En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 de desembre de 2020

Incautes fulles


 Melancolía dins Laberinto de lluvia

Les fulles seques,
les flors de la tardor,
en caure topen
amb l'asfalt del progrés.
Roda impietosa.

Helena Bonals

Rosa impietosa
de colors que es marceixen.
Morirà el groc
i l'ocre agonitzant
seran igual de foscos.

Carme Rosanas

dimecres, 25 de novembre de 2020

Vibrant en tu


 GARCIA, Juan dins


Quan jo transito,
la meva ombra tendeix
a ser la lluna
d'aquell qui em llegirà.
El bumerang de l'art.

Helena Bonals


La bona lluna
és al cel amb estrelles
mig embastades
pel fil de les paraules
que en la mirada dansen

Kefas

divendres, 20 de novembre de 2020

Reravera


AGUS Tardor a Granollers


Sempre tindrem
un pont per protegir-nos
de la tardor.
O per millor guaitar-la.
Tot té un doble sentit.

Helena Bonals


Per sobre els arbres
per sota les muntanyes
amb sentit doble

Xavier Pujol

dimecres, 11 de novembre de 2020

Sobre Ferrater II

(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)


els peus d'un noi/caragolats al fil del trampolí

Com la corda d'un estel,
els teus peus no oblidaran mai del tot,
en l'instant del salt al buit,
aquell dolor de crear, tan atàvic.

Helena Bonals



Les paraules alimenten
Quan porten vitamina B
algú pot pensar que és K


Diré la pluja frenètica d'agost

Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.


El peix llisquent com un arquet de violí

Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.

Kefas

dilluns, 9 de novembre de 2020

Entre versos


AGUS Tardor a Granollers 


La poesia em salva de veritat,

o és només el fet de poder dir que sóc poeta?

La forma du amb ella algun sentit,

o només serveix per amagar-me?

No ho sé, però tot i fer-me vella,

crec que mai he estat tan radiant.

Com les fulles roges a la tardor.


Helena Bonals


És el vermell

que aflora pels sentits

sang de poemes.


Kefas

dissabte, 7 de novembre de 2020

D'ombra a reflex


Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat


L'ombra s'endinsa

al bassal, i el meu ésser,

en l'obra d'art.


Helena Bonals


i l'ésser vibra

quan el plugim li besa

la pell de l'aigua


Kefas


El toll d'aigua

reflecteix la celístia

Cauen les llàgrimes


Xavier Pujol


Les gotes trenquen

el mirall que em retorna.

Ja no soc jo.


Carme Rosanas

diumenge, 25 d’octubre de 2020

Sibil·la Dèlfica


BUONARROTI, Miquel Àngel Sibil·la Dèlfica 
dins la Capella Sixtina


Boca petita,
ulls grans, sempre tan clàssics.
Renaixentistes.
Arrebossant bellesa,
no et canses de mirar.

Helena Bonals


El gest incert
i el temor que navega
en la mirada
emplena d'absència
aquesta bella imatge

Kefas


Gest d'inertesa,
mirada vigilant.
No pot llegir.
Cerca amb els ulls allò
que tem o bé que espera.

Carme Rosanas

dijous, 22 d’octubre de 2020

El que la posta du amb ella


Ho he copsat sovint en els altres,
però no m'havia passat mai encara
que significat i significant
es referissin al mateix sentit.
Que els dos costats
fessin via cap a l'horitzó.
Que la plana parell 
es trobés amb la senar
amb un sol punt de llibre
que ho recordés.
La denotació i la connotació,
el zenit i el nadir,
al darrer vers aniran plegats.

dijous, 15 d’octubre de 2020

Vell és tan bell


 Niporepte 304 dins Relats en català

Amb la tardor
ja tot és decadent,
mes jo m'hi entesto.

Helena Bonals


Dolça és l'ofrena
sobre l'altar de fusta
de fulles mortes
amb que la tardor prega
el retorn de la vida

Kefas


Amb vermell de sang seca
i amb or enrevellit
els ocres cansats
il·luminen el bosc.

Xavier Pujol


T'aferres a la tardor
encara que les fulles
es facen grogues

Rafael Molero Cruz


Fulles daurades
serven la llum
que se'ns escapa.

Carme Rosanas

dijous, 8 d’octubre de 2020

Condensat


 FREDERIC Al fons el far...


