Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.
El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.
És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.
En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.
Sonets de Petrarca, sonets de J. V. Foix,
ResponEliminai ara (redoble de tamborrrrrs)
Sonets de l'Helena Bonals.
Endavant Helena, que sigui tal com dius: el primer. El primer d'una llarga producció.
Xavier,
ResponEliminatu n'has fet mai cap?
De més jove n'havia fet algun.
ResponEliminaEl novembre del 2014 en vaig publicar un de (aleshores) nou.
Tu mateixa hi vas deixar un comentari.
http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/2014/11/sonet-dels-cavalls-al-ter.html
Ostres, Xavier, no me'n recordava!
EliminaJo també als quinze anys n'havia fet un per a l'institut, però aleshores no en tenia ni idea, no compta.
Un aplaudiment, Helena, que no sigui l'únic!!
ResponEliminaEl repte de fer un sonet em va venir del meu pare, i jo em rebotava i deia que n'era incapaç! "És impossible. No ho he fet encara"!
EliminaSempre he trobat que escriure poesia cenyint-te a una mètrica concreta i que continuï transmetent força, emoció, sentiment, idea... té un mèrit doble.
ResponEliminaI el teu sonet és esplèndid! Endavant, Helena!
Moltes gràcies, August!
EliminaJo sempre he cregut que la mètrica ajuda, en comptes de destorbar.
Molt bonic aquest sonet
ResponEliminaamb que n’has farcit la llera
de la vida amb la quimera
de fruir d’un goig complet
Que el record d’un tribulet
no t’endugui a la plorera
perquè tens la primavera
per guarir el mal a pleret
Un sentiment esbotzat
amb un de més fort es cura
i si avui no l’has trobat
no oblidis que la ventura
és la filla d’un vell fat
que per tots igual procura.
KEFAS,
EliminaMolt bo el teu sonet, però no sabia que també es pot fer amb set síl·labes! M'agrada això de "la llera/ de la vida" sobretot. La poesia és la meva vida.
Aquest sonet té "vuit" sílabes cada vers i no set com diu Helena Bonals. Bé, no passa res, però és així.
EliminaA mi també em resulta difícil fer un sonet en valencià...
Ja ens vorem. Felicitat per a Kefas i per a tu...
Rafael,
EliminaJo n'hi veig set, de síl•labes!
que-per-tots-i-gual-pro-cu-ra
La darrera no la conto perquè és àtona!
Uf, fer un sonet em sembla dificilíssim, tu te'n has sortit amb nota, Helena, no solament està perfectament estructurat -sent teu no podia ser d'altre manera- sinó que és ple de vivencies i sentiment.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaés com fer una tanka, però hi estàs més estona! M'agrada que diguis que hi ha sentiment.
l'art del sonet un art difícil ser sonetista te'n vas sortir amb escreix i en vingueren més ...
ResponEliminaElfreelang,
EliminaÉs la sort del principiant. Jo que sempre escric tan curt, sóc la primera sorpresa amb mi mateixa. Ara ja tinc alguna cosa amb més consistència per llegir als recitals!
Molt bé, Helena, endavant amb els sonets! La propera estació, la sextina!
ResponEliminaRamon,
Eliminasembla ser que una sextina és molt difícil, diuen que la Maria Mercè Marçal n'havia fet. Algun dia arribarà...
Es molt maco aquest poema, Helena !
ResponEliminaFelicitats !
Artur,
EliminaDeu ser maco perquè parla d'una certa bellesa que em va acompanyar els primers anys de vida.
A mi m'ha agradat el teu sonet molt i té molta fluïdesa i amb sentiments que surten molt bé i amb qualitat.
ResponEliminaSalut
Rafael Molero
Moltes gràcies, Rafael! No n'he fet cap més... tampoc he estimat mai tant!
EliminaDia a dia vam fer créixer els anys
ResponEliminai el que aprenguérem a l’arena,
ho hem perdut com estranys plens de pena.
segur que amb el temps en traurem nous guanys.
Ara que tot ha passat, que no em pertanys,
recordaràs l’estimació d'Helena,
i voldràs recuperar-la amb afanys,
trobant-me girada tota d’esquena.
Per a mi una nova primavera,
vindrà i em sortirà de nou al pas,
mirades dolces que no es calculen.
En la nova etapa que m'espera
feliç, reconfortada em trobaràs.
plegada de mans, amb dits que circulen.
qui sap si...
Feia molt de temps que ho volia fer. Ara m'he atrevit. si no t'agrada disculpa.
He volgut deixar la darrera paraula dels teus versos, per fer l'escrit més teu.
ResponEliminaqui sap si...