Amateurs

Hi ha persones que diuen
que no hi entenen de poesia,
però vibren amb una cançó.

Hi ha persones que
no faran mai cap poema,
però metaforitzen brillantment.

Són com estels que no
han esdevingut cap sol.
Que no han trobat
el gran amor.

Sempre

és la primera paraula

que cau del cel

mentre mires la lluna.

Núria PUJOLÀS

Inabastable

és la primera paraula

que sura en l'aigua

mentre mires el mar.

Helena BONALS

Anar endavant

Trobar un poema
nou, ve a ser tan senzill
com girar un full
de la teva llibreta.
Aquell instant precís.

Ambició II (variació)

Per què quan dic que
"m'omplen les engrunes"
tothom pensa que em sento poca cosa?
És que la poesia no és una cosa molt petita
però sublim com un estel?

Ambició

Radiant com una núvia
cada cop que recito.
I més feliç que si em casés.
M'omplen les engrunes.

Ferida

Sempre em mossego
el llavi al mateix lloc
que la darrera vegada.
Una, dues, tres vegades.
Fins que canvio de paret.

[poema inspirat en els de la Núria Pujolàs i el seu llibre TU, tot i que ella encara creu que no fa poesia]

Apassionament

Si mai pateixes sequera lírica,
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.

Calma

Fotograma de La lladre de llibres dins Relats en català

Et miro mentre
dorms. La llum de l'espelma
i el raig de sol
es projecten al llibre
que s'ha aturat amb tu.

Helena Bonals


M'adormo, mentre
la teva veu m'explica
velles històries.
Quan em mires i calles,
ets esguard i batec.

Carme Rosanas


Em mires mentre dorms
i em dius de cor els somnis.
Són tan reals, com tu i jo.

Silvia Teulats

Arrels en moviment

L'home arbre dins Relats en català

Núvols i terra,
entre el determinisme
i el lliure albir.
Qualsevol lloc on vagis
podràs fructificar.

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Tinta sensible

La meva ploma
feia taques al full,
eren com sang,
en un paper grogós.
Ara el blau de nou flueix.

Recital a l'Hospitalet

Dimecres, 10 de desembre del 2014

En començar a recitar "Es fa gran la companyia/ dels mots breus, tímids" em vaig embarbussar, però poc després vaig agafar el to i m'ho vaig passar molt bé llegint els meus poemes! Gairebé vint minuts. El Javier Solé, l'organitzador, ha penjat alguns vídeos al Facebook (https://www.facebook.com/racopoeticlhospitalet i https://www.facebook.com/media/set/?set=vb.702268679857859&type=2). La meva parella slammer, l'Isa, ho va fer molt bé. I la Núria Vila em va presentar donant-me força. En marxar, un dels assistents del qual no sé el nom em va dir que continués escrivint, em va fer il·lusió. La veritat és que a banda de fer poemes no hi ha res que em produeixi tanta joia com aquestes experiències.

Noia de poesia

Seria una hipocresia
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.

Sense trampes

Els daus pintura de Simó Gómez Polo dins Relats en català

L'art és un joc,
l'amor és una sort,
pren el teu èxit.

Dolça i freda

Viure!!! dins Relats en català

No és pas viure
allò que m'interessa.
Sinó l'abella 
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor.