Hi ha amors tan grans
que caben en un vers.
El pot petit.

Cal dir que estimes?
Les metàfores parlen,
tant com els ulls.

Paral·lelismes

ROSSELL, Benet dins Epigrafies/ Epigramies

Pels graons del terrats baixa la tarda a abraçar la nit.

CLAPÉS, Antoni dins Epigrafies/ Epigramies

Pels graons de la cisterna puja la matinada a abraçar el dia.

Pels esglaons dels versos s'eleva la poesia per estrènyer el lector.

Per les prestatgeries s'enfilen els llibres per comprendre l'eternitat.

Mires el terra
en pujar la muntanya,
tant com els cims.

El que es diu i el que no

La poesia és l'espai
que trobes entre tecla i tecla,
el text que respira lirisme,
igual amb l'erra com amb l'ela.

265è joc literari (l'últim?)

Dins Tens un racó dalt del món

El 21 de desembre
s'acaba el món,
però de moment, aquest any,
a les façanes, davant els galdosos
Pares Noels escaladors,
les estelades guanyen terreny.

Com una alarma
amagada en un llibre,
sona el passat.

A priori

El traç segur en el dibuix,
entendre un poema a primer cop d'ull,
enamorar-se a primera vista.

El que acostuma a fer un
bon artista, intèrpret o amant.

Al cap dels anys

Puc ser pobre i també alegre,
puc viure de nit i enlluernada,
puc estar malalta i joiosa.
L'hivern no em pot tenir gelada.

1

Ahir, aquesta finestra oberta a tots
va fer un any.
Un temps en què he passat
d'observadora a inventora,
fugint de la monotonia.
Amb plaer i goig alhora.
He provat de fer poesia inspirant-me
en els meus autors preferits,
d'entremesclar la imatge i la realitat,
com em va aconsellar un bon amic.
De trobar el to, l'equilibri personal.
Els vostres comentaris,
que són un eco del que escric,
m'han fet anar endavant.

Tipografia

Ets fosca com la negreta,
sensible com la itàlica,
clàssica com la romana,
poc convencional com
la lletra de pal sec.
La poesia a vegades
és tot significant.

Quadrícula

No et cal seguir
una pauta al paper
per fer poemes.
La realitat que és
darrere les paraules.

Com en un patchwork.
Els estampats contrasten,
el que sents no.

263è joc literari
de Jesús M. Tibau

Voldràs tornar
a l'abstracció innocent
en fer-te gran.

Fall in love

Enamorar-se,
és volar, o anar a raure
de cop al terra.

Oasi

L'elegància consisteix
en la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
Com la lluna enmig de la fosca,
la teva illa del tresor,
o un punt de llibre
que sempre t'espera
dins la novel·la de la teva vida.

Jo només cerco
la rosa, ells l'espina.
Xoc d'home i dona.

Per al 262è joc literari de Jesús M. Tibau
Inspirat per la imatge de Mireia Canício

Amarada al ventre de la tarda,

la barca emmiralla mar i cel.

Darrere els blocs

M'agrada de ser fidel a les imatges,
de fer transparents els versos,
d'omplir els llocs buits de les novel·les,
i de dir sempre alguna cosa.
De la forma al contingut,
de l'estructura a l'ornament.

Dissabte que ve hi ha la presentació del poemari de la Joana.
Us hi esperem!!!

Foix (II) Temperament poètic

És en tocar-me
el foc que porto a terme
els millors versos.

Poema habitat

No és pas una mirada de lascívia,
sinó un esguard de nen.
Riu que no gosa passar,
imant i metall,
vent que crea més vent.

261è joc literari de Jesús M. Tibau

Dins Tens un racó dalt del món

La lluita del passat,
el present escapçat,
el demà platejat.
Tots en el mateix tren.

Jocs Florals

La prosa s'acaba,
com el dia.
Un poema el trobes
per casualitat
i no et deixa mai més.
No hi ha cap flor
tan apreciada com la rosa,
excepte el seu reflex.

La bellesa és a l'interior

Em captiven
els contes de fades.
L'aneguet lleig que som
tots els inadaptats.
La bèstia que amaga
un interior de poema.
La Ventafocs
que no vol plorar
per aconseguir l'amor.
Els finals de conte
sempre aixequen el vol.

Plagi

Hi ha paraules sinònimes,
poemes amb el mateix interior,
novel·les amb el mateix argument.
També hi ha amors amb la mateixa força.
Les comparacions no són pas odioses.

Nitidesa

Com partícules de pols
sobre una superfície negra.
Però els estels
destaquen més
quan s'hi passa el drap
d'un cel clar.
El de la interpretació.

Foix

És quan la feina
t'ofega que la vena
es manifesta.

 

 

 

 

 

 

Joc literari creatiu: Una imatge, mil paraules
Bloc Antaviana

Tímida, beu-te
l'instant del despertar.
Topar amb el somni.

2.0

Un llibre obert,
una boca badada
que parla amb tu.

Ars longa, vita brevis

La bellesa és breu,
l'amor és llarg.
Malgrat l'experiència,
l'idealisme perdura.
Els estats són transitoris,
les nacions són immortals.
Si tot això és fals,
per què fer ni un poema més.

Síntesi

Els llibres pesen.
La lleugeresa és
el que en retens.

L'espai de prosa,
la regularitat,
els trenca el vers.

Jota de la biblioteca

Forro els llibres amb plàstic,
ells que em protegeixen a mi,
que són bellesa soterrada,
una parada en el camí.

