 |
| AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Vermell sobre verd dins Hora blava |
Mai hauria pensat
que el millor art és el quotidià,
que l'excepció és tan rutinària.
Com una rosella neix
entre la verdor de primavera.
|
| AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Vermell sobre verd dins Hora blava |
Helena, bon dia!
ResponEliminaÉs excepcional avui que comença el mes de maig, rovell de l'ou de la primavera.
Són centenars les roselles que neixen entre la verdor dels ordis i els blats!
M'agraden molt les roselles, Abel! Són excepcionals, sí, tot i que molt exteses.
Eliminaesteses
EliminaVa be, Helena, una miqueta de realisme, encara que no arribi a màgic?
EliminaSaps quin plat exquisit he menjat avui per dinar? Una amanida de plàntules de rosella!
I perquè l'amanida quedi perfecta, s'hi ha de posar bastant d'oli verge d'oliva, una quantitat discreta de vinagre de mòdena i una mica de sal marina.
Aquestes roselles les he collit en erms i guarets i he pensat en tu al veure'n tot un estol, en gran quantitat. M'he dit: "Mira, sí, com diu l'Helena, estan molt esteses aquestes roselles..."
I que duri, doncs amb els temps que s'acosten potser sí que haurem d'anar a raure al defora a cercar roselles, lletsons i bledes boscanes per a sobreviure!
El realisme no és el meu fort, Abel! De flors encara en menjaria, d'insectes no pas.
EliminaJa me'n he adonat, Helena, que el teu menú preferit són els versos; i com més lírics, millor!
EliminaEl millor art,
ResponEliminaés el teu gest, Helena.
Coordinant
colors de les imatges
amb la claror del vers.
Bon dia, Helena!
Se m'ha oblidat el títol: Tanka a Helena... ;)
ResponEliminaEl vers és una "fosca il·luminada", que diu Josep Porcar.
EliminaGràcies per la dedicatòria!
A vegades hi ha arts tan rebuscats que no "atrapen", en canvi allò quotidià sovint és el que més ens entra.
ResponEliminaLa senzillesa, Alba, que diuen que és el més excepcional.
EliminaHola una altra vegada Helena, em passe perquè m'ha sobtat el vers i per donar-te el bondia.
ResponEliminaÉs el que jo solc dir, fora creences o no creences, Déu és l'errada i l'errada és Déu.
Una abraçada i de tant en tant em seguiré passant, ja saps que te mantinc en els favorits, no ha estat un adéu la nostra humil separació sinó un fins demà.
Vicent Adsuara i Rollan
Ben tornat, Vicent.
EliminaM'agrada això que dius, molt.
L'excepció pot acabar assemblant-se a l'escepticisme. El pa de cada dia ja és sublim només pel fet de poder-ne parlar.
ResponEliminaMolt ben explicat, cantireta. Tenir la sort del pa de cada dia realment és sublim i no ens n'adonem.
Elimina