Ahir mateix pensava, mentre dibuixava virtualment sobre la pantalla de l'iPad, que el fons que té textura com si fos de paper, queda tapat quan pintes, cosa que no passa al paper de veritat, menys encara quan escrius, el paper manté tota la seva força de rerefons.
En la virtualitat, els rerefons són falsos, la forma els elimina...
bajanades de dissabte al matí... però jo ja m'entenc... :) Bon cap de setmana!!!
Carme, jo crec que rerefons i forma són el mateix, com les dues cares d'una moneda, com la vista i el marc de la finestra. Parlo en general, no del món virtual en concret. Bon cap de setmana! Ja feia dies que no podia escriure...
Sí, efectivament, i en eixe ser el mateix de fons i forma, de rerefons i forma, paper i idea, és on habita l'amor, l'estabilitat, la serenor, el ciment que uneix les dues i que fa la tercera persona, que els cristians anomenen amor o Esperit Sant. La voluntat de fer quelcom, algun poema podria ser la quarta idea o cap del nus, però que dins de l'amor el complementa en la unió de dos, tres i quatre caps del nus. rerefons i forma són la mateixa cosa.
Tota forma porta implícit el seu rerefons. Sense rerefons no es pot concebre la forma. "Rerefons, forma, són el mateix", diu l'Helena. Tota estructura porta implícit el seu ornament. Sense ornament no es pot concebre l'estructura.
Helena, sí, he caigut en el parany de practicar un reduccionisme aclaparador al jutjar la dicotomia forma-rerefons. Ratxeret sóc, ratxeret de vol baix!
Intueixo que tens raó, però no estic segur d'arribar tan enllà. El rerefons és molt important, no sé si tant com la forma, o menys, o més, però segurament el contingut té més a veure amb el rerefons que no pas la forma; o potser tot va lligat. No sé, no hi arribo! Gràcies per fer-me reflexionar.
Ramon, amb rerefons em refereixo al contingut, m'agrada més. Hi ha qui opina, com Salvador Oliva, que són el mateix, contingut i forma. És una opinió que defenso en aquest poema, com podria opinar el contrari. Estic tipa de llegir autors que es contradeixen!
Ahir mateix pensava, mentre dibuixava virtualment sobre la pantalla de l'iPad, que el fons que té textura com si fos de paper, queda tapat quan pintes, cosa que no passa al paper de veritat, menys encara quan escrius, el paper manté tota la seva força de rerefons.
ResponEliminaEn la virtualitat, els rerefons són falsos, la forma els elimina...
bajanades de dissabte al matí... però jo ja m'entenc... :) Bon cap de setmana!!!
Carme,
ResponEliminajo crec que rerefons i forma són el mateix, com les dues cares d'una moneda, com la vista i el marc de la finestra. Parlo en general, no del món virtual en concret.
Bon cap de setmana! Ja feia dies que no podia escriure...
Sí, efectivament, i en eixe ser el mateix de fons i forma, de rerefons i forma, paper i idea, és on habita l'amor, l'estabilitat, la serenor, el ciment que uneix les dues i que fa la tercera persona, que els cristians anomenen amor o Esperit Sant.
ResponEliminaLa voluntat de fer quelcom, algun poema podria ser la quarta idea o cap del nus, però que dins de l'amor el complementa en la unió de dos, tres i quatre caps del nus.
rerefons i forma són la mateixa cosa.
Vicent
Vicent,
Eliminam'agrada que estiguem d'acord!
Tota forma porta implícit el seu rerefons. Sense rerefons no es pot concebre la forma. "Rerefons, forma, són el mateix", diu l'Helena.
ResponEliminaTota estructura porta implícit el seu ornament. Sense ornament no es pot concebre l'estructura.
Abel,
Eliminaaixò del rerefons i la forma no és meu, ho diu Salvador Oliva en el seu bloc.
Helena, sí, he caigut en el parany de practicar un reduccionisme aclaparador al jutjar la dicotomia forma-rerefons.
EliminaRatxeret sóc, ratxeret de vol baix!
M'agraden aquestes paraules genuïnes d'on tu vius, Abel!
EliminaI a mi m'agrada la manera que tu tens de tractar la forma i el fons -o més ben dit, el rerefons- de les coses, Helena!
EliminaEstructura i ornament!
EliminaL'ornament a l'estructura, l'estructura a l'ornament, és el que diuen que feia Gaudí. M'agradaria d'arribar a fer el mateix.
EliminaApuntes molt amunt, Helena; no hi ha com somiar d'una manera excelsa.
EliminaT'hi tornes!
Intueixo que tens raó, però no estic segur d'arribar tan enllà. El rerefons és molt important, no sé si tant com la forma, o menys, o més, però segurament el contingut té més a veure amb el rerefons que no pas la forma; o potser tot va lligat. No sé, no hi arribo! Gràcies per fer-me reflexionar.
ResponEliminaRamon,
Eliminaamb rerefons em refereixo al contingut, m'agrada més. Hi ha qui opina, com Salvador Oliva, que són el mateix, contingut i forma. És una opinió que defenso en aquest poema, com podria opinar el contrari. Estic tipa de llegir autors que es contradeixen!
Ostres, doncs alguna vegada ho havia pensat.... Però no amb aquesta claredat.
ResponEliminaForma y rerafons. Adoro el paper.
Salut.
Jo també adoro el paper, Igor! Però el món virtual et produeix moltes alegries!
EliminaSí, rerefons i forma són el mateix... :)
ResponEliminaDos teixits entrellaçats que es fan un...
Ximo,
Eliminam'agrada molt com ho dius!