Els autèntics versos, Helena, els versos autèntics, són els que es forgen al cor i tenen ales; i són capaços de volar cap a una dimensió on les coses, les emocions i els sentiments, es sublimen i adquireixen una mesura d'infinit.
Anònim, el que vull dir és que l'experiència ha acabat amb una part de la meva innocència, i no penso acabar de perdre la que em queda. Necessito la certesa absoluta per actuar. I això no passa així com així.
Només ès un passatge... Fa al·lusió a la innocència, l'enveja de no tenir-la; innocència de la qual tu dius que no penses acabar de perdre la que et queda.
...trobar el tresor al propi cor de poeta, o de poetessa!
ResponEliminaUn tresor "subtil però brutal", que deia Truman Capote. Sempre en el cor, però amb la raó també.
EliminaCert, ben cert, Helena, està reflectit en un pensament de Pascal: 'El cor te raons que la raó no entén'.
ResponEliminaLa paraula , el vers en si, protagonista principal ....en qualsevol embolcall que tingui.
ResponEliminaMolt bona interpretació, Artur!
EliminaEls autèntics versos, Helena, els versos autèntics, són els que es forgen al cor i tenen ales; i són capaços de volar cap a una dimensió on les coses, les emocions i els sentiments, es sublimen i adquireixen una mesura d'infinit.
ResponEliminaEls autèntics versos deuen ser com això que dius ara mateix!
EliminaAra mateix, Helena, veig com clareja el dia, dia de Pasqua, Pasqua florida, lluny de la percepció del temps, tot melangia.
ResponEliminaA vegades és així, tot melangia, Anònim.
EliminaOh, Helena, les teves paraules, com si fossin versos, em serveixen de consol, tot subtil com un accent!
ResponEliminaMe n'alegro!
EliminaJ'attendrai...
ResponElimina...lluny de la percepció del temps, tot subtil com un accent!
ResponEliminaJ'attendrai... http://www.youtube.com/watch?v=ApMGZVyEtAY
Ja la coneixia, aquesta cançó. És en va, però, no tinc ganes de repetir.
EliminaÉs allò que els alemanys en diuen "fertig".
ResponEliminaTens raó, Helena, intemporal i subtil, no s'hi val repetir.
Anònim,
Eliminael que vull dir és que l'experiència ha acabat amb una part de la meva innocència, i no penso acabar de perdre la que em queda. Necessito la certesa absoluta per actuar. I això no passa així com així.
Helena, a propòsit de la innocència, aquí tens un altre passatge del meu "Alter ego":
ResponEliminaYo sé lo que tú sientes
de verdad, poeta;
y recuerdo cada noche
apoyado en silencio tras la puerta
el abrazo que te dio, con pasión,
la inocencia.
No l'entenc gaire! M'agrada el final.
EliminaNomés ès un passatge...
ResponEliminaFa al·lusió a la innocència, l'enveja de no tenir-la; innocència de la qual tu dius que no penses acabar de perdre la que et queda.