Reflexió

Per què és tan
insignificant l'espurna,
si immenses són les estrelles,
l'obra que se'n desprèn?

Hivern

Aquí, tristesa.

Aquest fred l'esperona:

l'espill no es trenca.

DORCA, Jordi. Comentari dins El bosc dels somnis

Aquí, la joia.
Aquest fred tonifica:
l'espill perdura.

Excel·lència

Com una vela en l'horitzó,
com un far enmig de la costa,

o la corona d'un campanar,

així transcendim en escriure.

Constància

La saviesa
va amb l'erudició.
El cim, la imatge.

Perenne

Passejar dins el bloc Col·lecció de moments

El paisatge s'omple com la prosa,
es despulla com la poesia.

Els versos no deixen veure la idea,
ni la idea els versos.

El poeta té tanta por de la selva
com del desert.

Gratitud

Escric amb més
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.

Canvis de xip

Pots ser sensible
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.

A beautiful mind

El teu nom dringa
com un clàssic,
la teva mà
pot fer bellesa,
els teus ulls també,
i saps que estimes.
Què més vols?

Mímesi

Com un gall d'indi,
mostrem els ornaments
perquè ens estimin.

"Només connecta"

Vius en contrast
el que és vocació
i el teu ofici.
Però l'un ajuda l'altra
com la muntanya el mar.

COSTA, Matías. Cuando todos seamos ricos. Pekín 2006

En qualsevol
submergiment, el cap
sol excel·lir.
La ment és la darrera
part del cos que es rendeix.

Fosca ardent

Dus ulleres de sol
enmig de la nit.
Escrius a llapis
i no s'esborra.
Vols córrer
i les cames no es mouen.
Ningú t'ha ensenyat a viure,
però l'art l'aprens tota sola.

Metàfora

És tan esplèndid

que hi hagi un astre,

com que trobem

un reflex d'ell en l'aigua,

al bell mig del desert.

La vida, la causa;
l'efecte, la ferida.
Ens cura el vers.

[seguint la Carme]