Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Progrés i bellesa.
Amor correspost.
Obra clàssica.
Escletxa al cel.
Reflex del passat.
Perla genuïna.
Haiku inspirat.
Moment culminant.
Blanc trencat.
Punt i apart.
dissabte, 19 d’octubre del 2024
dijous, 17 d’octubre del 2024
Amb les paraules
Niporepte 402 "Nous horitzons" dins Relats en català
No és poesia
la vista per si sola
si no es fa vers.
dilluns, 14 d’octubre del 2024
Pinyol i polpa
Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Talment un escriptor que dedica
la jornada a escriure prosa,
una paret feta de de narració, de racionalitat,
però esquitxada de llocs buits de tant en tant.
Així jo dedico la major part del temps
a tasques prosaiques, a anar endavant,
però és quan reposo un moment
que vesso la bellesa que duc dins,
que expremo l'oliva, la meva edat d'or.
Que al fons de tot el que hem viscut
i el que ens queda per viure
hi ha la poesia.
dissabte, 12 d’octubre del 2024
Absolutament rellevant
FOKK, Slava
Girl in blue
Els homes de qui m'he enamorat,
per una espurna de tendresa,
aviat deixen el rol de seductors.
Que no són mai com Robert Kincaid,
sempre tan cavallerós
amb Francesca Johnson.
És com si ser sentimentals i romàntics
els costés un gran esforç,
mentre jo sempre tindré la poesia.
Que no em saben fer justícia
quan brillo per dins i per fora.
Tampoc no saben que jo
no sóc cap trofeu,
sinó un tresor a preservar.
dimarts, 8 d’octubre del 2024
Una obscuritat claríssima
Imatge dins Associaciò Fotogràfica Jaume Oller
Que allò que et fa un clic al cor,
l'associació d'idees que la clava,
és el cigne que ja no vol ser cap ànec,
la papallona l'instant després de ser eruga.
El que se't mostra quan estàs somnolent,
el que és indirecte i diàfan alhora,
tant com el que va més enllà
del marc de l'obra, que transcendeix.
Allò en què creus, que defensaries contra vent i marea.
Que és com fer diana, com entendre de sobte
el que has dut tant de temps dins,
el que no sabies que sabies.
El que justifica tots els anys que fa que vius,
el que dona sentit a l'arrossegar-se,
just quan trenques la monotonia,
el que totes les fatxenderies del món
mai no podran comprar.
Quan la teva infantesa et fa tan sàvia com la teva vellesa,
i en una obra t'hi pots submergir, alhora que voles.
Que no és veritat que sobre gustos no hi ha res escrit:
tots aquells oxímorons que t'alliberen
és perquè són fets per arribar al lector.
Hi ha d'haver criteris objectius en l'art.
diumenge, 6 d’octubre del 2024
El vent de l'illa
RODRIGUEZ-AMAT, Jordi
Eivissa 65 III
Sols amb els versos,
com amb els traços de la pintura,
pots anar de peus a cap,
de la terra groga
del que és material
a l'epítet blau del cel.
Amb els arbres roigs
del que és la teva passió,
com els xiprers de Van Gogh.
Que tenen més força
si requereixen els dos talents,
si les seves branques
gairebé es freguen,
tot i ser tan distants.
dimecres, 2 d’octubre del 2024
Trobada
Niporepte 401
dins Relats en català
En el repòs,
tot el que portes dins
pot surar en l'aigua.
Tan sense esforç,
tu i jo podrem haver
l'inabastable.
dissabte, 28 de setembre del 2024
Sense retorn
Imatge dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller
Sempre m'han dit que soc molt exigent en tot.
Això és la meva virtut tant com el meu defecte.
I també em poden dir que soc ofensiva de tan perfecta,
malgrat que no soc gens perfeccionista.
És el que prové de la meva solitud i m'hi torna,
una vegada rere l'altra; el que m'ha dut a escriure,
just quan la vida començava a escapar-se'm de les mans.
Que per a mi l'entramat no cedeix, ni l'estigma minva.
Però l'equilibri d'aquest festejador buit
és el que ningú no em podrà prendre mai.
Que soc tan digna de la joia com l'alba que neix.
dilluns, 23 de setembre del 2024
Neu que es fon
Fotografia d'una amiga meva
Com el gebre sobre la vegetació,
la neu ha escrit en la partitura
amb clau de sol dels teus cabells
una melodia continguda,
la de la bellesa amb la bellesa,
de la innocència amb la innocència.
No tinguis pressa a espolsar-te-la,
que ja es fondrà ben aviat.
I ja de gran maldaràs per trobar
en els cabells blancs
una ombra de les joies que,
en aquest instant copsat per qui t'estima,
decoren la teva testa de nena.
divendres, 20 de setembre del 2024
Passió que inspira
.jpg)
Niporepte 399
dins Relats en català
Flors als cabells,
el pa de cada dia
que els versos cerquen.
dissabte, 14 de setembre del 2024
El meu motor intern
AGUS, Paisatge
Arrel d'estimar una persona
d'una gran bellesa física,
he desenvolupat un gran
sentit de l'estètica.