Petrarquià

Ets la joguina
desitjada per totes,
o així ho vull creure.

L'estil i el to
són els accents del text,
el marc de l'obra.

Interpretar

Traços segurs
en dibuix,
visió a priori
d'un poema,
radiografia mental
d'una imatge.
Això és tenir talent,
això és ser lúcid.

Progrés enrere

A vegades anar enrere
és progressar,
ser conservador
és ser poc convencional.
Estimar per sempre
és estrany
com la genialitat.

L'únic amor
que tenen les persones
d'èxit, és zero.

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.

[per a les Itineràncies poètiques]

Eteri

258è joc literari de Jesús M. Tibau
Imatge de Vicent Pellicer

Níguls confosos,
cingles de color blau,
sòl invisible.

Les tres edats

Primer la flor,
que es fa fruit, i el pinyol
que tothom llença.

Elevació

Miro els teulats.
Als ocells els agrada
de posar-se a la part
més elevada dels edificis,
en les antenes i parallamps.
No en tenen prou de volar,
quan reposen volen
la millor vista,
i la companyia
dels altres ocells,
fent pinya.
Com si sabessin
que l'electricitat
ens permet de solcar l'aire.

El fràgil i tendre solatge del record

Amb els dits de la mà
es poden comptar
els teus autors de capçalera,
els poemes que saps de memòria,
els teus amics,
i també els que et llegeixen habitualment.
No retenim, a voltes, ni l'essencial,
cada dia s'esborren els missatges
de la pantalla
del nostre record,
tan tendre com cruel.

Per al 257è joc literari de Jesús Ma. Tibau

No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar.

(Feliu Formosa)

No em neguis pas que els núvols sorgeixen de les xemeneies,

que les roses es tornen roges de les esgarrinxades,

que l'art és de veritat.

Calidesa

Joc creatiu literari: Inventa, del bloc Antaviana

Una butaca confortable
on descansar la vista,
una estora on reposar
els peus virtualment.
Com una estàtua
i el seu pedestal.

256è joc literari de Jesús Ma. Tibau
Il·lustració d'Elisa Bernat

Gran intel·lecte,
extremitats petites,
no toco el terra.

De les formes

Qui vol un regal
sense embolicar?
Les paraules
són a l'amor
com les imatges
a la poesia.
El seu llevat.

Lluita

Com una bibliotecària
endreçant el que entre tots plegats
s'entesten a desendreçar.
Com un cabdell que es fila i es desfila,
la bondat mai ho cobreix tot,
la bellesa és tímida.

Projecció

Només una ombra.
En el proper poema
hi manques tu.

Forma i contingut

Vivim per poder fer poemes,
fem poemes per poder viure.
Les connotacions viuen dins la fonètica,
el progrés dins la bellesa.

Com estels

Gotes d'aigua a la finestra,
espurnes a la llar de foc,
tinta blava a la llibreta.
La poesia és en les coses petites.

Concisió

Crec que em delecta
tot el que és poesia
perquè avorreixo
la por de l'espai buit,
la música de fons.

254è joc literari de Jesús M. tibau

El llum fal·laç,
progrés que persisteix
en l'enderroc.

Tres definicions i una síntesi

Estudiar és esforçar-se.
Estimar és protegir.
Crear és que passi alguna cosa.
Embat, empatia, empenta.

Prejudicis

Pico a ferro fred,
m'entrebanco amb les paraules,
crec que mai ha existit la poesia,
que cap home ha estimat.
Fins que sóc jo que estimo,
fins que sóc jo que creo.

Per a la tardoral poètica

Apropeu-me la fosca nit,
porteu-me la meva tardor,
feu que la pluja ho cali tot.
Estimar no ha de fer mai por.

Com una pinya

La reconciliació sublim dels temes més enllà de les dissonàncies.

MAUROIS, André

Com la corol·la de la flor,
les arestes del vano
amb un sol nucli,
les interpretacions
de la realitat contradictòries,
però totes amb un
gran amor pel país.
La victòria
ens necessita a tots.

253 joc literari de Jesús Ma. Tibau

De la brutor
el sabó s'ha escapat,
cercant el cel.

L'heura fidel

L'heura s'arrela, s'enfila
i ocupa tots els espais buits,
tots els moments lliures.
Embelleix les parets,
però fa lleig si la paret
no té abans una certa noblesa.
Pot acabar amb un arbre,
però és la vida d'una façana.
És bo de ser heura.
És bo de ser la paret on viu.

Poesia social

Ocells que volen lliures,
saviesa conscient,
inconscient alliberat,
bellesa desvetllada,
paraules que parlen,
que passen de mi a tu.

252è joc literari de Jesús Ma Tibau

Els meus tres anys,
una petita rampa
per al record.

Evaporació

Paraules belles,
com roba estesa al vent
i sublimada.

Somniem el que desitgem i el que temem.
Fem poemes que estimem  tot i que ens causen dolor.
Interpretem el que volem per fer justícia a l'autor.
Clarobscurs necessaris com la lluna i el sol.

Dèries que van a repèl,
esforç sostingut en el temps,
reconeixements molt tardans,
però joia també pels absents.

Sobre el visible i l'invisible

Un miner al costat
d'una ballarina, que recorda
una bellesa vestida de blanc
entre un munt de pneumàtics,
foscos com el cel estrellat
des de la finestra.

Elements que es necessiten
els uns als altres,
com l'obra la interpretació.

Mentre al món es trobi poesia, ¡hi haurà crítica!

