Tarda de diumenge. Estic molt intrigat, Helena; m'ho hauràs d'explicar, això de l'escletxa... Quan jo tenia 19 anys, casa meva estava plena d'escletxes.
Abel, Pere Calders deia que ser romàntic només és voler trobar una escletxa d'esperança, res més. Aquesta escletxa ja no existeix, i l'edifici ha estat recuperat per a la Guàrdia Urbana.
He estat fora, i he tornat amb aquest poema per a la tarda de diumenge.
Helena, deu ser per això que ja als anys seixanta jo em sentia tan plenament romàntic: les escletxes de casa meva, tants de rajos d'esperança... I dinou anys! I la musa Romàntica, que sempre se'm manifesta tan fràgil i plena d'escletxes i fenedures!
Walter Benjamin, en la seva obra 'Els Passatges de Paris', posa de manifest de manera reiterada això que tu has copsat: l'escletxa ara inexistent que temps enrera sí que hi era. El trànsit entre dues èpoques, entre dos mons.
Una escletxa per l'optimisme... com qui vol treure'n veritats de les ferides produides amb el pas del temps, per aprendre i millorar...per sortir de la foscor, cap a la llum ! Bon diumenge, Helena !
Efectivament Helena, dóna l'optimisme de saber que darrere el mur que separa un home d'un altre sempre s'hi escola una mica de llum, de claror on podem trobar una casa, un edifici on poder assentar la paraula, l'edifici que es veu darrere d'aquest mur, és una gran fotografia.
Tarda de diumenge.
ResponEliminaEstic molt intrigat, Helena; m'ho hauràs d'explicar, això de l'escletxa...
Quan jo tenia 19 anys, casa meva estava plena d'escletxes.
Abel,
EliminaPere Calders deia que ser romàntic només és voler trobar una escletxa d'esperança, res més.
Aquesta escletxa ja no existeix, i l'edifici ha estat recuperat per a la Guàrdia Urbana.
He estat fora, i he tornat amb aquest poema per a la tarda de diumenge.
Helena, deu ser per això que ja als anys seixanta jo em sentia tan plenament romàntic: les escletxes de casa meva, tants de rajos d'esperança... I dinou anys!
EliminaI la musa Romàntica, que sempre se'm manifesta tan fràgil i plena d'escletxes i fenedures!
Walter Benjamin, en la seva obra 'Els Passatges de Paris', posa de manifest de manera reiterada això que tu has copsat: l'escletxa ara inexistent que temps enrera sí que hi era. El trànsit entre dues èpoques, entre dos mons.
Una escletxa per l'optimisme... com qui vol treure'n veritats de les ferides produides amb el pas del temps, per aprendre i millorar...per sortir de la foscor, cap a la llum !
ResponEliminaBon diumenge, Helena !
Ho dius molt bé, Artur, millor que el poema!
EliminaEfectivament Helena, dóna l'optimisme de saber que darrere el mur que separa un home d'un altre sempre s'hi escola una mica de llum, de claror on podem trobar una casa, un edifici on poder assentar la paraula, l'edifici que es veu darrere d'aquest mur, és una gran fotografia.
ResponEliminaUna abraçada ben afectuosa
Vicent Adsuara i Rollan
Gràcies, Vicent, les teves paraules s'assenten en l'edifici de la imatge!
EliminaDarrere el passat, el futur que s'albira. O el present enllustrat.
ResponEliminaInteressant!
És exactament això que diu la imatge, cantireta, ho interpretes molt bé!
EliminaGràcies per compartir aquesta escletxa de llum, Helena!
ResponEliminaNi me'n recordava, ja, d'aquesta fotografia. Diuen que l'art s'anticipa al futur.
EliminaHe estat fora tres dies i sempre torno una mica més inspirada!