En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 10 de desembre de 2013

Complementaris

Ninorepte 104 Una abraçada entranyable
dins Relats en català

En blanc i negre,
record amb els colors
de la tendresa.

6 comentaris:

  1. i amb nervi; gens passiva, de col·laborar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui, que maco això que dius, Jordi! El nervi, no ser passiva i col·laborar em ve de tots vosaltres, però sobretot de tu.

      Suprimeix
  2. Tant entranyable com l'abraçada, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que és una abraçada entranyable, Sílvia! Una foto que es fa mirar.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...