Per les emocions, per l'idealisme.
Com els gira-sols de Van Gogh,
allò que els fa moure.
dimecres, 11 de setembre del 2024
dissabte, 24 d’agost del 2024
Granític
TOMÀS Coneixes Granollers
Per saber el que duc dins
haureu de travessar
la meva façana feta de roques.
O bé podreu vibrar amb la imatge
que n'és una finestra oberta.
Les paraules i el silenci
són com les pedres i el ciment.
diumenge, 11 d’agost del 2024
Contrasts i semblances
GARCIA, Juan
El que et cobreix
parla del que és al fons.
El teu senyal.
Helena Bonals
Sombras chinescas
juegan lenguas ignotas.
Deslizamientos.
Fackel
La llum i el vent,
com melodia i ritme
en les cançons.
Helena Bonals
Posesión de luz.
El viento teclea mi piel.
No sé si estoy.
Fackel
divendres, 2 d’agost del 2024
Aurea mediocritas III
PUJOL, Xavier
dins Rius d'aquarel·la
2024
Quan cel i terra,
núvols i boira,
llum i ombres,
roques i arbredes
són com art i vida,
inabastable i tangible,
eternitat i instant,
raó i intuïció.
Tot entremesclat,
connectat,
en intersecció
o acrobàcia,
com una abraçada,
dos cognoms,
dues cireres
o el condensat signe &.
dijous, 25 de juliol del 2024
L'Empordà
GIMENO, Francesc
Un poble empordanès
1918
Un quadre a
tres bandes,
cercant el
clarobscur,
amb el camí
del mig, ple de llum,
el que sol
tornar amb la maduresa,
més enllà de
les ombres
del carrer
bifurcat, com en l’església
d’Auvers-sur-Oise
de Van Gogh.
Una vista
sobre teulades, alçant-se del terra,
que duen al
castell del Montgrí,
solitari i
altiu, perquè pot veure el mar.
DALÍ, Salvador
Portlligat
La vela en
el mar blau de Carner,
i l’horitzó
fet de llum tènue,
en equilibri
clàssic, gens surrealista.
El
reverberar del cel a l’aigua,
tant com el
reflex en el batent
de les
casetes blanques.
Les cortines
que fan joc
amb el
vestit, amb l’aigua, perquè elles
també són
part de la bona vista,
de l’anar del
marró al blau cel,
de dins cap a fora.
Postal d'Aiguablava
Costa Brava
Aquell
paradís que encara
no havia
parafrasejat la Costa Blava
en el seu
nom. De les voltes de Calella
al far de
Sant Sebastià,
amb una obra
que cerca el gris
fent l’ullet
al lector com aquest far.
Sempre com
un pintor amb les paraules,
planeres
però abruptes com les roques
d’aire
rústic al costat de l’aigua,
o les parets
seques del realisme,
que fan joc amb
el pi roig,
aquell que vol complementar Pla.
La vida i l'art
sempre vull aplegar.
Mes se m'escapen.
Helena Bonals
Juguen els núvols
a pentinar teulades
amb pinzells d'aire.
Kefas
dissabte, 20 de juliol del 2024
A misses dites
Niporepte 395 Blau
dins Relats en català
En el seu llenç,
l'artista s'hi capbussa.
Pigments ja secs.
l'artista s'hi capbussa.
Pigments ja secs.
Helena Bonals
En cada color
la mirada extensa.
Ensoñaciones.
Fackel
Són instants de vida
que em faran companyia
quan tu t'allunyis.
Kefas
dilluns, 15 de juliol del 2024
Bellesa física
AGUS Granollers
Aigua del cel
que a l'estiu m'és tan bona
com un refresc.
El meu interior
comença pel que es veu.
dimecres, 10 de juliol del 2024
Mal m'està el dir-ho
BIGAS, Joan Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
A més de ser tres voltes rebel
quan faig poesia, crítica o disseny,
sempre provo de calcar
la bellesa amb la bellesa,
i crec que el meu estil
és el déu de les coses petites.
La meva feina més creativa a la biblioteca
la faig cooperant amb els companys.
Però jo sóc una mena de Messi
dins l'equip, sóc qui marca els gols,
qui destaca entre els altres.
Perquè el millor és el millor,
raó per la qual sovint sóc incompresa.
dimarts, 2 de juliol del 2024
Una cosa molt gran
Per a un centre d'interès a la meva biblioteca
Una habitació amb bona vista
Joia de viure.
L’estar i el benestar,
tenir-ho tot.
Cyrano
És en el com
on s’escau la bellesa.
Mai en tens prou.