Mentre el teu plor
s'amagui rere els versos,
el teu somriure sigui
com el de la Mona Lisa,
palpis la lectura d'un poema
arrel del ritme que l'acompanya,
escoltis la lluna que estima,
i en cada paraula
puguis sentir els batecs
de la interpretació,
sabràs que t'ha pres
la vena crítica,
i tindràs set,
set de llegir.

[parafrasejant un vers de Bécquer i un poema de Joana Navarro]

No et ventis més,
en l'esforç de fer aire
més t'acalores.
No maldis pas provant
d'aturar el que se'n va.

Un llibre és bell,
per dins, en la coberta,
i en un prestatge.
Com a significant,
com a significat.

Alguna cosa es perdria
si renunciessis al sentiment,
deixessis de llegir entre versos,
de lluitar contra la buidor,
o si canviessis de tren per anar més ràpid.

Sempre acabaran caient
roques de la paret falsa
construïda en ta infantesa.
El que retorna et trasbalsa.

A classe s'estudien els clàssics

L'Edat Mitjana no és tan lluny,
la teva infantesa tampoc.
Sempre es torna als clàssics,
voldríem que fós així.
Però l'autenticitat és
històricament inassolible,
ens deien a classe.

Poema escrit,
sense lletra de metge,
en la recepta.
Un camí d'apropar
allò bell i allò útil.

Contrasts

L'amor que mor amb el temps.
El que creix amb el temps.

El nen que vol ser més gran.
L'home gran que vol ser infant.

Cercar allò que és útil,
crear el que és bell.

Hi ha moltes diferències
en la semblança.

Scrapbooking

La durada del record,
com un àlbum de retalls.
L'estructura i l'ornament,
el que és vida i els cristalls.

De tornada de tot

Sempre em dic,
la propera vegada
no publicaré res,
deixaré d'estimar
les persones equivocades,
no llegiré més.
Com si fos possible.

15 d'agost

Sento pesar
tant si deixo d'escriure
com si insisteixo.
El que ens omple ens embafa,
el que ens buida també.

Qualsevol tema
cap a la biblioteca,
qualsevol món
pot sorgir de les tecles.
Imaginar és poder.

Podeu preguntar-me quina
malaltia jo pateixo.
La de voler pescar el temps
perdut dels darrers vint anys.

Com un escot, com un tall
a la faldilla, el text
deixa entreveure el sentit.
Allà on s'aferra l'intèrpret.

Tot és imatge
de tot, només
cal estar receptiva.

Mena al sublim
d'escoltar les paraules
i emocionar-se.

Vibrar amb algú,
abraçar-lo molt llarg,
no em cal res més.

Plenitud

No hi ha full de paper prou gran,
ni llibre prou extens
per encabir-hi
tot el mar que porto dins.
Per això provo de condensar-ho
en un poema.

Seients de cara,
amb sinònima vista
i dos sentits.

La poesia

s'escapa pel silenci

que deixa el marge.

Bellesa i utilitat

Badar, somniejar,
van bé per fer poesia,
per anar contracorrent.
Però la manca
de sentit pràctic
és censurable
a la feina.
Aigua i oli
no es barregen.

Nus

La vida la construïm
com un poema,
com una novel·la,
però al final de l'obra
no sempre hi ha l'end weight.
I dalt de tot de les escales
només hi trobem el buit
que ja contenia el pròleg.
Cal tenir joia de viure
mentre hi hagi escales,
abans que la cinta
transportadora
que ens arrossega
no ens deixi caure
definitivament.

Alguns fonemes
no sonen prou bé encara.
No hi ha imatges.

Contrast confús

Text desfilat,
submergir-se i surar.
Les dues cares
de la realitat
es mouen al compàs.

Gaudeamus igitur

La nit em du
a l'alba, les errades
fan millorar.
Que t'estimin és l'èxit
que no sol servir gens.

Logos

He trigat anys
a comprendre
el tot de totes les coses,
la importància
de les paraules,
de la poesia,
per entendre,
per sentir,
per respirar.

De cinc en cinc

Repte Poètic Visual 221

Les petges sobre la neu,
com la cal·ligrafia
en el paper.
Mans que pugen,
que volen engrapar,
que volen entendre
el per què d'aquesta fredor
que t'envolta.

Reflexions manxegues

Vull ser les aspes del molí
que el vent fa moure.
Vull ser el vent
que mou les aspes.

M'identifico amb els gegants,
sóc conscient dels molins.

Sóc el pa que es fa
amb la seva farina,
també en sóc
el seu llevat.

Cercar i trobar

No hi ha res
com els embats de la vida
per aconseguir de bolcar-te
en l'art, els llibres.
Les persones poc sensibles
hi troben un refugi,
els fruits que verdejaven
acaben madurant.

Escletxes

De nit, quan no pots veure
el món que t'envolta,
sempre et queden els quadres
penjats a la paret,
un reflex del teu interior
que alhora ho és de l'exterior,
com la pupil·la dels ulls.

Hi ha amors que són
només un constipat,
per passar prest.

Memotècnia

La llum taronja de la nit
s'imprimeix sobre la vorera,
les parets, el cel contaminat.
Però les lletres blaves,
sorgeixen de l'interior,
del cor dels poetes,
i s'imprimeixen
en el cor dels lectors.

"Només connecta"

La llengua és una eina
per a la poesia,
la fonètica és la base
de la mètrica,
la intel·ligència és un motor
per a la interpretació,
la constància és el secret
de l'èxit.