Un poema és 
un llamp que no trona,
un torrent contingut,
una mar concisa.

El far transmet la seva llum.

diumenge, 4 d’octubre de 2020

El meu primer premi




Una cosa molt gran en una de molt petita, és aquest premi. Em fa moltíssima il·lusió, perquè no és el primer cop que m'hi presento, i no és gens fàcil de guanyar un premi, encara que sigui en tercer lloc. 

dimarts, 29 de setembre de 2020

Obstinada


 DUCHAMP, Marcel Bicycle wheel 1913

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Ets poeta, treballaràs sense vocació.
Ets poeta, prioritzaràs l'estètica.
Ets poeta, estimaràs l'impossible.

dimarts, 22 de setembre de 2020

Des del present


HAMITI, Bess dins Relats en català


Arrels de sol,
les úniques que duen
a lluna plena.

Helena Bonals


Somnis de lluna
braços del sol acotxen
a l'horabaixa

KEFAS


Cada capvespre
una llum endevina
claror a les branques.

Xavier Pujol


Diàleg dels astres.
Com un camí de llum
entre dos arbres.

Carme Rosanas

divendres, 18 de setembre de 2020

Cor pescat

S'avança amb successius començaments
Enric Miralles (arquitecte)


 ARTUR dins Artur Artesania


Poques vegades m'han arribat 
al cor en aquesta vida.
Però ara prefereixo de ser jo
la seduïda seductora.
L'ham només és el principi,
l'esclat que et fa estar en vena.
Tot i el dolor, no puc 
ni vull arrencar-me'l.
No oblido mai que recordar 
és tornar al cor.

diumenge, 13 de setembre de 2020

Jo també


  AGUS Isla de Cabrera "Suances" 


Més enllà de l'illa del tresor,
tot ha estat molt ennuvolat.
Però, per fortuna, sense llamps.
I de mica en mica 
he anat recuperant
l'horitzó perdut.
Sóc una negació del destí,
visc una felicitat de propina.

dijous, 10 de setembre de 2020

Reflexos


 LEANDRA Família mirant el mar
dins Niporepte 301 de Relats en català


Si mai em caso,
cal que el meu amor sigui
com el meu pare.
Mànager de tristeses,
imbatible bondat.

dissabte, 5 de setembre de 2020

El desig de repetir

i com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls

"El metec" de Georges Moustaki


AGUS, Sant Jaume d'Olzinelles IV dins 


Per molt desballestat
que sigui el meu passat,
no hi ha cap sinònim
per a la meva felicitat.
Tot i que el verd 
ara floreix de nou
just al llindar entre 
l'interior i la bellesa.

dilluns, 31 d’agost de 2020

Soroll

 


Imatge presa de la xarxa


Composar la cançó més sublim,

de manera que soni en una botiga

"per atreure clients",

o per vendre més.

En un dentista, una perruqueria

o en una biblioteca fins i tot.

Per tot això jo no voldria ser artista.

diumenge, 23 d’agost de 2020

La forma per sobre del fons

 


Més enamorada dels vestits 

que no de la persona que els lluïa.

Tot i la seva bellesa física,

no en recordo la cara.

Sóc austera en tot

menys en la roba,

des d'aleshores.

dissabte, 15 d’agost de 2020

Tu, també?


ROSANAS, Carme, Relats d'estiu del mes d'agost
 

Pot verdejar

sense trepitjar el terra

el meu amor.

No cerqueu les arrels

en les convencions.

(Helena Bonals)


L'amoR és Roma

com el sostre és el terra

quan et capgires.

Som la convenció

de la terra i l'aigua.

(Kefas)


dimarts, 11 d’agost de 2020

Obert com l'horitzó


Imatge trobada dins Pinterest
 

Lectura al sol.

Però és com onades

de l'ampla mar

allà on sempre et transporta.

Perquè et fa transcendir.


Helena Bonals


Mentre em recordis

al llibre de la vida

hi haurà un mar

per enviar onades

a refer el nostre somni


Kefas



Viatge llarg

a dins d'un llibre obert.

Recull de mots

que lliguen horitzons

i núvols viatgers.


Carme Rosanas



El sol és vida

per a l'home i el mar,

per recordar-nos

que tots som per a viure

que tots som unitat.


