Lliure, fermat,
claustre de monestir
que sents dins teu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Els claustres són per mi llocs de silenci.
ResponSuprimeixConsol,
Suprimeixllocs de silenci plens de bellesa "interior".
Un bon lloc per a pensar.
ResponSuprimeixJpmerch,
Suprimeixi per tenir bones idees!
Al claustre,
ResponSuprimeixdonant voltes hi reso
totes les jaculatòries
de la meva vida!
Abel,
Suprimeixbon lloc per fer-hi voltes!
Les voltes de l'etern retorn, Helena!
SuprimeixMolt ben trobat.
SuprimeixFa poc vaig visitar el Monasterio de Silos. Al pati del seu claustre hi ha un xiprer centenari, famós i cantat per molts poetes.
SuprimeixAquest xiprer em va fer la impressió que era com una batuta a punt de dirigir els compassos de la simfonia de la vida.
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/-khgvcHoI7VE/TeudbWey2cI/AAAAAAAACjg/UNhVSE2J6EY/s1600/Cipres%25252Bde%25252BSilos%25252B2.jpg&imgrefurl=http://almasdepoetas.blogspot.com/2011/06/el-cipres-de-silos-gerardo-diego-1896.html&h=1600&w=1217&sz=110&tbnid=R74Px7fUz_wxUM:&tbnh=96&tbnw=73&zoom=1&usg=__R0gp8fJNRVMIfxYXlPr8Nfi28bM=&docid=pzWkHSpTTlBmKM&sa=X&ei=-oH7UeX5C-iL7AbjzYHwDQ&sqi=2&ved=0CDkQ9QEwAg&dur=516
Que maco! El xiprer que s'enlaira, i el claustre que tanca.
SuprimeixLluna blanca / vell xiprer / un gran claustre / molts estels. (Signatura il·legible, del llibre de visites del monestir; data 31.10.1976)
ResponSuprimeixM'agrada molt!
ResponSuprimeixHe estat moltes vegades a Sant Benet de Bages i sempre que hi torno m'impressiona. Aquí hi ha un reportatge de 2 minuts:
ResponSuprimeixhttp://www.tv3.cat/videos/3298630/Monestir-de-Sant-Benet-de-Bages
El claustre, amb tots els seus capitells, és una meravella. També la torre, el celler, l'església amb la cripta romànica i barroca... Sense oblidar els espais modernistes, restaurats per Puig i Cadafalch a petició de Ramon Casas, que hi va viure. Gràcies per dedicar-li un haiku tan breu com intens.
L'ombra de sant Benet és obra teva, oi? Felicitats! Me'n va agradar molt un dels primers capítols, el que parlava de Ramon Casas.
SuprimeixGràcies per haver-ne llegit (ja no dic per haver-lo comprat: ah! Vas ser tu?) almenys els primers capítols... ;-)
SuprimeixBromes a part, és curiós que, quan en parlava amb diferents coneguts i els demanava quin capítol els havia agradat més, el ventall de respostes rebudes va resultar ser ben divers. També que els capítols que a mi personalment m'agradaven més van ser dels més poc o mal valorats per la crítica dels amics. En fi, com que l'objectiu declarat del llibre era donar a conèixer el monestir de Sant Benet i incentivar-ne les visites, tota aportació, com aquesta teva, és d'agrair. No pel llibre (que també), però sobretot pel monestir. Gràcies de nou.
Ramon,
Suprimeixen vaig llegir la meitat, però ara me'l vull acabar!
Quina paradoxa la llibertat del claustre. L'has fet allà aquest haiku?
ResponSuprimeixNo, l'he fet a la feina, on tinc la imatge de Sant Benet a La pantalla de l'ordinador!
ResponSuprimeixLa perfecció de la quadratura no empresona l'espai interior.
ResponSuprimeixMolt ben explicat, cantireta.
Suprimeix