En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 de desembre de 2016

Vinyes verdes



Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.

De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.

Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.

El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.
a

16 comentaris:

  1. xavier pujol20 de desembre de 2016, a les 11:13

    Vi negre:
    "tanta tinta" tempta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de desembre de 2016, a les 15:02

      M'agraden els jocs de paraules, Xavier, però no me n'havia adonat d'aquest.

      Suprimeix
  2. Anònim21 de desembre de 2016, a les 14:47

    Fruita de cos perlat, boira i sol de les vinyes. La gorja de les princeses fa clarejar el vi negre i Tirant s'ho mira.
    Bones festes, Helena, plàcides, il·luminades.
    Olga

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de desembre de 2016, a les 15:38

      Bones festes, Olga, i un cap d'any amb aquesta fruita de cos perlat que no falti.

      Suprimeix
  3. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com22 de desembre de 2016, a les 6:52

    Deliciós poema.


    Bon Nadal i Feliç 2017!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Helena Bonals22 de desembre de 2016, a les 10:18

    Deliciós com el raïm? M'hi conformo!

    ResponSuprimeix
  5. Unknown23 de desembre de 2016, a les 18:37

    Exquisit, com un vi de bona anyada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de desembre de 2016, a les 19:55

      Glòria,
      aquest poema és per a un recital d'aquest tema, el 21 de gener a les 18h a la biblioteca Sant Valentí de Navarcles, per si pots venir. És la segona versió que en faig, més treballada. Però no sé si definitiva!

      Suprimeix
    2. Helena Bonals23 de desembre de 2016, a les 19:55

      Bon Nadal, i bon any nou!

      Suprimeix
  6. Galionar23 de desembre de 2016, a les 19:13

    Un poema inspiradíssim, Helena, bell i intel·ligent alhora.
    Molt bones festes, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de desembre de 2016, a les 19:56

      Montse,
      tenia tantes ganes d'escriure'l que ni dormia. A vegades escriure m'ho demana el cos.

      Suprimeix
    2. Helena Bonals23 de desembre de 2016, a les 19:57

      Molt bones festes!

      Suprimeix
  7. Teresa Ribera24 de desembre de 2016, a les 14:56

    Quin poema visual tan ben trobat!
    Brindem per uns bons dies de festa i un millor 2017.

    ResponSuprimeix
  8. KRT27 de desembre de 2016, a les 19:37

    Bon poema, Deu-n'hi-do si n'has tret molt suc, d'aquest raïm...

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...