Hi ha persones que diuen
que no hi entenen de poesia,
però vibren amb una cançó.
Hi ha persones que
no faran mai cap poema,
però metaforitzen brillantment.
Són com estels que no
han esdevingut cap sol.
Que no han trobat
el gran amor.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 31 de desembre de 2014
dimarts, 30 de desembre de 2014
dilluns, 29 de desembre de 2014
Anar endavant
Trobar un poema
nou, ve a ser tan senzill
com girar un full
de la teva llibreta.
Aquell instant precís.
nou, ve a ser tan senzill
com girar un full
de la teva llibreta.
Aquell instant precís.
dissabte, 27 de desembre de 2014
Ambició II (variació)
Per què quan dic que
"m'omplen les engrunes"
tothom pensa que em sento poca cosa?
És que la poesia no és una cosa molt petita
però sublim com un estel?
"m'omplen les engrunes"
tothom pensa que em sento poca cosa?
És que la poesia no és una cosa molt petita
però sublim com un estel?
Ambició
Radiant com una núvia
cada cop que recito.
I més feliç que si em casés.
M'omplen les engrunes.
cada cop que recito.
I més feliç que si em casés.
M'omplen les engrunes.
diumenge, 21 de desembre de 2014
dissabte, 20 de desembre de 2014
Apassionament
Si mai pateixes sequera lírica,
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.
divendres, 19 de desembre de 2014
Calma
![]() |
Fotograma de La lladre de llibres dins Relats en català |
Et miro mentre
dorms. La llum de l'espelma
i el raig de sol
es projecten al llibre
que s'ha aturat amb tu.
Helena Bonals
M'adormo, mentre
la teva veu m'explica
velles històries.
Quan em mires i calles,
ets esguard i batec.
Carme Rosanas
Em mires mentre dorms
i em dius de cor els somnis.
Són tan reals, com tu i jo.
Silvia Teulats
dimecres, 17 de desembre de 2014
Arrels en moviment
![]() |
L'home arbre dins Relats en català |
Núvols i terra,
entre el determinisme
i el lliure albir.
Qualsevol lloc on vagis
podràs fructificar.
dilluns, 15 de desembre de 2014
Permanència
Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.
dissabte, 13 de desembre de 2014
dijous, 11 de desembre de 2014
Recital a l'Hospitalet
![]() |
Dimecres, 10 de desembre del 2014 |
En començar a recitar "Es fa gran la companyia/ dels mots breus, tímids" em vaig embarbussar, però poc després vaig agafar el to i m'ho vaig passar molt bé llegint els meus poemes! Gairebé vint minuts. El Javier Solé, l'organitzador, ha penjat alguns vídeos al Facebook (https://www.facebook.com/
dimecres, 10 de desembre de 2014
Noia de poesia
Seria una hipocresia
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.
diumenge, 7 de desembre de 2014
Sense trampes
![]() |
Els daus pintura de Simó Gómez Polo dins Relats en català |
L'art és un joc,
l'amor és una sort,
pren el teu èxit.
dimecres, 3 de desembre de 2014
Dolça i freda
![]() |
Viure!!! dins Relats en català |
No és pas viure
allò que m'interessa.
Sinó l'abella
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...