Rafael


dissabte, 8 d’agost de 2020

Tot flueix, res canvia

     Fotografia de Xavier Pujol dins Nova col·lecció de moments


Planta perenne,

de Parmènides parles.

El riu que passa

em fa pensar en Heràclit.

Jo vull tenir-ho tot.

dimecres, 5 d’agost de 2020

Tríptic




El cel és blau,
les ales blanques,
avancis o retrocedeixis.
Jo estimo sempre,
i és problema dels altres
el que sentin per mi.
Tot just vaig pel nus.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Intuïció


Niporepte 299 Aigua! Xooof!

Per submergir-te
en els versos, no els cal
ser transparents.
El sentit del poema,
teu abans de llançar-te. 

Helena Bonals


Quan et despulles
de totes les paraules
és quan els llavis
del sentit de la vida
et besen en silenci.

Kefas

dissabte, 25 de juliol de 2020

Les petites alegries

KANDINSKY, Vasili Les petites alegries 1913

La lluna del futur
només és un reflex fugisser
del sol del passat.
Però omple tant...
T'he vist només dues vegades,
com diuen que Dante veié Beatriu,
però el que ressona en mi
son les teves paraules, 
tan escadusseres 
com inspirades.
No és veritat, que un altre
millor que no cap.
L'experiència no serveix de res
per als que tenen vida interior.

dimarts, 21 de juliol de 2020

Proesia

JUANJO, Conèixer Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Per tocar el cel,
abans hauràs d'haver fet
voltes i voltes darrere
la idea més senzilla.
Per connotació, 
quan menys te l’esperes,
entre vigília i son.
La prosa t'aclapara,
la poesia et deslliura.

dimarts, 14 de juliol de 2020

Solterassa


MIGURENA  Creativa


Quan jo estimo, el meu amor té un valor en ell mateix, i en relació a aquells de qui no he pogut arribar a enamorar-me'n mai. La negació, l'orgull de joventut, és bellesa encara no robada, és enteresa en la cerca de l'impossible.

dilluns, 6 de juliol de 2020

Finestra al lector

SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres

Asseure't davant del full
i no aixecar-te fins que l'omples.
Esperar el sentiment
que t'ajuda a omplir-lo,
que només serà correspost
quan et llegeixin o escoltin.
Reviure l'enlluernament
en el blanc de la pàgina,
que el vers fa molt present.
Bellesa crida bellesa.

divendres, 3 de juliol de 2020

Amor rodó


Niporepte 297 Amor


Amor rodó,
creix de baix cap a dalt.
Les mans el xerren.

Helena Bonals

Les mans el xerren.
Els ulls encara més,
l'amor, amor.

Carme Rosanas

dilluns, 29 de juny de 2020

Roxane

Joliu Scilla liliohyacinthus


Tan senzill com un poema:
l'únic que es queda amb mi
és la llengua, la forma,
les connotacions -no el sentit.
Que m'adrecin paraules boniques.
Tan costerut es fa?

Helena Bonals

Tan bell com un mot
tot el que es queda amb mi
és la poesia, l'expressió
l'idioma -el català.
Dona'm la mà
per poder respirar.

Xavier Pujol


Tan intens com un vers,
allò que es queda en mi
és l'anhel expressat,
profund i sincer
en la llengua que estimo.
Els mots em representen.

Carme Rosanas

diumenge, 21 de juny de 2020

Fer un toc


KANDINSKY Improvisation 7 

Hi ha hagut almenys
dues ocasions a la vida
en què he estat 
tocada i enfonsada.
Però tocada pel foc.
També sé que estic tocada
quan no em pertoca de saber-ho.
I estimo més com més
retoco els poemes.
L'amor m'ha tocat
com la loteria.

divendres, 19 de juny de 2020

Lloc buit

Niporepte 296 Barcelona- Portal de  l'Àngel dins Relats en català


El carrer calla,
la música és deserta.
Lloc per al vers.


En blanc

Estar en vena
a voltes és feixuc
i alegre alhora.

Helena Bonals


El pentagrama
calla com el carrer.
Notes esperen.

Carme Rosanas


El carrer és buit,
s'hi veu una ànima
meditativa.

