Hi ha el blog "En Blau", de la ceramista Camil·la Pèrez Salvà, que és un exponent del que dius al teu poema: el treball de les mans amb la matèria primera i original.
He tingut un somni. Caminava per brolles de farigola i romaní, on hi havia hagut una pròspera vila romana; caminava trepitjant milers de trocets de terra sigillata. Oh, Bonals, sí, el noble es fa amb el fang, i perdura malgrat el temps que passa...
Helena, gràcies pel teu consell, però tinc masses fronts oberts... Encara que espero que la meva obra emergeixi un dia o altre. Sóc molt simple i molt poc ambiciós. I sóc feliç; i les muses, totes elles, m'acaben d'emplenar d'afectes i satisfaccions...
Totalment d'acord. Bona reflexió.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jpmerch! És una reflexió que toca de peus a terra.
ResponEliminaHi ha els qui, tot i no ser
ResponEliminaéssers celestials,
ens passem la vida anhelant...
En quina rosada trobaré l'alè
per mantenir el mar de ma existència
sempre blau, net i serè
amb l'esperit de l'eterna renaixença?
La teva paràfrasi m'agrada, Abel.
ResponEliminaGràcies pel compliment, Bonals Barberà! (per cert, el meu pare també tenia Barberà de segon cognom)
ResponEliminaComplementa la teva reflexió, Helena anhelant!
....del treball en surten els somnis, realitzats !
ResponEliminaBon diumenge , Helena !
Molt ben expressat, Artur!
Elimina"Perquè embrutar-se és art,
ResponEliminael noble es fa amb el fang."
Brillants aquests versos, Helena!
Doncs són molt pensats, no gaire espontanis!
EliminaGràcies, Sílvia!!!
Hi ha el blog "En Blau", de la ceramista Camil·la Pèrez Salvà, que és un exponent del que dius al teu poema: el treball de les mans amb la matèria primera i original.
ResponEliminaEl primitiu em fascina, Olga. Un professor meu d'història de l'art deia que només es pot fer art sublim de manera manufacturada.
EliminaJa em miraré el bloc!
Tinc un collaret fet de fang, que és peça única. No sé si m'embelleix, però és genial. El portaré a la propera trobada ;)
ResponEliminaVigila que no se't trenqui, si és fet de fang, cantireta!
EliminaHe tingut un somni.
EliminaCaminava per brolles de farigola i romaní,
on hi havia hagut una pròspera vila romana;
caminava trepitjant milers de trocets
de terra sigillata.
Oh, Bonals, sí, el noble es fa amb el fang,
i perdura
malgrat el temps que passa...
Abel, hauries de tenir el teu propi bloc per publicar la teva obra!
EliminaHelena, gràcies pel teu consell, però tinc masses fronts oberts... Encara que espero que la meva obra emergeixi un dia o altre.
ResponEliminaSóc molt simple i molt poc ambiciós. I sóc feliç; i les muses, totes elles, m'acaben d'emplenar d'afectes i satisfaccions...