En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de desembre de 2013

Roig

Mujer con rosa en la boca
dins Laberinto de lluvia

La pell ben blanca,
com el full de paper
que el vers fa omplir.
Amb els llavis que parlen,
o és la rosa que diu.

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Què li passa a l'últim vers? Que és l'últim i per això el millor, suposo!

      Elimina
    2. L'últim vers. La molla a la boca...!

      Elimina
  2. O és la rosa que diu, potser siga la rosa o els llavis o l'amor que s'amaga en el color roig, de fet és el roig el que marca la passió, en els llavis i en la rosa, que amb la pell blanca fa l'extensió de la fragilitat que cal protegir. Al cap i a la fi és amor a les paraules o als símbols en aquest cas la nostra dèria.
    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      l'amor a les paraules i les imatges també! No t'hi havia vist, em sembla, en aquest bloc!

      Elimina
    2. Disculpa, Vicent, pensava que era en un altre bloc meu!

      Elimina
  3. Ai, què vols que t'hi digui, pinxa... que en la rosa, l'amor s'hi posa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pinxa li va dir al panxo que sí.

      Elimina
    2. Oooh, què fabulós!!!
      Bona nit... ;-)

      Elimina
    3. Bon dia, pinxa i Excelsa, bon dia!
      Encara que sigui fred i boirós, jo el trobo esplendorós!!!

      Elimina
    4. Serà tant i més, que tinc l'adrenalina pujada... I que també el roig, davant del fred, escalfa!
      Una bona conjunció fotografia-poema. El roig de la rosa perdut en la neu de la pell ben blanca... Quin bon contrast!
      (Estic parlador, oi? M'ho fa fer el fred!!!)

      Elimina
    5. Més ben dit: "El roig de la rosa i dels llavis perdut en la neu de la pell tant blanca..."
      (Ai, aquest fred, que fa trebinejar!)

      Elimina
    6. "trebinejar" > tremolar d'una manera intensa.
      Aquesta paraula no consta a cap diccionari, jo la tinc assumida per boca de la meva àvia i la meva mare, nascudes ambdues a Arbeca.

      Elimina
    7. Sona molt bé, genuïna, l'hi hauries de passar a Jordi Dorca.

      Elimina
  4. Si els llavis no parlessin...
    Jo en vaig escriure uns que dansaven.
    ¿Punxa la rosa els llavis i per això neix el roig?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona interpretació de la imatge, Olga!

      Elimina
  5. Què boniques les roses quan parlen, ho omplin tot de llum que desafia tots els perills.

    Versos plens els teus, Helena :)

    ResponElimina