M'ha costat anys
d'aprendre-ho.

Ambivalències

Escletxes,
només escletxes.
Clarobscurs,
tan sols.


Els finestrons es baden
quan obres un llibre.
Si vols certeses
només les trobaràs
en l'art.

El timbre sona.
Busques que diuen l'hora,
malgrat el temps.

Poètica

Per què tants poetes
escriuen tants poemes
sobre la poesia.
El vehicle, la metàfora
de l'amor,
acaba valent
més que ell,
és el motiu que prefereixis
estimar a ser estimat.
La inspiració
es nodreix
d'ella mateixa.

Joc

No hi ha premonició que valgui
per al teu tresor de color maragda.
El passat compta tant com el futur,
si no ha entrat aigua al càntir
no en podrà sortir.
S'esquinça el text que ja no serveix.
Escriu de nou, projecta't.

[resultat del joc de combinar les paraules maragda, premonició, càntir i esquinçar]

Amb una xarxa
cal que t'atrapi, vers,
o ets propòsit?

Metàfora

L'obra és visible
com les fulles de l'arbre.
En les arrels,
hi ha un mirall de les branques
que transporta al sentit.

Pedigrí de treballadora

"Nulla dies sine linea"
és el meu lema.
La carrera ja vaig fer-la així,
sense respirar.
Sóc lliure en la meva torre de vori.
La motxilla de pedres
que duc a l'esquena
em fa guanyar.

Empatia

Somniem la lluna,
que al capdavall
és una idea abstracta,
un terreny pla,
un paradís eixorc.
Aquí a la terra, en canvi,
els que no som sers celestials,
vivim i desitgem,
i a voltes fins som feliços.

Solterona

Quan has tastat
vi de Marsala,
aquell avís
en el teu cor
serà sempre més fort
que totes les oportunitats
buides per a tu.
No em pregunteu per què,
jo mateixa no ho sé.

La por atenalla,
la por malgasta intents.
La por fa por.

Inèrcia

Com les lletres digitals
que indiquen
la propera parada
en els vagons de tren.
L'efecte òptic que reté
enrere les lletres
una vegada parades,
el passat que
desitja ser futur.

Joia de viure
que no hi té pas res a veure
amb comptar el temps.
Però els horaris limiten
i ajuden com el metre.

Llegir en paper.
Els fulls deixats anar,
lligats pel llom.

Els comentaris.
Com radis al voltant
de la idea.

SERRALONGUE, Bruno, Feu d'artifice, Sérandon, 14 juillet, 2000 

Provo d'entremesclar
la feina amb la poesia,
la llar i els focs artificials,
les matemàtiques
amb el llenguatge figurat.

La resta m'embafa
com l'olor de mimosa.

Passen les veles.
El que queda del dia
en l'horitzó.

A voltes marxen
perquè no t'han sabut
retenir gens.

Hermeneuta

Prosa oblidada,
versos tan breus com vasts,
art amb sentit.
Vull brodar, com Cyrano,
el què i el com dels mots.

El terme mig,
tan fàcil de trobar
en un haiku.

Per la carena,
del vessant de solell
fins a l'obac,
és on circula el vent
amb la màxima força.

Un poema, en darrer terme,
ni l'entens ni l'entendràs mai.

Puc ser des
d'una arqueòloga
a una profeta,
puc ser una coberta
o una conclusió.

I el pròleg
o el primer capítol
sol ser el més
reeixit de tots.

Un haiku té
la llargada d'un "llapis"
i més abast.

Inspirat en Benedetti

Puc no tenir
talent, però mai en d'altres
la manca d'ell.

Inspirat en Shakespeare


Dues cireres
unides per la tija
són poesia.

Inspirat en Benedetti


Literatura,
m'agrada si la sé
interpretar.

Literatura,
té talent si a més
m'arriba al cor.

aPARAULA'm

Deseiximent

El "pren-t'ho amb filosofia",
encara que no puguis filosofar,
i restis sense la llum de les esquerdes.
La paraula que et repeties
una vegada rere l'altra,
com escoltant una peça preciosa
de Monteverdi.
El mot màgic que t'alliberava
de totes les dificultats,
fins i tot sense saber-ho.
Quan ho has sabut del tot
ja pràcticament
no el necessites, t'has deseixit
també, per ara,
de la necessitat que tenies
del deseiximent.

Participació a l'aPARAULA'm
organitzat pel bloc Raons que rimen
el 9 de maig del 2012

El full en blanc
fa por, però és pitjor
no dur llibreta.

Fet a mà

La paraula "engrapar",
la més immaterial.
Només les coses manufacturades
poden suggerir el sublim.
Una imatge de la lluna,
la que diu que
és com un gra de pus.
No només les paraules
tocades i posades
fan poesia.

Llamp instantani,
retruny d'aquell llampec,
que l'interpreta.

Signatura sense rúbrica,
espais buits,
horitzó net.
El llamp de la meva poesia
no vol ser barroc.

S'escriu millor
com més tinta s'ha absorbit.
D'edat, la ploma.

Una alenada
en el fred és intensa,
prové de dins.

M'agraden les idees directes,
i les subtils,
els amors indirectes
i els clars,
la força
i la delicadesa,
la veritat
i la diplomàcia,
la bellesa
i l'autenticitat.
I si pot ser, tot alhora.

La fràgil llibertat.
Les ales de papallona.
La pols als dits.

Símbol, referència i significant.
És connectant-los entre ells
que a voltes transcendeixes.

