Tenir i ésser el gran dilema, irresoluble, tots dos són necessaris, coberta i els fulls del llibre, tots dos junts conformen el llibre, la poesia, l'esperit.
Helena! Tens i ets, ets i tens... Afortunat és qui té l'energia i la delicadesa per a protegir-te, donant-te cobertura, i a qui tu dediques els teus versos, llibre de poemes, tu, Excelsa! Amb aquesta poesia teva queden trasbalsats els esquemes del 'Tenir o Ser' d'Erich Fromm i, més encara, també 'Être et avoir' de Gabriel Marcel i 'Haben und Sein' de Balthasar Staehelin. Qui pugués ser coberta del teu poemari igual que els dos sèpals que cobreixen la ponzella de la flor de la rosella abans d'esclatar!
.....que bé que es deu sentir així....tant ben acaronada !!... quina enveja ! hehehehe
ResponEliminaArtur,
Eliminaaquesta sóc jo i la sort que tinc!
Ser de paper no vol dir ser feble. Preciós, nena.
ResponEliminacantireta,
Eliminael paper pot ser feble, les cobertes no solen ser-ho. Moltes gràcies!
Penso com l'Artur, quina enveja... he, he, he...
ResponEliminaQuina enveja, Carme??? M'afalagues!
EliminaTenir i ésser el gran dilema, irresoluble, tots dos són necessaris, coberta i els fulls del llibre, tots dos junts conformen el llibre, la poesia, l'esperit.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminaem fas pensar que potser un poema és com un llibre, la forma seria la coberta, el contingut els fulls.
Molt bella i ben trobada metàfora. Ara caldria cantar el "Cover me" de Bruce Springsteen, que trobo que hi encaixa molt bé...
ResponEliminaEduard,
Eliminael "Cover me" s'hi escau molt a una coberta!
M'agrada aquesta metàfora, dóna una idea molt clara de protecció, també de custòdia.
ResponEliminaConsol,
Eliminahi ha persones que et fan sentir així, per sort.
M'agrada moltíssim, és com una abraçada literària!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaLa poesia inspira més poesia.
Helena! Tens i ets, ets i tens...
ResponEliminaAfortunat és qui té l'energia i la delicadesa per a protegir-te, donant-te cobertura, i a qui tu dediques els teus versos, llibre de poemes, tu, Excelsa!
Amb aquesta poesia teva queden trasbalsats els esquemes del 'Tenir o Ser' d'Erich Fromm i, més encara, també 'Être et avoir' de Gabriel Marcel i 'Haben und Sein' de Balthasar Staehelin.
Qui pugués ser coberta del teu poemari igual que els dos sèpals que cobreixen la ponzella de la flor de la rosella abans d'esclatar!
Abel,
Eliminat'has ben quedat amb mi! Quanta cultura!!! Me'ls apunto aquests llibres. I la imatge del final és genial!
Helena, qui de veritat té nivell ets tu!
ResponEliminaEt mereixes que una pobreta ànima de càntir com jo et dediqui una mica del seu neguit.
Caram, després d'Abel ja no m'atrevesc a fer cap comentari :)
ResponEliminanovesflors, l'horitzó és infinit... somia!
EliminaTens raó, Abel, l'horitzó és infinit!
EliminaGràcies Abel, ho recordaré i ho intentaré.
Elimina