La joia de viure perllongada en el temps. Cert, també és art. Però l'art es compra i es paga, i es penja i s'admira, i es torna full de llibre i es paga i es llegeix. Tenim l'esperit ampli. Una abraçada.
Olga, per a mi l'art és el que retens, no pas el que tens. Cal entrar espontàniament en una obra, fer-li justícia, no pas, per exemple, fer -li una fotografia amb flaix per mirar de fer-la teva.
La joia de viure perllongada en el temps. Cert, també és art.
ResponEliminaPerò l'art es compra i es paga, i es penja i s'admira, i es torna full de llibre i es paga i es llegeix.
Tenim l'esperit ampli.
Una abraçada.
Olga,
Eliminaper a mi l'art és el que retens, no pas el que tens. Cal entrar espontàniament en una obra, fer-li justícia, no pas, per exemple, fer -li una fotografia amb flaix per mirar de fer-la teva.
Aquest art de sorolls i de pamplines
ResponEliminasempre darrera dels vidres.
L'art de la pau, a l'ànima;
l'art de l'amor, al cor.
L'art del món interior sobretot, molt ben escrit.
EliminaSí, el món interior, Helena, però...
EliminaViure la vida, què és?
Tancar-se i contemplar els estels
de l'ànima o obrir-se al firmament
i veure la grandor dels cels?
Les dues coses, Abel.
EliminaAmb aquesta resposta tant sàvia m'has arreglat el cap de setmana, Helena!
EliminaHelena, bon dia!
EliminaDilluns al matí,
arreu veig infinitud,
comença la setmana,
és la joia de viure!
Així m'agrada, Abel!
EliminaÉs tot allò que et sorprèn de tal manera que es queda enganxat, per sempre més, dins teu.
ResponEliminaAferradetes.
sa lluna,
Eliminaés com l'amor, no te'l pots desenganxar.
Efectivament, has donat en el clau, i no en el clau físic sinó real, i real lacanià.
ResponEliminaVicent
Gràcies, Vicent. No sé si he fet art, però he provat d'entendre.
EliminaMagnífic, Helena. Enhorabona!!! L'haikü que has deixat al meu blog de primera també!!! Te l'he posat al post! B7s
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Joana!
Elimina