Els esglaons són punts,
són accents,
són versos.
L'escala que no du enlloc,
però que costa més de pujar,
la més inútil,
la més bella.

Per al 245è joc literari de Jesús Ma Tibau

L'aneguet

En la meva mancança
hi ha la meva riquesa.

Els reflexos són a tot arreu,
cal estar en vena.

La feredat és més còmica
a posteriori.

La cremallera,
entre una dent i l'altra
fins que s'atura.
L'equilibri ciclista
és fràgil com la vida.

Si tot és físic,
per què fan vibrar els versos
tan lluny com són.

El qui t'observa
amb curiositat,
és contemplat.

El fotògraf
es retrata ell mateix
amb cada foto.

Els ulls hi veuen
a través de la tela
per ser mirats.

Esporgar els arbres.
Mutilar la infantesa,
branques que em manquen.

Anar endavant
com qui fa punta al llapis,
progrés enrere.

Fer servir el metre
és com posar un marc
a una vista,
o crear per encàrrec,
cadena per volar.

Fer poesia sol ser
ordenar i classificar els records,
tant com preveure el futur
en un calendari.
Cal fer net,
llençar allò
que ha esdevingut inútil,
memoritzar allò
que ens passava per alt.
Després, si vols,
deixes un espai buit
per si el destí
el vol ocupar.

Plantejament,
desenvolupament
i desenllaç.

Un haikú és
tan breu com un instant,
i el final sobta.

La meva feina
és al costat dels bombers,
els mossos, un esplai
i un centre de salut mental.
Tots ells responen
a necessitats bàsiques,
menys la de guardar
llibres empolsinats,
que és el cas de la biblioteca.
Llibres fets servir,
democràtics,
per a necessitats "secundàries",
com la de trobar, potser,
entre les seves planes,
el rastre de

Hi ha una manera
d'engrapar el sublim
i de retenir el bell.
Ho saps quan vas en metro,
quan trepitges el fang.

Tenir la lluna
en un cove no és 
tenir-hi el peix.
Però per volar molt alt
primer cal submergir-se.

En els teulats,
des d'on es mira el cel
sense ser vist,
els teus anhels hi tenen
una torre de vori.

La pluja fa
la vegetació
i el cel més net.
També la melangia
pot fer veure-hi més nítid.

El mirall diu
el que li vols fer dir.
L'únic camí
per dir la veritat
sense que t'empresonin.

Estimo el vers,
l'estima torna a mi
si escric amb ganes.
El que escric no em fa trista,
ni la pena em fa escriure.

Roses estampades,
roses de ganxet,
roses de paper,
roses closes,
roses badades,
no pas roses,
ni de plàstic,
només roses roges.

Un botó a cada
trau. Cadascú segons
les seves dots.

El teu talent,
no te n'adones pas,
creix com les ungles.

Sí a la nostra llengua

La meva llengua,
el gènere en què escric,
i el de la dona:
són els tres oblidats,
també els més estimats.


[en recolzament de les vagues de fam dels jubilats de Mallorca en favor de la llengua catalana, seguint el bloc Adverbia]

Pausa

La poesia és en la mitja part de la feina,
en el toc de sofisticació
enmig de la senzillesa,
en el trencar amb el règim diari,
en el sortir de la via marcada una estona.
No la busquis, però,
tampoc en aquests llocs,
ni tan sols en el seu dia oficial.

Encara

Joguines dirigides
a distància,
somnis frustrats,
dèries virtuals.
N'hi ha que en fan
el motor constant
de la seva obra.

Feina fina

Cobertes de plàstic untuoses,
plecs polsosos,
usuaris que no fan gaire bona olor,
llibres guixats.

Però fullejar clàssics,
olorar llibres nous,
badar amb les cobertes,
i trobar sense buscar
entre usuari i usuari.

Una biblio-teca és més que
un lloc on es guarden llibres,
és la meva capsa de somnis.

Sentits, sentit.
Mètrica i imatges:
tot fa secret.

La magdalena de Proust

Olorar uns Dacs.
Banyar-me al mar
o a la piscina.
Fullejar un Cavall Fort.
Vestir-me encara ara
com quan tenia dotze anys.
Interpretar un poema de Valéry.

Recursos memotècnics
que em retornen a la infantesa,
a l'abans de.

Muses naturals

La boira és un núvol
que vol besar la terra.

L'estany és un mirall
on dorm la lluna plena.

L'horitzó es beu el sol
en un vas de cristall.


[inspirat en La boira és aigua indecisa de Jesús M. Tibau]

Les amistats no perilloses

Sóc molt catalana:
les estrelles
poden esperar.

Que m'estimin i em protegeixin,
que m'arribin a la cara,
no pas al cos.

Sóc molt dona:
tinc set de paraules
que parlin d'amor.

Filar i desfilar

La prosa, el teixit.
El vers, el brodat.
La interpretació,
el cabdell que es desfila.
L'art, el que a voltes
trobem en una tela.

Tots ells cosits al meu cor.

Tanka de primavera

La teva vena
et pot fer lliure com
un cop de vent,
l'alegria del temps,
la del poncell que s'obre.

La llum és fonda,
entra per les escletxes,
i empenys la porta
que queda més endins.
Cada lletra una espurna.

El vidre fràgil
el brogit el travessa.
L'eco se sent.

Liraratura

Com xocolata a la llet,
sucre al cafè,
o safrà a la paella,
un polsim de reflexió,
un deix de sentiment
en la nostra prosa diària.

