Normalment jo no estic a favor de posar etiquetes ni mots a les persones, és a dir, malnoms psicològics o polítics, però d'algun color hem de ser de ben segur, de fet tots els colors arriben al blanc i la foscor en contrast és el negre, o no sé si és a l'inrevés. La visió masculina de la realitat és l'un, la femenina és "Tots els colors" però de fet sempre estem en un.
La majoria de colors són una barreja d'altres colors. Potser sí que som com som tan complexes per entendre a un altre tan sols podem veure'l d'un color però tan sols és una il·lusió.
A Moscú hi ha una font monumental en honor als soldats morts que brolla sempre de color vermell, d'un roig intens, com la sang. Mai no em va impressionar tant l'haver contemplat aquell color...
Estic d'acord amb Van Gogh !!.... ; ) Si he de ser d'un sol color...que sigui el Blau !! Per la mar, pel cel, per la calma ... pels entrellums i per uns ulls blaus !! Bon dijous (festiu) Helena !!
Vaig voler saber el color del seus sentiments i quan em vaig submergir dins els seus ulls oceànics vaig veure un fons marí de corals i peixos de colors.
Normalment jo no estic a favor de posar etiquetes ni mots a les persones, és a dir, malnoms psicològics o polítics, però d'algun color hem de ser de ben segur, de fet tots els colors arriben al blanc i la foscor en contrast és el negre, o no sé si és a l'inrevés.
ResponEliminaLa visió masculina de la realitat és l'un, la femenina és "Tots els colors" però de fet sempre estem en un.
Vicent
Aquest "però tan sols d'un" m'arriba a l'ànima... no m'hi acabo de conformar, però té molta part de veritat.
ResponEliminaCom la Carme, em costa d'acceptar que només puguem ser d'un color alhora, però qualsevol color compensa de sobres la foscor.
ResponEliminaLa majoria de colors són una barreja d'altres colors. Potser sí que som com som tan complexes per entendre a un altre tan sols podem veure'l d'un color però tan sols és una il·lusió.
ResponEliminaUs responc a tots:
ResponElimina"Qui no ha après a dir Ella i només ella, sap potser què és l'amor?". Ho deia Van Gogh. Jo sempre he admirat Petrarca.
A Moscú hi ha una font monumental en honor als soldats morts que brolla sempre de color vermell, d'un roig intens, com la sang.
ResponEliminaMai no em va impressionar tant l'haver contemplat aquell color...
Abel,
Eliminael vermell sempre impressiona, sobretot aquest que dius.
Estic d'acord amb Van Gogh !!.... ; )
ResponEliminaSi he de ser d'un sol color...que sigui el Blau !! Per la mar, pel cel, per la calma ... pels entrellums i per uns ulls blaus !!
Bon dijous (festiu) Helena !!
artur,
Eliminaja som tres! A mi m'agrada moltíssim el blau.
Vaig voler saber el color del seus sentiments i quan em vaig submergir dins els seus ulls oceànics vaig veure un fons marí de corals i peixos de colors.
ResponEliminaQuina sort, Funámbulus!
Elimina