En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 d’abril del 2013

Experiència

Hi ha els qui no som
éssers celestials,
i anhelem molt.
Perquè embrutar-se és art,
el noble es fa amb el fang.

16 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Jpmerch! És una reflexió que toca de peus a terra.

    ResponElimina
  2. Hi ha els qui, tot i no ser
    éssers celestials,
    ens passem la vida anhelant...

    En quina rosada trobaré l'alè
    per mantenir el mar de ma existència
    sempre blau, net i serè
    amb l'esperit de l'eterna renaixença?

    ResponElimina
  3. Gràcies pel compliment, Bonals Barberà! (per cert, el meu pare també tenia Barberà de segon cognom)
    Complementa la teva reflexió, Helena anhelant!

    ResponElimina
  4. ....del treball en surten els somnis, realitzats !
    Bon diumenge , Helena !

    ResponElimina
  5. "Perquè embrutar-se és art,
    el noble es fa amb el fang."

    Brillants aquests versos, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs són molt pensats, no gaire espontanis!
      Gràcies, Sílvia!!!

      Elimina
  6. Hi ha el blog "En Blau", de la ceramista Camil·la Pèrez Salvà, que és un exponent del que dius al teu poema: el treball de les mans amb la matèria primera i original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primitiu em fascina, Olga. Un professor meu d'història de l'art deia que només es pot fer art sublim de manera manufacturada.
      Ja em miraré el bloc!

      Elimina
  7. Tinc un collaret fet de fang, que és peça única. No sé si m'embelleix, però és genial. El portaré a la propera trobada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vigila que no se't trenqui, si és fet de fang, cantireta!

      Elimina
    2. He tingut un somni.
      Caminava per brolles de farigola i romaní,
      on hi havia hagut una pròspera vila romana;
      caminava trepitjant milers de trocets
      de terra sigillata.
      Oh, Bonals, sí, el noble es fa amb el fang,
      i perdura
      malgrat el temps que passa...

      Elimina
    3. Abel, hauries de tenir el teu propi bloc per publicar la teva obra!

      Elimina
  8. Helena, gràcies pel teu consell, però tinc masses fronts oberts... Encara que espero que la meva obra emergeixi un dia o altre.
    Sóc molt simple i molt poc ambiciós. I sóc feliç; i les muses, totes elles, m'acaben d'emplenar d'afectes i satisfaccions...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...