 |
| Mujer con rosa en la boca dins Laberinto de lluvia |
La pell ben blanca,
com el full de paper
que el vers fa omplir.
Amb els llavis que parlen,
o és la rosa que diu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
l'últim vers!
ResponEliminaQuè li passa a l'últim vers? Que és l'últim i per això el millor, suposo!
EliminaL'últim vers. La molla a la boca...!
Eliminacantireta,
Eliminaa punt de saltar!
O és la rosa que diu, potser siga la rosa o els llavis o l'amor que s'amaga en el color roig, de fet és el roig el que marca la passió, en els llavis i en la rosa, que amb la pell blanca fa l'extensió de la fragilitat que cal protegir. Al cap i a la fi és amor a les paraules o als símbols en aquest cas la nostra dèria.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent,
Eliminal'amor a les paraules i les imatges també! No t'hi havia vist, em sembla, en aquest bloc!
Disculpa, Vicent, pensava que era en un altre bloc meu!
EliminaAi, què vols que t'hi digui, pinxa... que en la rosa, l'amor s'hi posa?
ResponEliminaLa pinxa li va dir al panxo que sí.
EliminaOooh, què fabulós!!!
EliminaBona nit... ;-)
Bon dia, pinxa i Excelsa, bon dia!
EliminaEncara que sigui fred i boirós, jo el trobo esplendorós!!!
No serà tant!
EliminaSerà tant i més, que tinc l'adrenalina pujada... I que també el roig, davant del fred, escalfa!
EliminaUna bona conjunció fotografia-poema. El roig de la rosa perdut en la neu de la pell ben blanca... Quin bon contrast!
(Estic parlador, oi? M'ho fa fer el fred!!!)
Més ben dit: "El roig de la rosa i dels llavis perdut en la neu de la pell tant blanca..."
Elimina(Ai, aquest fred, que fa trebinejar!)
Què és trebinejar?
Elimina"trebinejar" > tremolar d'una manera intensa.
EliminaAquesta paraula no consta a cap diccionari, jo la tinc assumida per boca de la meva àvia i la meva mare, nascudes ambdues a Arbeca.
Sona molt bé, genuïna, l'hi hauries de passar a Jordi Dorca.
EliminaSi els llavis no parlessin...
ResponEliminaJo en vaig escriure uns que dansaven.
¿Punxa la rosa els llavis i per això neix el roig?
És una bona interpretació de la imatge, Olga!
EliminaQuè boniques les roses quan parlen, ho omplin tot de llum que desafia tots els perills.
ResponEliminaVersos plens els teus, Helena :)