Art de viure

Sofrir per estar avesat,
suspendre per excel·lir,
tocar de peus a terra per volar.
Trobar la bellesa clàssica
rere una màscara africana,
el sublim entre els plats bruts.

F1, F2

Contrassenya.
Cercar per codi de barres.
Google.
Préstec: t'ho endús o ho tornes?
PI, documents en trànsit,
cancel·lació de reserves,
reserves caducades.
Windows Vista, XP o 7,
pel WI-FI.
Ctrl + Alt + F12.

Un minicurset de la tècnica a la biblioteca.
El millor, el més gratificant,
el consell de lectura,
i trobar llibres i inspiració pels blocs.
I que la feina sigui el motor d'aquesta dèria,
tant com la dèria motor de la feina.

Banda sonora

A la meva feina
no hi ha fil musical,
i en aquesta època de l'any,
quan tornes de berenar,
encara és de dia,
que veus pels finestrals
quan aixeques la vista.
L'únic fil que m'agrada de seguir
és el dels meus pensaments,
els meus poemes.

Foscor

Un carrer de nit,
amb els fanals apagats per avaria.
Qui no hagi viscut
una foscor com aquesta,
no sabrà apreciar mai
la llum de l'alba.

Forma i fons

Em fa mal el cap
però continuo escrivint.
El continent i el contingut,
el significant i el significat,
no sempre van alhora.

Mai més

Dius que no hi ha diferències?
Aquesta matrícula d'honor,
si no la trec ara,
mai la treuré, mai més.

[parafrasejant uns versos de Machado]

Entre la idea i la realització

Si no ets escriptora,
seràs escrivent.

Si no analitzes el que llegeixes,
romandràs buida.

Si no ets creativa,
seràs una "matxaca" intercanviable.

Sense emoció, misteri,
no hi ha relació que funcioni.

Ars longa, vita brevis

Sigues constant,
però defuig la monotonia.

Viu el present
des de la memòria
i anticipant-te al futur.

Camina sempre,
i si cal neda.

L'excel·lent pot escaure's
qualsevol dia,
estén la teranyina.

La felicitat pot ser en un instant,
però omple tota una vida.

Dues tankes

Passen els anys,
perdura la buidor,
i vas dient-te:
no és suficient.
Els altres se situen.

Et fas granada,
tu que vas ser precoç.
Tens l'a priori,
i els darrers són els temps
més bells que has viscut mai.

Essència i accident

Un dia, una vida
sense escriure,
és com una casa
sense llar de foc,
una finestra sense flors,
una muntanya
que no és nevada.
La buidor
l'arrossegues
i no saps per què,
fins que el poema
se't fa clar.
El que dic
és obvi,
però em sembla
que no per tothom.

Com un muscle

La ploma, si no es fa servir,
s'asseca,
l'hàbit d'estudiar es perd,
si trigues més de quatre dies
en agafar de nou un llibre,
l'oblides,
si no parles en públic sovint,
n'agafes por,
si no et vénen les idees prest,
avorreixes el que volies fer.
De la mateixa manera,
escriure sovint exercita
algun muscle cerebral,
i no escriure l'atrofia.
Les emocions i la bellesa,
la dels amors frustrats,
en són els motors, d'aquest muscle.

Formigueta

No visc de renda.
Sempre he anat a contracorrent,
com ens sol passar a uns quants.
Tinc tendència a treballar
cada dia una mica.
Mai pintaré el Judici Final,
ni escriuré la Crítica a la raó pura,
però el meu impuls diari
per escriure alguna cosa
em sembla ple de sentit.

Espai de vers

No faig poesia
elitista, abstrusa,
difícil d'entendre.
Però té un aspecte,
això d'escriure poemes,
que se t'escapa de les mans.
Hi ha qui davant d'un text
que no és escrit
amb espai de prosa,
de cop es posa
en guàrdia
o bé li fa por.
Com davant d'algú
que estima.
Continuo creient
que la poesia és
per a tots,
no només pels iniciats.

Parelles i poemes

Com quedar-se mut
quan ets amb algú
prenent alguna cosa.
El geni d'una relació
es manifesta en la capacitat
de fer que aquests moments
no durin massa, diuen.
Tampoc jo vull que durin gaire
els silencis entre poema i poema,
no pas per horror vacui,
sinó per necessitat.

Exòtica

Amb aquest aire del sud,
llavis molsuts,
celles poblades,
que no diuen
gaire res de mi:
sóc catalana,
i encara que
una mica primitiva,
sóc fràgil i pendent dels altres,
tinc por de la natura
i no vull saber-ne gaire
del cos.

Coloms

Diuen que són
les rates de l'aire,
que no els donem menjar.
Em costa d'entendre
que allò que vola
sigui al mateix nivell
que allò que prové
de les clavegueres.

El ratolí de l'ordinador,
el Mickey Mouse,
són una domesticació
d'aquesta realitat,
tot és fet perquè
els nens no pateixin,
tot ha de passar per l'empatia.
Girant-nos en contra dels coloms.

Reflexos

El joc de la rateta
que fa el reflex del sol
en l'esfera blanca
del meu rellotge,
contra la paret
en la penombra:
així de minúscula i fugissera
és la llum que projecten
els poemes en la nostra vida.
Una llum que pot arribar
a enlluernar si la rateta
t'arriba directament als ulls.

Generació mòbil

Hora millor digital
que no analògica.
q t sbla, qdm?
Tintín en pel·lícula.
Llibres mastegats.
Ordinadors a l'aula.
Una cal·ligrafia estupenda.
Les humanitats oblidades.

