En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 de desembre del 2016

Vinyes verdes



Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.

De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.

Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.

El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'agraden els jocs de paraules, Xavier, però no me n'havia adonat d'aquest.

      Elimina
  2. Fruita de cos perlat, boira i sol de les vinyes. La gorja de les princeses fa clarejar el vi negre i Tirant s'ho mira.
    Bones festes, Helena, plàcides, il·luminades.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones festes, Olga, i un cap d'any amb aquesta fruita de cos perlat que no falti.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Glòria,
      aquest poema és per a un recital d'aquest tema, el 21 de gener a les 18h a la biblioteca Sant Valentí de Navarcles, per si pots venir. És la segona versió que en faig, més treballada. Però no sé si definitiva!

      Elimina
  4. Un poema inspiradíssim, Helena, bell i intel·ligent alhora.
    Molt bones festes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      tenia tantes ganes d'escriure'l que ni dormia. A vegades escriure m'ho demana el cos.

      Elimina
  5. Quin poema visual tan ben trobat!
    Brindem per uns bons dies de festa i un millor 2017.

    ResponElimina
  6. Bon poema, Deu-n'hi-do si n'has tret molt suc, d'aquest raïm...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...