En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 d’abril del 2024

Aire blau


AGUS Granollers 

La intempèrie
i el recolliment,
fets del mateix blau cel.
La llum del sol que vibra
en les parets ocres.
Els batents oberts
com l'ull de la càmera.
Les branques que es confonen
amb els arabescs dels balcons.
L'escaiença de les coses.

Helena Bonals


¿Qué fue primero?
¿El color o el aire?
Respiro la luz.

Fackel


Té color l'aire?
Passa la llum per l'aire,
respiro aire.

Et dóna la llum
la forma entre ombres,
però jo et miro.

qui sap si...


Sempre la llum
els colors i les formes.
Façana bella.

sa lluna

dimecres, 24 d’abril del 2024

Trobada


Imatge lliure de drets dins Pexels

Com Zipi i Zape,
Starsky i Hutch,
Snoopy i Woodstock,
Mafalda i Quino,
Charles i Sebastian,
la meva morenor
sempre es fa amiga
del seu contrast,
en el mateix pla moral.
Una amistat romàntica,
i res més que no això.
La resta, són hòsties.

dissabte, 20 d’abril del 2024

Les meves destreses


Manllevat d'aquí


Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui penso.
Entono amb afany la meva veu dolça
i recito sense impostar la veu, 
com quan dic que estimo.
Reflecteixo amb traç segur 
tot el que sé veure amb les mans.
La meva escriptura
 vol ser maca per dins i per fora.

Però no em demaneu 
que faci la voltereta enrere,
que no és allò meu.

diumenge, 14 d’abril del 2024

Portem tanta boira als ulls


AGUS Sortida a Palou dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
(Títol manllevat d'una cançó d'Elisard Sala)



L'escorça de l'arbre,
el liquen sobre la fusta,
en contrast amb el teu món interior,
tan desenfocat com ple de boira.
Només la superfície canvia,
no pas el sentit.
Però jo soc presa
de la síndrome d'Sthendal.

dijous, 11 d’abril del 2024

Contra tot pronòstic


JUANJO Racons de Palou 

Trobem els que es permeten 
el luxe de dir que no,
i els que van darrere i darrere
d'alguna delusió.
Hi ha l'amor del passat
en una finestra tancada i barrada,
que continua florint malgrat tot.
Estimo la teva vellesa digna,
i la meva maduresa Peter Pan.
La meva poesia no és ornamental.

divendres, 5 d’abril del 2024

La ginesta altra vegada


XIRINACS, Olga El talús
dins LA PRIMERA GINESTA (O L'ÚLTIMA)
 

No és possible de tenir aquest sol de les terres del sud,
i alhora el verd fresc dels prats del nord.
Però el Sàhara que són els nostres camps
pràcticament tot l'any, té un parèntesi gloriós
a la primavera, per poc que plogui.
La imatge es repeteix: sang verda,
soca resseca i brot verd amb flors de ginesta.
La lluita entre fred i calor, la persistència de la vida.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...