En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 29 de juny del 2013
El visible i l'invisible
Treballo per la urgència i el goig,
escric per la joia.
M'arrossego per terra,
sóc un estel.
M'enclasto a la paret,
per fer diana.
Visc en l'infern,
però albiro el cel.
Les dues cares de la lluna
sempre són en contrast.
Bon dia, bon matí esplendorós de dissabte, pinxa! Acabo llegir un comentari sobre 'Rayuela' amb motiu del 50è aniversari de la seva primera edició. Em crida l'atenció aquest passatge: "'Rayuela' es el punto de partida para entender esa ruptura existente en la realidad y para distinguir los finos hilos que separan lo normal de lo paranormal, la magia de la rutina, la libertad de la opresión…" I em pregunto: -No serà una mica rayueliana l'Helena?
Que interessant, anònim! On guardes tants enllaços? Sobre aquest llibre amb tantes possibilitats combinatòries, crec que un altre autor també en té un de semblant, no recordo qui era, però en va parlar Màrius Serra en una conferència. Sí que dec ser una mica rayuelena!
Helena, jo sóc l'Abel. I l'anònim m'ha dit que et digui que ell d'enllaços no en guarda; que, si de cas, els troba als prestatges de la biblioteca de Babel. L'anònim també em diu que et digui que ell ha estat i continua sent amic de José Luis Borges. El meu heterònim anònim, Helena, es passa la vida fent ziga-zagues per aquest món durant el dia i vagant pel firmament a les nits. I a les foscúries, i en somnis, és quan connecta amb Borges. L'anònim tanmateix em diu que et digui que et troba Excelsa, i que li ha agradat molt que tu et consideris una mica rayuelena, com ell. Tot i que l'anònim creu que ho és molt més, de rayuelè, i sempre amb totes les consequències hagudes i per haver. I finalment, l'anònim, em diu que et digui que t'envia una abraçada, forta, la qual, com la majoria de les coses, versemblants o no, et pot arribar o perdre's. I, de l'Abel, aquesta que no es perdi, una abraçada per a tu, Helena!
Les dues cares de la lluna, la cara que es deixa veure, terrenal i feixuga, i l'altra, la cara que s'amaga, idealista i esperançadora. Un poema inspirat.
Les dues cares de la lluna ens són imprescindibles. No n'hi ha una sense l'altra o res és només d'un color si no és un personatge (dels plans) de conte. Les persones som, afortunadament, complexes.
Treballar, escriure i estimar, les tres cares del amor, de l'harmonia d'una persona que li ha picat allò d'escriure, i de parlar, de no callar no com la gent que no viu, com la gent que té més que callar que no viure.
Allò visible i allò invisible es conjunten per a formar el tot, o el Tot, el que vulgues, però una sense l'altra no podrien existir, ni ser, ni viure.
Bon dia, bon matí esplendorós de dissabte, pinxa!
ResponEliminaAcabo llegir un comentari sobre 'Rayuela' amb motiu del 50è aniversari de la seva primera edició.
Em crida l'atenció aquest passatge: "'Rayuela' es el punto de partida para entender esa ruptura existente en la realidad y para distinguir los finos hilos que separan lo normal de lo paranormal, la magia de la rutina, la libertad de la opresión…"
I em pregunto: -No serà una mica rayueliana l'Helena?
http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/rayuela-novela-contradice
Que interessant, anònim! On guardes tants enllaços? Sobre aquest llibre amb tantes possibilitats combinatòries, crec que un altre autor també en té un de semblant, no recordo qui era, però en va parlar Màrius Serra en una conferència. Sí que dec ser una mica rayuelena!
EliminaHelena, jo sóc l'Abel.
EliminaI l'anònim m'ha dit que et digui que ell d'enllaços no en guarda; que, si de cas, els troba als prestatges de la biblioteca de Babel.
L'anònim també em diu que et digui que ell ha estat i continua sent amic de José Luis Borges.
El meu heterònim anònim, Helena, es passa la vida fent ziga-zagues per aquest món durant el dia i vagant pel firmament a les nits. I a les foscúries, i en somnis, és quan connecta amb Borges.
L'anònim tanmateix em diu que et digui que et troba Excelsa, i que li ha agradat molt que tu et consideris una mica rayuelena, com ell. Tot i que l'anònim creu que ho és molt més, de rayuelè, i sempre amb totes les consequències hagudes i per haver.
I finalment, l'anònim, em diu que et digui que t'envia una abraçada, forta, la qual, com la majoria de les coses, versemblants o no, et pot arribar o perdre's.
I, de l'Abel, aquesta que no es perdi, una abraçada per a tu, Helena!
Anònim-Abel,
Eliminauna abraçada pels dos!!!
Saber ser en les dues cares de la lluna és un gran exercici, no pas només poètic, sinó vital. Un poema preciós, Helena!
ResponEliminaJo crec que som les dues cares de la lluna, si us plau, per força! Gràcies, Carme!
EliminaLes dues cares de la lluna, la cara que es deixa veure, terrenal i feixuga, i l'altra, la cara que s'amaga, idealista i esperançadora. Un poema inspirat.
ResponEliminaGràcies, Consol, m'ha sortit de l'ànima!
EliminaEncara no s' ha demostrat que la lluna tinga dues cares.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminano, és clar, la lluna deu tenir cara i cabells i clatell!
Et surten molt bé aquests poemes de contrastos, Helena! M'ha impactat aquest "m'arrossego per terra / sóc un estel".
ResponEliminaSílvia,
Eliminael poema en un primer moment arribava fins aquí, el vaig allargar. M'agraden els contrasts, no sé per què...
Les dues cares de la lluna ens són imprescindibles. No n'hi ha una sense l'altra o res és només d'un color si no és un personatge (dels plans) de conte. Les persones som, afortunadament, complexes.
ResponEliminaTens raó, novesflors, però amb l'exageració s'arriba al lector.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTreballar, escriure i estimar, les tres cares del amor, de l'harmonia d'una persona que li ha picat allò d'escriure, i de parlar, de no callar no com la gent que no viu, com la gent que té més que callar que no viure.
ResponEliminaAllò visible i allò invisible es conjunten per a formar el tot, o el Tot, el que vulgues, però una sense l'altra no podrien existir, ni ser, ni viure.
Vicent
Vicent, com el dia i la nit no poden prescindir un de l'altra.
Elimina