Olga Xirinacs

dilluns, 15 de juny de 2020

A ulls clucs





Jo també somnio que algun dia
em pintin així, envoltada 
de la meva segona edat d'or.
De passió grana, però, sobretot,
de tendresa verda sota els peus.
De raó masculina i intuïció femenina.
Amb un bes que ho connecta tot.

dijous, 11 de juny de 2020

Complementar-se

BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller



No puc "compartir" res amb ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà 
en la meva torre de vori.
La interpretació també 
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.


diumenge, 7 de juny de 2020

dijous, 4 de juny de 2020

I encara el roig

RUIZ, Eliseo Abatimiento dins 
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com si t'engrapessin
per les espatlles cap amunt,
sense tocar-te, 
et tocaven de veritat.
És quan topes amb les paraules,
i ja no et fa falta Botticelli.
L'endogàmia quan fas poesia
és pràcticament inevitable.
Començo amb els versos
i els versos són 
el meu començament.

dilluns, 25 de maig de 2020

Pintoresc

ROSANAS, Carme Vilopriu
dins el blog Col·lecció de moments

De porta en porta,
entre flors i bancs
per reposar,
cap a la llum m'adreço,
sense caminar en va.

divendres, 22 de maig de 2020

Mirada que captiva

KEANE, Margaret dins la pel·lícula Big eyes


Negres i grans,
de llàgrima petita,
tan innocents 
com severs, aquests ulls.
Directes al teu cor.

Helena Bonals

Mirada nua
respon una pregunta.
Els peus descaços
necessiten resposta.
La innocència és severa.

Xavier Pujol

dilluns, 18 de maig de 2020

Colgada de llibres


Imatge presa de la xarxa


I have always imagined that Paradise would be a kind of library 
(Jorge Luis Borges)


Lectures en veu alta 
abans de dormir,
visites a les llibreries,
tardes d'estiu a la biblioteca,
llibres empassats en un dia,
biblioteques com el millor refugi.
Feina de Tècnica Auxiliar,
el que no hauria imaginat.
Tot això, però, només és nit.
La poesia és la lluna que em salva.


divendres, 15 de maig de 2020

Domina


Imatge presa de la xarxa
Imatge presa de la xarxa


La mascareta al rostre
és com la meva
manera de donar-me.
Els meus ulls negres
se'n van al fons aquell
del blau, del verd.
No sóc puritana, sóc dona
i més aviat una nena,
per gran que em faci.

dissabte, 9 de maig de 2020

Es pot dir més ben dit?

GARCIA, Juan din Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sacseges una imatge
per si pots fer 
més misteriós l'amor,
per fer lírica de
dues roselles caigudes,
com passa en anglès.
L'impressionisme
és tan exacte, a voltes...

Helena Bonals


Giravoltes les paraules
per ajudar
a fer més bell el sentiment,
per fer més personals 
els teus versos.
Com en els bons poemes.
Les metàfores
són tan exactes... quasi sempre

Carme Rosanas

dilluns, 4 de maig de 2020

Tenir-ho tot alhora

BIGAS, Joan Jocs d'aigua
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els que es permeten el luxe de dir que no,

i els que van darrere i darrere.
Les que sovint canvien de ballador,
i les que sempre ballen amb el mateix.
Els més prosaics
i els de relacions platòniques.
Les que només volen la flor,
i les que prefereixen el fruit.
Els que ho volen tot
i les que no volen res.

No em feu decidir, perquè 
en la varietat està el gust.

divendres, 1 de maig de 2020

Art i natura

CHILLIDA, Eduardo Pinta del vent
Niporepte 292 dins Relats en català


L'ardor gelada
travessa el metall càlid.
Baules obertes.

Helena Bonals

Hi ha tanta força!
Art contra la tempesta.
Terrabastall.

Carme Rosanas


El cant d'escuma
del cor de les onades
al cel s'enfila
fins a les dents de l'aire
que amb mà ferma el pentinen

KEFAS

dimarts, 28 d’abril de 2020

Com Lou Andreas-Salomé

¿Voleu saber per què
no tindré mai cap llar?
Mai més no deixaré
que transformin
la meva poesia en prosa.
Mai més no voldré
si no em volen,
ni deixaré que em vulguin
si abans no vull.
Homes de tot el món:
jo soc una dona difícil.

diumenge, 26 d’abril de 2020

Joliu

ANTONI Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'esperança no és en el verd,
ni en els camps de blat
a punt de ser sembrats.
L'expectativa es troba
en una fràgil rosella,
però forta en el roig.
Envoltada del gris quotidià
és quan crida el seu amor.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...