Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Però es trenca?
ResponSuprimeixNo es trenca mai. Ni en el teu eco.
ResponSuprimeixEl poema fa l'efecte d'eco també, se sent, impacta i si el llegeixo en veu alta em retorna :)
ResponSuprimeixÉs que és el poema, que és travessat per
ResponSuprimeixGràcies, Sílvia. Provo de redirigir-me.
Dos versos més i es un tanka ara pareix un aiku . es un aiku doncs. Be, tu manes. Vas on vols anar...diguem que li trobes a faltar-.
ResponSuprimeixPerdona, Miquel Àngel: què vol dir "diguem que li trobes a faltar"? Que hauria de ser una tanka? A mi em sembla autosuficient així! També m'agrada de fer tankes.
SuprimeixJo ja ho trobo be ,Elena , però ets Tu, qui has d'exercír la més implacanle autocrítica sobre la teva obra... lo de que es un tros de tanka no te cap importància com si vols fer un tros de sonet... rien a dire només feia una apreciaciò. Jo pobret de mi només et volia tirar la canya per que no et conformis mai.
SuprimeixDoncs aquest poema l'he corregit força cops. M'ho passo bé corregint-me. A vegades no, t'adones que no se'n pot aprofitar res.
SuprimeixCom deia aquell tanka fil mal :),
ResponSuprimeixgràcies per la teva constància. ;)
Què és el "tanka fil mal"?
ResponSuprimeixera un acudit ...el tanka m'ha fet venir al cap "danke viel mal"...i tu que has fet anglo-germaniques...noia, el suïssos tenim un humor estrany :)
ResponSuprimeixSóc filòloga anglesa, d'alemany ni idea! Gràcies per les danke viel mal. A vegades penso que ningú ho agraeix. El teu humor és molt bo i creatiu.
SuprimeixCertament, si és fràgil no es doblega fàcilment...Dur i fràgil són condicions associades en la física, però aplicat a la lírica diem que una cosa és fràgil quan ens produeix una sensació vulnerable. I potser tens raó, que no es doblegui no la fa vulnerable, sempre que es deixi travessar -inalterable i resistent-.
ResponSuprimeixCom sempre em deixes sorpresa i convençuda amb el teu comentari! La sensibilitat, el poema es deixa travessar, però no pas trencar necessàriament.
SuprimeixTot i ser fràgil..., no sempre es trenca i l'eco travessa les seves esquerdes.
ResponSuprimeixMolt bona interpretació, Audrey. Molt bona.
Suprimeix