Prosòdia

Poema en caixa esquerra

o bé centrat,

al mig de la pàgina
o en un racó.
Poema curt,
poema llarg.
Poema clar,
poema espès.

Però si el vers és teu,
sempre té força,
tot i que subtil per a mi,
com un accent.

Ingenuïtat

Jo no crec en res
però m'ho crec tot.
No m'he despertat
fins la tardor.

Creativitat

He patit desamor,
he patit malalties,
però res m'ha fet tan infeliç
com no ser com Picasso.
L'autoestima d'una persona
no s'hauria de basar en res més.

Signes

El teu badall
és un senyal de son,
com el poema
s'escau molt a l'amor,
el que sents, el que reps.

Escletxes

Jo m'he esquitllat a la festa.
El progrés m'ho ha permès.
Per què hauria de renegar-ne?

Jota d'una obstinada

Tinc facilitat pel dibuix,
i la vocació d'escriure.
No volem pas seguir el corrent,
ni fer cas del reclam, en viure.

Ara ets rica

Al cim del dia

el bosc enyora el gust

de la rosada.

Jordi Dorca

De la rosada 

fins al final del dia,

la plenitud.

Ja que vens del silenci

i sorda et tornaràs.

Cal·ligrafia

A mesura que escric,
m'expresso millor.
A mesura que creo,
hi veig més clar.
La meva vocació
és la meva vida.

Finals infinits

TÀPIES, Antoni. Infinit, 1988

Llibres esperant de ser llegits,
llibres en el record d'haver-los fruït.
I el punt que senyala el moment actual,
les nostres ganes de viure
per poder saber el final obert de l'obra.

Enlluernada

Provo de reflectir la llum del sol
com ho fa la lluna,
però a voltes és lluna nova,
d'altres els núvols me la tapen,
o bé la pluja dels ulls no me la deixa veure.

A...M...O...R

Com el singlot,
que torna molt sovint,
a batzegades.

Hivern va amb hac,
la de la terra eixorca,
la que és més fèrtil.

Col·laboració

Aquí teniu la meva primera entrada a la revista Nervi, on tindré el plaer de publicar de tant en tant:

Prestatgeries

La poesia
és el que et fa quedar
sense paraules.