El que queda del dia
Una mirada
per la qual val la pena
de seguir el fil.
Dràcula
T’estimo tant
que tant se val l’aspecte
amb què te’m mostris.
El pacient anglès
També a vegades
encativats pel foc
l’amor es troba.
Retorn a Brideshead
Gran amistat
de joventut. Res més,
res menys que això.
Bon appetit
No és el mateix
voler algú que estimar.
I dir-ho clar.
Buena Vista Social Club
La meva vena,
que un dia et vaig brindar,
en aquest haiku.
Cinema Paradiso
L’irrepetible
amor de joventut.
L’art el plagia.
Alcarràs
Aquell progrés
que arracona el pagès.
Ho denuncies.
El carter i Pablo Neruda
Les cartes plenes
d’allò que cal que tinguin,
que arriba al cor.
Les millors intencions
La catedral
o l’ermita en casar-se.
D’amor disputa.
El gatopardo
Que tot canvia
Perquè res no canviï.
Progrés enrere.
Lost in translation
De com pot ser
un final realista
el més romàntic.
L’honor dels Prizzi
Enamorar-te
d’aquell teu enemic.
Final fatal.
Maurice
Del gran amor
platònic, al desig
que és correspost.
Memòries d’Àfrica
El poder dir
“jo també he estat feliç”.
No compadir-te.
Peter Pan
Un sol petó
de Peter Pan a Wendy
es fa gruar.
Ven Campanilla,
hoy me persigue Garfio
No quiero crecer.
Fackel
El club dels poetes morts
El sentit pràctic
no pot passar per sobre
del sentiment.
La vida és bella
L’amor, més fort
que cap barbaritat.
I la infantesa.
Wonder
Fer-te estimar
per la teva bondat.
No pel teu físic.
Carol
No deixar anar
la corda de l’estel,
tot envolant-lo.
L’edat de la innocència
Al teu voltant,
tothom encantador.
Tu, diferent.
La jove Jane Austen
Amb cos i ànima
et fas ser estimada.
Gran escriptora.
Orgull i prejudici
Una riquesa
que mai és opulent.
Tot el que cerques.
Seny i sentiment
El teu esclat
en saber-te estimada,
quan tu estimes.
Howards end
Final dels somnis.
Progrés contra bellesa,
la feredat.
Afirma Pereira
El teu final,
amb aquell sentiment
propi dels fados.
Jude
La tossudesa,
l’apassionament,
massa brillant.
dimecres, 26 de juny del 2024
Companyonia
L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.
Olga Xirinacs, dins Estació de pas
AGUILERA, Rafael Corró d'Amunt
No vull per a mi
muntanyes majúscules,
ni camins massa evidents.
M'agraden els turons
continguts de l'amistat,
i les esses que hi duen.
La verdor a costat i costat
de la duresa de la vida.
El millor de tot
és no tenir-ho tot, a la vida.
Alguna cosa es perdria.
diumenge, 23 de juny del 2024
53 anys
Poema dedicat a la meva amiga de l'ànima, la Núria, tenim la mateixa edat
Fotografies de l'any passat a l'Empordà
dimecres, 19 de juny del 2024
Escletxa
AGUS, Granollers
Al contrari de molts
que fan poemes de joves,
i després se n'obliden
com Arthur Rimbaud,
jo vaig conèixer el dolor,
i per tant la poesia i l'art,
a l'adolescència.
Però en forma de llavor,
que no va esdevenir flor
fins a la maduresa.
Pensava que tot això
era massa elevat per a mi.
Finalment he transmutat
l'exigència de joventut
en mots que amaguen
el que no pot ser dit
si no és en un poema.
dissabte, 8 de juny del 2024
El meu talent
El meu nom, Helena, és un clàssic,
es posa sempre ni poc ni molt,
i no passa de moda.
Així voldria que fos el meu amor,
tant com la meva poesia,
que n'és la metonímia.
També em diuen que el meu nom
i primer cognom junts
sonen tan bé, i semblen
d'escriptora famosa.
Així doncs, recordeu-vos-en de mi,
o de la meva ploma, almenys.
dilluns, 20 de maig del 2024
Nulla dies sine linea
AGUILERA, Rafael Posta de sol a Palou
La Moleskine que portes sempre amb tu
com el teu amor fet de lletra.
L’austeritat de cada dia,
sense caure en la monotonia.
La duresa de la vida,
fascinant com les flames.
El gran amor en les coses petites,
la tendresa en les invisibles.
El tedi superat per la passió.
El sublim quan no és
enemic del bell.
La prosa que es permet
de deixar-se anar,
la poesia que vol ser música.
Les coses quotidianes
quan es fan transcendents.
Els llocs buits en una novel·la
recordats amb memòria fotogràfica,
i que només tu pots omplir.
Aquest poema anhelant de ser llegit
tot estalviant-se els elogis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)