 |
| AREÑAS RUSIÑOL, Consol Coll Formic dins HORA BLAVA la trobareu a Relats en Català, on podeu dir-hi la vostra |
El primer pla,
de càlida verdor.
El rerefons,
fet de contraclarors,
la idea rere els versos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ah, quants records guardo amb el nom de 'les hores blaves'... Encara que al retrat el que hi ha és contrast amb groc madur.
ResponSuprimeixBen interpretat, Helena.
Olga,
ResponSuprimeixm'agrada moltíssim de fer poemes interpretant imatges, vaig començar així!
El bloc HORA BLAVA no el coneixes? Totes les imatges hi són així de ben fetes. Aquesta és molt brillant.
Mentre més cap a la idea ens anem més fred és el paisatge, la calidesa d'allò material ens embolcalla front o amb la fredor de la idea. Sublim contrast.
ResponSuprimeix.
Salutacions des de Russafa
Vicent
Comentari sublim, Vicent.
SuprimeixEl teu poema és una mirada a l'ànima del paisatge.
ResponSuprimeixGràcies pels comentaris tan afalagadors.
Consol,
Suprimeixés que la imatge, i l'autora, s'ho ben mereixen!
Altre cop aquest gir, al final, que eleva el poema. "Contracolors" que sembla el lloc on els versos s'amaguen.
ResponSuprimeixSalut.
Igor,
Suprimeixés per allò de l'end weight, el millor al final!
La poesia d'una imatge? Per això diuen: la seua cara ho deia tot, era tot un poema.
ResponSuprimeixEts un tremendo, Jpmerch!!!:)
ResponSuprimeix