Classicisme i primitivisme

Escriure a llapis
o bé amb ploma,
llegir amb rústica
o de cartonet,
apreciar l'austeritat
amb un toc de sofisticació,
buscar el contrast
que porta a la bellesa,
vingui d'on vingui.

Continguda

M'estimo els colors bruts,
el marró-gris fosc,
més que el negre absolut,
que els primaris, molt sovint.
Els turons els prefereixo a voltes
a les muntanyes exhuberants de neu.
Una bassa millor que
una cascada.
Un dia rúfol
més que de ple sol.
Busco el misteri en l'amor,
en la poesia,
en la vida,
mai ser del tot desperta,
ni del tot inconscient.

[per a les Itineràncies poètiques FEBRER 2012]

Paraules

A voltes els meus poemes
són prosa envasada
amb la forma d'un poema.
Sense conservants,
sense colorants,
i amb gust a quotidianitat:
el meu pa de cada dia
potser no hi té pas res a veure
amb el dels altres.
Així i tot provo
que les meves paraules
no perdin el deix,
les connotacions
de la poesia genuïna,
per als lectors
de tota mena.

L’amor és si no és

Sempre m’he guardat

el millor pel final,

per allò de l’endweight,

per austeritat,

per gust.

Hi ha persones

que també me les

reservo, no fos cas

les avorrís massa aviat,

que es consumissin

el desig,

la il·lusió

en ells mateixos.

Alguna no l’avorriré mai,

perquè no arribaré

enlloc amb ella,

l‘única manera

de continuar més enllà.

[inspirat en un poema de Josep Piera, Ara]

Saviesa

Com una dona que teixeix
estirant d'un cabdell
alhora que el seu gat
desfila el jersei
tot fent-lo desaparèixer.
Com una Penèlope teixint
i desteixint,
com un escriptor escrivint
i reescrivint.

Construïm, amb el progrés,
el que el passat o la natura
s'ocupa de negar.
És de savis fer-los cas.

Pas zebra

Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]


Per a la roda poètica febrer 2012
Itineràncies poètiques

Dualitat

Si la moneda pot caure
tant de cara com de creu,
el semàfor és
tan obert com tancat,
la llesca amb mermelada pot caure
de qualsevol cara
i els humans podem ser
XX o XY,
per què certes coses
són sempre creu per a mi.

Filologia

Em desagrada tot el que no va
més enllà de l'aprovat,
"no tinc paciència pel televisor",
menystinc els colors fluorescents,
els papers a terra,
els qui no estimen les flors.

M'agraden els científics
humanistes,
les coses rústiques,
la cal·ligrafia,
la tipografia en un llibre
i com a art,
també el que se'n pot treure
d'un ordinador.

Estimo la paraula,
com a bona filòloga,
sobre gustos sí que hi ha escrit.

Ingènua

Com una nena
fora i en el profund,
no és casual que
la veritat m'acompanyi,
mentre m'ho empasso tot.

Mai no se'n sap prou

Les idees em vénen caminant,
i amb la ploma a la mà
també em deixo anar.
M'agrada el concepte
i m'agrada la forma.
La mètrica em porta al sentit,
el sentit a la mètrica.
Però el que faig
mai és prou bell,
per molt que ho brodo,
mai és a l'altura
del sentiment
que reflecteixo.

Cap crítica als crítics

Pots creure que els crítics
són eunucs que saben com es fa
i no ho han fet mai,
que la interpretació
no és creació,
que observar
és menys que inventar.
Però mai no te'n podràs desfer,
si proves l'aigua de Canaletes
de la interpretació.

És tan important dir el que cal dir
com sentir el que cal sentir,
encara que sintèticament.
No es fan la competència,
s'estima interpretant,
s'estima fent poesia.

L'art i la vida

L'esclat de l'amor,
el llamp de la poesia,
la inspiració de l'obra,
el retorn del passat,
són coses que fan més bella
la nostra existència,
com un quadre emmarcat,
com una finestra amb bona vista.

Les dues cares

Comento novel·la

però només anticànons.

Escric crítica

però no en llegeixo.

Escric sobre art

però no en faig.

Provo d’entendre la poesia

i faig poesia intel·ligible.

Si escrius com Margarit

potser no seràs mai com Paul Celan,

si ets un dissenyador

no seràs mai com un pintor.

Quadrícula versus espai blanc

A vegades, quan escrius,

es nota la pauta de sota.

D’altres et llances al buit

del paper en blanc.

A vegades ets molt literal,

d’altres més literària,

sovint corregeixes molt,

a voltes estàs inspirada.

Però sempre t’omple

el que fas, i el que en reps.

El poema com…

Una parcel·la de bellesa,

un bon títol,

una coberta d’art,

un cargol de mar,

tres esglaons cap a la lluna,

una taca de tinta,

el roc que forada una xarxa,

un text de llibertat.

Palimpsest

El que he escrit
a la pàgina anterior
de la llibreta
se'm transparenta.
No es pot viure
sense el passat,
encara que sigui borrós,
encara que provem
d'eliminar-lo conscientment.

Retalla i enganxa

Cisternes seques esdevenen cims
pel tros d’escala que no mena enlloc.

Jo só d’on ve l’inesgotable foc,
petxines mortes.

Del vell vençut,
el somni clandestí d’un home gran.


