims,

diables angelicals,

arrels florides.

Jo sé que el que faig té sentit,

tot i que ara no el trobi.

L'antipoesia

Poemes eròtics,
socials, èpics, filosòfics.
La poesia,
sempre lírica,
i feta amb ploma.
Per a la resta
ja hi ha la vida.

Aquí teniu el videopoema que ha fet Alba Pifarré dels haikus d'alguns blocaires i també d'un de meu. Es fa mirar i remirar. Per celebrar Sant Jordi!

Videopoema

[Comentat aquí]

Kafkià

Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen.

Franz Kafka Aforismes de Zürau

Jo no vull volar.
Només no tocar gens
de peus a terra,
un instant tan perdurable
com sigui possible.

Inadaptada

Tenaç mai,
però sí obstinada.
Subversiva tampoc,
però sí agosarada.
Anticonvencional no pas,
però sí jo mateixa.
Voldria ser com tothom,
però crec que sóc artista.

Filferro vençut

TÀPIES, Antoni Filferro amb llaços roses, 1970

El marc de l’obra

reposa en el sublim.

Llaços, guspires,

que s'escapen del ferro.

Bell contra rovellat.

[per al recital a Navarcles el 5 de juliol]

Estàtua mutilada

Niporepte 111 dins Relats en català

Una escultura 
en brut, suggereix tant
com un poema.

Un cos esvelt
que prescindeix dels braços,
li manca el cap,
però no els oblida pas.
La seva part perdura.