JJMicolau Granollers verd
Tu ets en zel, jo m'enamoro.
Tu lladres, jo faig poesia.
Tu mires el terra, jo els estels.
La teva sequera és la meva verdor.
dissabte, 30 de setembre del 2023
diumenge, 24 de setembre del 2023
Adversativament
Jo no cerco, trobo en trobar.
Jo no invento, observo.
Tampoc pateixo, només glateixo.
Et necessito i no et necessito.
Helena Bonals
Tinc a l'abast la neu que puc trobar.
En mig de la blancor estels hi observo.
Batega el cor i amb ell glateixo.
Serà per la raó que et necessito.
qui sap si...
dimarts, 19 de setembre del 2023
La mar com a penyora
Imatge manllevada d'Enfilant finestres
La bona vista
no te la pren ningú.
T'està esperant.
Helena Bonals
Hi cap el mar
a la meva finestra.
El blau ho és tot.
Carme Rosanas
Aboca el mar
per la finestra, neda,
tendra mirada.
Amaga la mar
a la finestra, mira
com es buida.
qui sap si...
Tens tot el mar
com si fos un ventall,
a toc de mà.
sa lluna
diumenge, 17 de setembre del 2023
dijous, 7 de setembre del 2023
.jpg)
dissabte, 2 de setembre del 2023
El teu esperit i la teva roba
JUANJO Coneixes Granollers?
És bru l'arbre a contrallum,
que celestial es mostra alhora.
Com la tinta d'un poema
sobre la pàgina en blanc.
Una bona vista que s'ho menja tot
si es tracta de veritable poesia.
Helena Bonals
Com una empremta
en un cel que no puc tocar,
Com un núvol
en un cel tot blau.
Com una gota
en un terra assedegat.
Com la darrera fulla
d'un arbre caducifoli.
Com el darrer mos
d'un tros de pa.
Com aquell petó
que ens donem al marxar.
Com la llàgrima
que s'eixuga des del mirall.
Es pot acabar,
però em quedarà el record.
qui sap si...
Raíces firmes.
Miradas efímeras.
Guiño mutuo.
Fackel
Si l'arbre és bru,
té el cel entre les branques.
Fulles i núvols.
Carme Rosanas
Inútil resistència contra el temps:
has estat bell i et tornaràs una ombra,
però un ocell agraït
dorm a la teva branca
i somia un palau.
Olga Xirinacs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)