Se m'acudeix pensar en el vidre de l'espiritualitat, si deixàrem de pensar en la telepatia amb persones ames o esperits per a la realització de les nostres vides, el que solem anomenar vius o morts els nostres àngels de la guarda, alguna cosa es trencaria, de fet jo pense i, una cosa tinc clara amb els anys, que el que és meu o per a mi no es pot exportar als altres, doncs jo pense que el món que ens ve està trencant el vidre, hi ha moltes religions però vistes des del punt de mira del que estima el Barça o el València i, queden molt pocs que veuen l'espiritualitat com una finestra a una altra dimensió, a una altra realitat que ens complementa tot i ser només d'un mateix, de l'un per un i la indiviudualitat, de fet no està de moda la bondat com tu deies ni la individualitat, allò que fa surar d'entre les adscripcions a les persones que poden moure muntanyes amb la força del desig, de fet jo pense també que la realitat la fem al nostre grat, el món serà com voldrem, amb la imperfecció o paradoxa i contradicció que suposa que no tothom pot entrar-hi a aquest món de força interior, l'errada és Déu, la perfecció i la imperfecció i l'infinit, una contradicció paradoxal, mentre hi haja gent que tots els dies netege eixe vidre, i el guarde dels normòpates i dels que volen pel seu gaudi per manar, trencar-lo hi haurà vida, tots som necessaris, Helena, tothom, des del religiós fonamentalista que posa en guàrdia als espirituals i als científics fins al manyà que pot llevar-nos un xiclet del pany d'una porta fins als que fabriquen la goma que fa els xiclets. Esperem que en el món de ciència i amo que ens ve hi haja lloc a eixe vidre, sinó mai més ens enlairarem tot i que puguem viure en un món de màquines, que jo pense impossible.
Vicent, el vidre sempre sol ser imatge de l'espiritualitat. De la poesia també, i de l'entrar en una obra d'art, el que jo faig i crec que puc arribar a perdre, si perdo el món dels blocs.
M'encanta el poema de Machado! No és millor que el teu, tu aportes un matís nou i amb el segell "Bonals": és l'últim vers, "mai més t'enlairaràs". Si no podem veure-hi a través de l'art, no podem fer volar les idees ni els somnis.
Se m'acudeix pensar en el vidre de l'espiritualitat, si deixàrem de pensar en la telepatia amb persones ames o esperits per a la realització de les nostres vides, el que solem anomenar vius o morts els nostres àngels de la guarda, alguna cosa es trencaria, de fet jo pense i, una cosa tinc clara amb els anys, que el que és meu o per a mi no es pot exportar als altres, doncs jo pense que el món que ens ve està trencant el vidre, hi ha moltes religions però vistes des del punt de mira del que estima el Barça o el València i, queden molt pocs que veuen l'espiritualitat com una finestra a una altra dimensió, a una altra realitat que ens complementa tot i ser només d'un mateix, de l'un per un i la indiviudualitat, de fet no està de moda la bondat com tu deies ni la individualitat, allò que fa surar d'entre les adscripcions a les persones que poden moure muntanyes amb la força del desig, de fet jo pense també que la realitat la fem al nostre grat, el món serà com voldrem, amb la imperfecció o paradoxa i contradicció que suposa que no tothom pot entrar-hi a aquest món de força interior, l'errada és Déu, la perfecció i la imperfecció i l'infinit, una contradicció paradoxal, mentre hi haja gent que tots els dies netege eixe vidre, i el guarde dels normòpates i dels que volen pel seu gaudi per manar, trencar-lo hi haurà vida, tots som necessaris, Helena, tothom, des del religiós fonamentalista que posa en guàrdia als espirituals i als científics fins al manyà que pot llevar-nos un xiclet del pany d'una porta fins als que fabriquen la goma que fa els xiclets.
ResponEliminaEsperem que en el món de ciència i amo que ens ve hi haja lloc a eixe vidre, sinó mai més ens enlairarem tot i que puguem viure en un món de màquines, que jo pense impossible.
Salutacions amigues des de Russafa
Vicent
Vicent,
Eliminael vidre sempre sol ser imatge de l'espiritualitat. De la poesia també, i de l'entrar en una obra d'art, el que jo faig i crec que puc arribar a perdre, si perdo el món dels blocs.
Fràgil i limitat,
ResponEliminades des la distància
em recordo de tu!
Abel,
Eliminaés maco que des de la distància es recordin de tu!
Malgrat les trencadisses de la vida
Eliminasempre seguiré enlairant-me,
'yo voy soñando caminos
de la tarde'.
Abel,
Eliminaestà molt bé que siguis així. Jo també ho hauria de ser!
Helena,
Eliminasóc a la Suïssa de parla alemanya: GERADEAUS!,
sempre recte!
Ni idea d'alemany! Però sí, sempre endavant, sempre recte.
EliminaI si ja s'ha trencat, ja és massa tard per a fer-hi res... :(
ResponEliminaCarme,
Eliminam'he inspirat en Machado:
XLII
¿Dices que nada se pierde?
Si esta copa de cristal
se me rompe, nunca en ella
beberé, nunca jamás.
[És mil vegades millor que el meu!]
M'encanta el poema de Machado! No és millor que el teu, tu aportes un matís nou i amb el segell "Bonals": és l'últim vers, "mai més t'enlairaràs". Si no podem veure-hi a través de l'art, no podem fer volar les idees ni els somnis.
EliminaSílvia,
Eliminadeixar de veure-hi a través de l'art, mai!
La pitjor de les fragilitats és no saber que som fràgils...
ResponEliminaL'art és el nostre millor aliat per construir ponts cap a les altres fragilitats.
Ximo,
Eliminam'agraden molt els teus comentaris, com els teus acudits!
En les ulleres passa el mateix, però queda el cor que em fa de mirall de la vida.
ResponEliminaDoncs millor així, cantireta!
Elimina