En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 10 de desembre de 2013

Complementaris

Ninorepte 104 Una abraçada entranyable
dins Relats en català

En blanc i negre,
record amb els colors
de la tendresa.
a

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca10 de desembre de 2013, a les 11:04

    i amb nervi; gens passiva, de col·laborar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de desembre de 2013, a les 13:26

      Ui, que maco això que dius, Jordi! El nervi, no ser passiva i col·laborar em ve de tots vosaltres, però sobretot de tu.

      Suprimeix
  2. Sílvia 10 de desembre de 2013, a les 13:08

    Tant entranyable com l'abraçada, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de desembre de 2013, a les 13:28

      Sí que és una abraçada entranyable, Sílvia! Una foto que es fa mirar.

      Suprimeix
  3. Vicent Llémena i Jambet10 de desembre de 2013, a les 18:49

    La tendresa dels innocents.

    Vicent

    ResponSuprimeix
  4. Helena Bonals10 de desembre de 2013, a les 21:49

    Ho dius molt maco, Vicent.

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...