En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 4 d’octubre de 2013

Motivació

Una nineta
a l'ull, o l'espurneig
d'una mirada.
Un far que gira i gira,
i a voltes t'il·lumina.

18 comentaris:

  1. I cau el raig de llum dins de l'estany, i tot esdevé harmonia.

    Bon dia! :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      no és precisament harmonia el que hi ha dins d'aquest poema. Em queixo que la llum del far només m'il·lumina de tant en tant, no pas sempre com jo voldria!

      Elimina
  2. ...o un carxot a temps.

    Perdó per trencar delicadesa del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      jo de carxots metafòrics n'he rebut tants, a la vida, que em sembla que no en resistiria ni un més!

      Elimina
  3. Els fars, estan obligats a donar la volta i no poden il·luminar sempre i en totes direccions. Em fas pensar que si ens quedem quiets... la llum tornarà, si ens belluguem en la bona direcció i amb el ritme adequat, la llum ens il·luminarà sempre, però segons com ens belluguem, ens podem quedar a les fosques per molt temps...

    Millor prendre-s'ho amb la calma...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és com la sort, cal aixecar-se constantment per abastar el fil que la porta.
      Sí, millor prendre-s'ho amb calma!

      Elimina
  4. Helena,
    jo ja em conformo amb que el far m'il·lumini només de tant en tant; em conformo mentre sàpiga que hi és, i que sempre hi serà, encara que a voltes no el vegi.
    Ho vaig deixar escrit i segueix vigent:
    'Igual que un far que gira
    i de forma recurrent
    ens il·lumina,
    així és l'instant etern
    que sempre retorna
    i ens guia.'
    L'instant etern de l'espurneig d'una mirada.

    ResponElimina
  5. Però ja et vaig dir, sense patiment, patiment del bo, del que fa plorar i afonar-se no hi ha producció literària, si més no per a mi.
    Cal haver patit molt per a poder escriure bé, o tenir alguna cosa que dir, jo no sé la teua vida, però em sembla que has degut patir pel bé que escrius i com entens la prosa.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Te'n vas al cel quan has estat a l'infern", Vicent!

      Elimina
  6. Com els teus poemes, espurnes de llum que il·luminen la blogosfera!

    ResponElimina
  7. M'encanta, l'he llegit dues vegades en veu alta i està plé de música :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'afalagues, Ximo! La música mai se m'ha donat, per això t'agraeixo molt l'associació que fas.

      Elimina
  8. Sí, si, els ulls motiven! de vegades no veig gaire relació entre el títol del poema i el poema, la veig però després de pensar-hi, però aquest cop sí, a la primera.
    Petonets espurnejants de divendres.

    ResponElimina
  9. Gemma Sara,
    d'acord amb tu, els ulls motiven!!!

    ResponElimina
  10. Quedar-se a les "fosques" et fa "veure" el que no et deix la Llum...i també és bo, crec jo..... res és pot desaprofitar ; )
    Un bon dissabte , Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      la nit i el dia, la llum i la foscor, i tant que no es pot desaprofitar res, no ho havia pensat així.

      Elimina