 |
| Ninorepte 104 Una abraçada entranyable dins Relats en català |
En blanc i negre,
record amb els colors
de la tendresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
i amb nervi; gens passiva, de col·laborar
ResponEliminaUi, que maco això que dius, Jordi! El nervi, no ser passiva i col·laborar em ve de tots vosaltres, però sobretot de tu.
EliminaTant entranyable com l'abraçada, Helena.
ResponEliminaSí que és una abraçada entranyable, Sílvia! Una foto que es fa mirar.
EliminaLa tendresa dels innocents.
ResponEliminaVicent
Ho dius molt maco, Vicent.
ResponElimina