Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.
De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.
Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.
El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.
Vi negre:
ResponSuprimeix"tanta tinta" tempta.
M'agraden els jocs de paraules, Xavier, però no me n'havia adonat d'aquest.
SuprimeixFruita de cos perlat, boira i sol de les vinyes. La gorja de les princeses fa clarejar el vi negre i Tirant s'ho mira.
ResponSuprimeixBones festes, Helena, plàcides, il·luminades.
Olga
Bones festes, Olga, i un cap d'any amb aquesta fruita de cos perlat que no falti.
SuprimeixDeliciós poema.
ResponSuprimeixBon Nadal i Feliç 2017!
Una abraçada.
Deliciós com el raïm? M'hi conformo!
ResponSuprimeixExquisit, com un vi de bona anyada.
ResponSuprimeixGlòria,
Suprimeixaquest poema és per a un recital d'aquest tema, el 21 de gener a les 18h a la biblioteca Sant Valentí de Navarcles, per si pots venir. És la segona versió que en faig, més treballada. Però no sé si definitiva!
Bon Nadal, i bon any nou!
SuprimeixUn poema inspiradíssim, Helena, bell i intel·ligent alhora.
ResponSuprimeixMolt bones festes, bonica!
Montse,
Suprimeixtenia tantes ganes d'escriure'l que ni dormia. A vegades escriure m'ho demana el cos.
Molt bones festes!
SuprimeixQuin poema visual tan ben trobat!
ResponSuprimeixBrindem per uns bons dies de festa i un millor 2017.
Teresa,
SuprimeixNo ho havia vist com a poema visual!
Bon Nadal!
Bon poema, Deu-n'hi-do si n'has tret molt suc, d'aquest raïm...
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixmolt bo el comentari!