En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de desembre del 2013

De la poesia d'una imatge

AREÑAS RUSIÑOL, Consol
Coll Formic dins HORA BLAVA
la trobareu a Relats en Català,
on podeu dir-hi la vostra

El primer pla,
de càlida verdor.
El rerefons,
fet de contraclarors,
la idea rere els versos.
a

10 comentaris:

  1. Olga Xirinacs8 de desembre del 2013, a les 12:01

    Ah, quants records guardo amb el nom de 'les hores blaves'... Encara que al retrat el que hi ha és contrast amb groc madur.
    Ben interpretat, Helena.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals8 de desembre del 2013, a les 12:06

    Olga,
    m'agrada moltíssim de fer poemes interpretant imatges, vaig començar així!
    El bloc HORA BLAVA no el coneixes? Totes les imatges hi són així de ben fetes. Aquesta és molt brillant.

    ResponElimina
  3. Vicent Llémena i Jambet8 de desembre del 2013, a les 14:58

    Mentre més cap a la idea ens anem més fred és el paisatge, la calidesa d'allò material ens embolcalla front o amb la fredor de la idea. Sublim contrast.
    .
    Salutacions des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  4. Consol8 de desembre del 2013, a les 21:09

    El teu poema és una mirada a l'ànima del paisatge.
    Gràcies pels comentaris tan afalagadors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de desembre del 2013, a les 7:53

      Consol,
      és que la imatge, i l'autora, s'ho ben mereixen!

      Elimina
  5. Igor8 de desembre del 2013, a les 21:28

    Altre cop aquest gir, al final, que eleva el poema. "Contracolors" que sembla el lloc on els versos s'amaguen.
    Salut.

    ResponElimina
  6. jpmerch9 de desembre del 2013, a les 11:06

    La poesia d'una imatge? Per això diuen: la seua cara ho deia tot, era tot un poema.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals9 de desembre del 2013, a les 12:23

    Ets un tremendo, Jpmerch!!!:)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...