 |
| Ninorepte 104 Una abraçada entranyable dins Relats en català |
En blanc i negre,
record amb els colors
de la tendresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
i amb nervi; gens passiva, de col·laborar
ResponSuprimeixUi, que maco això que dius, Jordi! El nervi, no ser passiva i col·laborar em ve de tots vosaltres, però sobretot de tu.
SuprimeixTant entranyable com l'abraçada, Helena.
ResponSuprimeixSí que és una abraçada entranyable, Sílvia! Una foto que es fa mirar.
SuprimeixLa tendresa dels innocents.
ResponSuprimeixVicent
Ho dius molt maco, Vicent.
ResponSuprimeix