Ve de lluny, Helena: fa molts centenars d'anys que els fenicis de la sorra en van fer vidre, cristall. I de tu sí que m'ho esperava: ets com un cristall permanent, encara amb flaire de sorra!
Tinc molta cultura, Helena? Molt menys del que puc i del que voldria... Són tants els límits! I per a tu la sorra és l'origen de tot? Quanta vocació de perdurabilitat...!
De la sorra es va fer el cristall, el vidre, i és en cada vidre o cristall que hi ha la sorra, amagada, però sempre disposada a fer-se veure, perquè som vidre i sorra, sentiments i acció.
I entre la sorra, un punt de llum que abans no hi era...
ResponEliminaJordi,
ResponEliminano, tampoc no m'ho esperava, això.
Ve de lluny, Helena: fa molts centenars d'anys que els fenicis de la sorra en van fer vidre, cristall.
ResponEliminaI de tu sí que m'ho esperava: ets com un cristall permanent, encara amb flaire de sorra!
Tens molta cultura, Abel!
EliminaLa sorra per a mi és l'origen de tot.
Tinc molta cultura, Helena? Molt menys del que puc i del que voldria... Són tants els límits!
EliminaI per a tu la sorra és l'origen de tot? Quanta vocació de perdurabilitat...!
Perdurabilitat com la del cristall permanent, Abel.
EliminaEncara sorra,
ResponEliminamés enllà dels meus braços
no espero res.
Força misteriós, això que dius, Carme.
EliminaDe la sorra es va fer el cristall, el vidre, i és en cada vidre o cristall que hi ha la sorra, amagada, però sempre disposada a fer-se veure, perquè som vidre i sorra, sentiments i acció.
ResponEliminaVicent
M'agrada molt la teva interpretació, Vicent.
EliminaÉs bonica aquesta idea de ser sense saber la llum que vindrà!
ResponEliminaHo dius molt bé, Sílvia.
Elimina