En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 d’agost de 2013

Foix 2

M'exalta la transparència,
m'enamora el misteri.
Tant les arrels
com les branques
són senyal de profunditat.

23 comentaris:

  1. Trobo que sí, Helena: fas pensar, rumiar, considerar, cavil·lar, reflexionar... Planteges la màgia de la plenitud del viure des de l'arrel més profunda fins al branquilló més alt.
    Ah, si en Foix et veiés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      millor que no em vegi el Foix!:)

      Elimina
    2. Excés d'humilitat o manca d'autoestima?

      Elimina
    3. Això no obsta que tu no puguis ser excelsa...

      Elimina
    4. Vaig caminant, capbaix, per viaranys tortuosos; i penso en el llibre autobiogràfic l'Arbre de la Vida, del filòsof Eugenio Trias.

      L'arbre,
      des de l'arrel fins l'última branca,
      transparència i misteri,
      la raó i les seves ombres,
      sempre sospirant per anar
      més enllà del límit.

      Oh, Helena, Excelsa, si en Foix ens veiés!

      Elimina
    5. T'ha quedat molt bé! El motiu de la transparència i el misteri dóna molt de si!

      Elimina
  2. Les arrels que ningú no sap on van. I la bellesa transperent d'aquestes fulles que ens regales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arrels són misterioses, les fulles transparents, ho has copsat molt bé, Igor.

      Elimina
  3. Té raó l'Abel, és un poema excels! Crees profunditat amb poques paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia!
      Us hauré de fer cas!

      Elimina
  4. Efectivament tant les arrels com les branques són senyals de profunditat, hi ha qui ho diu tot en una sola mirada i hi ha qui ho diu tot en moltes moltíssimes paraules, hi ha de tot, però la profunditat rau en la conjuminació entre les branques i les arrels, en eixe misteri i claredat que és l'amor, que naix quan ell vol, i no es pot mai fer en un laboratori, és un miracle.

    Una abraçada russafenca-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
  5. Un poema excel•lent !!!!
    Són versos rutilants com estels que pengen d’un arbre d’arrels que s’endinsen dins dels misteris del subsòl i que busquen pensaments recòndits.
    Salut!

    ResponElimina
  6. Foix 2
    Sí, hi ha un altre Foix, el periodista Lluis Foix, que recentment ha publicat les seves memòries d'infantesa i d'adolescència "La marinada sempre arriba".
    La musa Implacable em va regalar el llibre pel meu aniversari. Ella sabia que aquest regal em colpiria, perquè moltes vegades m'havia sentit contar sobre la batuda a les eres, amb les garbes i els trills; i com cada tarda s'esperava l'arribada de la marinada per aventar i separar el gra de la palla.
    Avui és lluna plena. Gairebé a la llum de la lluna tornaré a repassar el llibre de Lluis Foix, rememorant aquells dies màgics i plens de meravella en què l'arbre de la vida encara era un plançó.

    ResponElimina
  7. No el coneixia, aquest Foix. Me'l recomanes, suposo.

    ResponElimina
  8. Em sembla que t'ha passat pel davat i no ten'has adonat! ;)
    http://viatgeplural.blogspot.com.es/2013/06/relacionar.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me'n recordava! Té un bloc i tot. Gràcies, Abel!

      Elimina
  9. A vegades, en les aparences més superficials, podem trobar-hi una gran profunditat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      com en la superfície del mar, tan profunda.

      Elimina