En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 d’agost de 2013

Paraigües ponent

Umbrella dins Las fotos mas alucinantes

Radis com raigs.
La llum esmorteïda
és més vermella
a través d'aquest filtre,
amb el que veus el món.

14 comentaris:

  1. De vegades, curiosament, la llum esmorteïda es fa més visible.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jpmerch,
      a vegades som fràgils i forts alhora. M'agrada el teu comentari!

      Suprimeix
  2. És el filtre de la poesia, preciós!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sílvia,
      que bé que ho has vist! Aquesta fotografia em va cridar l'atenció, i en vaig fer aquest poema.

      Suprimeix
  3. M' agraden aquesta mena de filtres que potencien i donen força, ben be com la poesia...

    (Em sap greu pero no puc posar accents amb aquest aparatet)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La poesia, la literatura sempre extrema les coses per arribar al lector, Carme.

      Suprimeix
  4. Una foto al·lucinant, és veritat. M'agrada aquesta interpretació de la poesia com a filtre amb el que veus el món (poesia o música o pel·lícula, diria...), és un filtre que paradoxalment potencia, sí...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Sara,
      és molt ben dit això d'"un filtre que paradoxalment potencia".

      Suprimeix
  5. Bonica composició o fotografia i bonic poema, la llum es fa vermella o de qualsevol color si hi poses un garbell que la transmute, és el mateix que la vida.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vicent,
      la poesia sol ser translúcida, no deixa entreveure del tot el seu contingut, la seva llum.

      Suprimeix
  6. El teu poema reflecteix una refracció encisadora. Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Funámbulus, provo de fer-la ben encisadora, la imatge, si és que en pot ser més!

      Suprimeix
  7. Gràcies pels filtres, Helena.
    D'un roig encès.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com el Raimon vol les cançons, Jordi.
      Els filtres són molt importants!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...