En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de desembre del 2013

Roig

Mujer con rosa en la boca
dins Laberinto de lluvia

La pell ben blanca,
com el full de paper
que el vers fa omplir.
Amb els llavis que parlen,
o és la rosa que diu.
a

20 comentaris:

  1. Jordi Dorca3 de desembre del 2013, a les 11:58

    l'últim vers!

    ResponElimina
  2. Vicent Llémena i Jambet3 de desembre del 2013, a les 12:08

    O és la rosa que diu, potser siga la rosa o els llavis o l'amor que s'amaga en el color roig, de fet és el roig el que marca la passió, en els llavis i en la rosa, que amb la pell blanca fa l'extensió de la fragilitat que cal protegir. Al cap i a la fi és amor a les paraules o als símbols en aquest cas la nostra dèria.
    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2013, a les 12:31

      Vicent,
      l'amor a les paraules i les imatges també! No t'hi havia vist, em sembla, en aquest bloc!

      Elimina
    2. Helena Bonals3 de desembre del 2013, a les 12:32

      Disculpa, Vicent, pensava que era en un altre bloc meu!

      Elimina
  3. Anònim3 de desembre del 2013, a les 19:36

    Ai, què vols que t'hi digui, pinxa... que en la rosa, l'amor s'hi posa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2013, a les 21:47

      La pinxa li va dir al panxo que sí.

      Elimina
    2. Anònim3 de desembre del 2013, a les 22:15

      Oooh, què fabulós!!!
      Bona nit... ;-)

      Elimina
    3. Anònim4 de desembre del 2013, a les 8:21

      Bon dia, pinxa i Excelsa, bon dia!
      Encara que sigui fred i boirós, jo el trobo esplendorós!!!

      Elimina
    4. Helena Bonals4 de desembre del 2013, a les 9:36

      No serà tant!

      Elimina
    5. Anònim4 de desembre del 2013, a les 10:27

      Serà tant i més, que tinc l'adrenalina pujada... I que també el roig, davant del fred, escalfa!
      Una bona conjunció fotografia-poema. El roig de la rosa perdut en la neu de la pell ben blanca... Quin bon contrast!
      (Estic parlador, oi? M'ho fa fer el fred!!!)

      Elimina
    6. Anònim4 de desembre del 2013, a les 10:33

      Més ben dit: "El roig de la rosa i dels llavis perdut en la neu de la pell tant blanca..."
      (Ai, aquest fred, que fa trebinejar!)

      Elimina
    7. Helena Bonals4 de desembre del 2013, a les 12:05

      Què és trebinejar?

      Elimina
    8. Anònim4 de desembre del 2013, a les 12:52

      "trebinejar" > tremolar d'una manera intensa.
      Aquesta paraula no consta a cap diccionari, jo la tinc assumida per boca de la meva àvia i la meva mare, nascudes ambdues a Arbeca.

      Elimina
    9. Helena Bonals4 de desembre del 2013, a les 13:15

      Sona molt bé, genuïna, l'hi hauries de passar a Jordi Dorca.

      Elimina
  4. Olga Xirinacs3 de desembre del 2013, a les 20:37

    Si els llavis no parlessin...
    Jo en vaig escriure uns que dansaven.
    ¿Punxa la rosa els llavis i per això neix el roig?

    ResponElimina
  5. Ximo Segarra "ACAPU"5 de desembre del 2013, a les 14:32

    Què boniques les roses quan parlen, ho omplin tot de llum que desafia tots els perills.

    Versos plens els teus, Helena :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...