[Espriu, “Inici de càntic en el temple”.
Carner “Cor fidel”

Carner “Cor fidel”
Olga Xirinacs “Petxines mortes”

Espriu “Indesinenter”
Margarit “Amor i temps”]

Tens un racó dalt del món 230 joc literari

La pilona com a poema

Sempre abrupta,
contrastant amb
la llisor del terra de ciment.
Protegint la vorera dels cotxes,
de la carretera,
del quitrà.

Poesia i interpretació

Fins ara he tingut
el que és amagat
per acabar dient
el que vull.

M'estimo la possibilitat
de parlar del que vull
alhora que ho amago.

Sento el que vull sentir,
dic el que vull dir,
faig crítica, faig poesia.

No tocar de peus a terra

Impaciència per creuar
el carrer,
pressa per travessar
el pont sobre el riu,
ganes de menjar-se el món
sense queixals.

Jo no busco...

Trobo les idees
caminant,
tot i que no me les puc apuntar,
treballant,
entre la prosa quotidiana,
llegint,
encara que no hi tingui res a veure.
A vegades fins i tot
les tinc quan les vull tenir.
L'important és tenir-ne ganes,
ganes de debò.

Aparentment de curta volada

Un haiku o una tanka.
Una flor davant una catedral.
La cadira de Van Gogh davant la de Gauguin.
Un clip que subjecta amb eficàcia un plec de fulls.
Un llibre en comptes d'un bitllet de vint euros.
L'alegria d'un instant que omple una vida.

Patriarcalisme

Els clàssics:

si el passat ja és superat,

com és que els continuem llegint.

Si les persones es casen enamorades,

on són Romeo  i  Julieta.

Si les dones s'han alliberat,

com és que treballen més que mai.

Per què els que perden una casa no ho fan mai per

La música com a soroll

Una estació de metro plena de quadres,
una botiga de roba on s'hi recita
un poema cada cinc minuts,
un restaurant colgat de llibres.

Ens atiborren de música de fons
ens agradi o no.
Diuen que ven més.
A mi em fa avorrir-la.

Pren-t'ho amb filosofia

Era Sèneca que deia
que pots perdre
una cama, un braç, la vista,
però que la vida continua
exactament igual.
Penso que perdre una persona
seria el mateix.
A vegades és millor i tot,
per allò de la rendibilitat,
per allò del "perdedor simpàtic".

És una veritat universal que...

Jane Austen mai es va casar,
però hi entenia més del tema
que moltes parelles.

Franz Kafka era un solteró
del qual totes n'estaven.

Goethe va ser verge fins els quaranta
i sempre es fixava en dones casades.

Els trobadors davant la seva dama
solien patir la síndrome de Clerembault.

Hom es pregunta si és que existeix la normalitat.

No tanco per vacances

Vull escriure un poema
i no em queda tinta a la ploma.
Finalment escric en lletra lligada,
lligada pel sentit.
El poema deixa espais en blanc,
i el text respira llibertat,
al contrari de l'espai de prosa.
"Cap dia sense una línia",
fins i tot a plena nit,
fins i tot a l'agost.

Arrel d'un títol

Aconsegueix el que vols,
valora el que tens.

Toca de peus a terra
per poder volar.

Guanya't la vida
per poder viure per l'art.

Sigues com un nen
i madur alhora.

Fes el bé
sense donar-te.

Ves sempre que puguis
pel fil del ganivet.

Repetició

La pastanaga davant del burro.
La pedra de Sisif.
Llevar-se cada dia
i anar a dormir cada nit.
Que torni la primavera.
Desitjar, tenir i perdre.

Per què detestem sovint
allò que som,
la nostra finitud,
la nostra impotència.

Test psicotècnic

Amb què relaciones primer
la llum d'una espelma?
Amb la llum d'un fanal, opció A,
o amb la llum de la lluna, opció B.

Entre el "tècnic" i el "psicològic",
jo em quedaria amb la segona opció.

D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

Que lent el món

Escriure per matar el temps
o escriure per allargar-lo.
Comptar els minuts per plegar,
o no voler pedre'n ni un
per acabar un llibre.
Tenir el temps venut
o fer servir el lliure albir.
És l'ambivalència en què
ens  movem algunes persones.

Nit de reis

La poesia hauria de servir

per impedir que els nens

es fessin grans,

impedir que es precipitessin

en l’abisme de l’edat adulta.

Jo mateixa hauria

d’haver fet més cas

de Nit de reis,

i m’hauria estalviat

alguna mala estona.

Una poesia que a vegades

només és un paraigua obert

sense pluja,

d’altres un flotador

que arriba tard,

però que sempre

pot arribar a servir.

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro

que no s’allarga massa,

una pluja efímera,

perdre el temps a voltes,

no fer règim de tant en tant,

projectar-te en un poema

enmig del que és prosaic.

La inspiració

A vegades la teva ombra
va per davant teu,
anticipant-se al futur.
A vegades va endarrere,
recordant el passat.
I d'altres pràcticament
no fas ombra,
és com quan somieges,
mig desperta,
mig adormida,
i la inspiració t'acompanya
més que mai.

La flor i el fruit

Em quedo amb el sentiment,
viu o congelat.

Visc amb el desig,
hàbil o no.

Somnio amb la idea,
no la realització.

Prefereixo el bon gust,
no la presentació.

M'agrada el que és bo
i no enganya.

El meu pa de cada dia

Fes altres coses que t'omplin.
Tot el dia davant de la pantalla!
Això és un vici, una pèrdua de temps.
És el territori de la mediocritat.

Per què estic colgada de blocs?
The answer is blowing in the wind...