En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 6 d’agost del 2013

Petxina que s'enyora

Nino Repte 96: "Estiu i platja" dins Relats en català

L'amor hauria
de ser una flor al bell mig
del teu desert.

Tornar a la mar
d'on provens com a closca,
el teu desig.

14 comentaris:

  1. Molt bonic, Helena. El desig que se t'endugui l'onada de l'amor!

    ResponElimina
  2. El teu preciós poema em recorda que un cop vaig travessar tot el desert per arrivar a la mar i poder olorar aquella brisa de flor humida per l’amor.

    ResponElimina
  3. A mi el mar, tan gran, tan desconegut, tan profund... em fa por. Però sí és el seu desig, cap al mar anirem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      és metafòric, però sí que fa respecte! La mar funciona molt com a imatge.

      Elimina
  4. És injust que la mar rebutje les closques que han perdut l'amo.

    ResponElimina
  5. Realment bell i molt concentrat. Síntesis. Poema. Sí.
    Tornar al mar com a closca. Estic d'acord.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Igor! Jo crec que l'única manera que tenim de tornar al mar és la poesia. La resta és literatura...

      Elimina
  6. M'agraden molt les dues estrofes del poema, cadascuna per motius diferents. La primera com un desig de com haurien de ser les coses, que comparteixo del tot. La segona estrofa com a suggeridora de tantes coses, de mort i de vida, de desig i de desil·lusió, d'anada i de tornada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      havien de ser dos haikus, les dues estrofes. M'agrada molt el que en dius, no se t'escapa res!

      Elimina
  7. T'has adonat Helena de la metonimia que hi resulta de les paraules mare i mar, la closca del desig és precisament, i jo ho crec, l'amor, allò que fa que gaudi i desig es materialitzen.
    És un bon desig el que expresses al poema, un desig de que quelcom s'acomplisca.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      l'únic que desitjo és que s'acompleixi el poema.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...