Per què és tan
insignificant l'espurna,
si immenses són les estrelles,
l'obra que se'n desprèn?
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 28 de febrer de 2013
dimarts, 26 de febrer de 2013
Hivern
Aquí, tristesa.
Aquest fred l'esperona:
l'espill no es trenca.
DORCA, Jordi. Comentari dins El bosc dels somnis
Aquest fred tonifica:
l'espill perdura.
diumenge, 24 de febrer de 2013
Excel·lència
Com una vela en l'horitzó,
com un far enmig de la costa,
com un far enmig de la costa,
o la corona d'un campanar,
així transcendim en escriure.
divendres, 22 de febrer de 2013
dimecres, 20 de febrer de 2013
Perenne
Passejar dins el bloc Col·lecció de moments |
El paisatge s'omple com la prosa,
es despulla com la poesia.
Els versos no deixen veure la idea,
ni la idea els versos.
El poeta té tanta por de la selva
com del desert.
dilluns, 18 de febrer de 2013
Gratitud
Escric amb més
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.
dissabte, 16 de febrer de 2013
Canvis de xip
Pots ser sensible
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.
dijous, 14 de febrer de 2013
A beautiful mind
El teu nom dringa
com un clàssic,
la teva mà
pot fer bellesa,
els teus ulls també,
i saps que estimes.
Què més vols?
com un clàssic,
la teva mà
pot fer bellesa,
els teus ulls també,
i saps que estimes.
Què més vols?
dimarts, 12 de febrer de 2013
diumenge, 10 de febrer de 2013
"Només connecta"
Vius en contrast
el que és vocació
i el teu ofici.
Però l'un ajuda l'altra
com la muntanya el mar.
el que és vocació
i el teu ofici.
Però l'un ajuda l'altra
com la muntanya el mar.
divendres, 8 de febrer de 2013
dimecres, 6 de febrer de 2013
Fosca ardent
Dus ulleres de sol
enmig de la nit.
Escrius a llapis
i no s'esborra.
Vols córrer
i les cames no es mouen.
Ningú t'ha ensenyat a viure,
però l'art l'aprens tota sola.
enmig de la nit.
Escrius a llapis
i no s'esborra.
Vols córrer
i les cames no es mouen.
Ningú t'ha ensenyat a viure,
però l'art l'aprens tota sola.
dilluns, 4 de febrer de 2013
Metàfora
És tan esplèndid
que hi hagi un astre,
com que trobem
un reflex d'ell en l'aigua,
al bell mig del desert.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...