Helena, vaig veure la película Cyrano de Bergerac, amb Gérard Depardieu, als anys noranta. Poca cosa recordo ara. "Dolor i ràbia", millor si no es tracta d'un assumpte personal teu... I pel que fa al control de les emocions, fes cada dia una petita reflexió al respecte i dóna un petit pas, acostant-te cada vegada més a... la perfecció!
He passat aquest tràngol diverses vegades, el d'estimar i alhora ésser ignorat... Et fa sublimar com mai! T'escolto, Helena, retornaré a la película de Cyrano i llegiré l'obra de teatre: de tant en tant necessito una rampellada que em produeixi impressió en l'ànim! Gràcies.
Una persona que no ha patit, i jo pense que tots patim en certa manera, no pot escriure, qui no ha tingut l'experiència de la mort, si més no simbòlica no pot saber de què parlem, tot i que cal buscar sempre la joia visible o invisible, com tu bé dius.
Suposo que la mateixa sensibilitat que ens amara quan estem tristos o patim per algun motiu és la que ens fa capaços de saber expressar allò que sentim. Bon cap de setmana Helena! (feia moltíssim que no venia... I'm sorry)
Estic d'acord amb tu, el patiment fa escriure els millors versos però que tot això porte a la joia… no ho tinc tan clar, o no sempre. La pel·lícula de Cyrano que cites em va agradar molt tot i que la darrera part em va semblar una mica pesada, el personatge no acabava de morir-se mai, però salvant això em va semblar preciosa.
novesflors, el patiment i el plaer o goig formen part de la creació, de la mateixa manera que la humilitat i la vanitat són les dues necessàries per crear. Tot alhora.
Dolor, patiment i desolació, sense perdre l'esperança...
ResponEliminaFa un temps rúfol i ventós,
de la mateixa manera que rúfola i ventosa
està
la meva ànima.
Dolor i ràbia, Abel.
EliminaRàbia també, Helena? Controles prou bé les emocions, al menys aquelles que et convé tenir a ratlla?
Elimina"Cyrano és dolor i ràbia. Tots els infants són Cyrano, tots els adults són Cyrano", deia Gérard Depardieu.
EliminaNo les controlo gaire, les emocions.
Helena, vaig veure la película Cyrano de Bergerac, amb Gérard Depardieu, als anys noranta. Poca cosa recordo ara.
Elimina"Dolor i ràbia", millor si no es tracta d'un assumpte personal teu...
I pel que fa al control de les emocions, fes cada dia una petita reflexió al respecte i dóna un petit pas, acostant-te cada vegada més a... la perfecció!
Dolor i ràbia quan estimes i ets ignorada.
EliminaLa pel·lícula i l'obra del teatre em van impressionar molt.
He passat aquest tràngol diverses vegades, el d'estimar i alhora ésser ignorat... Et fa sublimar com mai!
EliminaT'escolto, Helena, retornaré a la película de Cyrano i llegiré l'obra de teatre: de tant en tant necessito una rampellada que em produeixi impressió en l'ànim! Gràcies.
Ahir vaig anar a veure 'El Gran Gatsby', dolor i ràbia també...
EliminaAbel,
Eliminaés una gran obra, aquesta. També impressiona molt.
Com la claves, Helena!
ResponEliminaSílvia
Eliminasort que "duen a la joia", si no, de què serviria patir?
És per l'única cosa que val la pena patir.
EliminaUna persona que no ha patit, i jo pense que tots patim en certa manera, no pot escriure, qui no ha tingut l'experiència de la mort, si més no simbòlica no pot saber de què parlem, tot i que cal buscar sempre la joia visible o invisible, com tu bé dius.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Elimina"no hay mal que por bién no venga".
I el vers ens durà a la llum i al somriure.
ResponEliminaEls versos poden ser fins i tot divertits, cantireta.
EliminaSovint els mots o els versos ens salven...
ResponEliminaCarme,
Eliminasobretot ens salven els mots dels altres, tot i que s'ha de ser autosuficient.
Suposo que la mateixa sensibilitat que ens amara quan estem tristos o patim per algun motiu és la que ens fa capaços de saber expressar allò que sentim.
ResponEliminaBon cap de setmana Helena! (feia moltíssim que no venia... I'm sorry)
El dolor és la guspira creativa!
EliminaBon cap de setmana.
Del dolor o de la emoció.... no?
ResponEliminaMagnífiques paraules les teves Helena! Ptons!
Magnífiques les teves, de paraules, Alba! Sí, de la emoció també.
EliminaEl patiment, el desamor...son una font de versos,
ResponEliminason les llàgrimes d'un cor que necessita consol...
Estic d'acord amb tu, Artur. Són llàgrimes seques, sentiments que ja han passat, normalment, però.
EliminaEstic d'acord amb tu, el patiment fa escriure els millors versos però que tot això porte a la joia… no ho tinc tan clar, o no sempre.
ResponEliminaLa pel·lícula de Cyrano que cites em va agradar molt tot i que la darrera part em va semblar una mica pesada, el personatge no acabava de morir-se mai, però salvant això em va semblar preciosa.
novesflors,
Eliminael patiment i el plaer o goig formen part de la creació, de la mateixa manera que la humilitat i la vanitat són les dues necessàries per crear. Tot alhora.
D'una ànima sensible turmentada sempre en surt bellesa. La literatura n'és plena d'exemples.
ResponEliminaMolt ben explicat, Marion. D'això serveix turmentar-se, els que no són artistes s'ho han de guardar, en tot cas.
Elimina