En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 8 d’octubre del 2024

Una obscuritat claríssima


Imatge dins Associaciò Fotogràfica Jaume Oller

Que allò que et fa un clic al cor,
l'associació d'idees que la clava,
és el cigne que ja no vol ser cap ànec,
la papallona l'instant després de ser eruga.
El que se't mostra quan estàs somnolent,
el que és indirecte i diàfan alhora,
tant com el que va més enllà
del marc de l'obra, que transcendeix.
Allò en què creus, que defensaries contra vent i marea.
Que és com fer diana, com entendre de sobte
el que has dut tant de temps dins,
el que no sabies que sabies.
El que justifica tots els anys que fa que vius,
el que dona sentit a l'arrossegar-se,
just quan trenques la monotonia,
el que totes les fatxenderies del món
mai no podran comprar.
Quan la teva infantesa et fa tan sàvia com la teva vellesa,
i en una obra t'hi pots submergir, alhora que voles.
Que no és veritat que sobre gustos no hi ha res escrit:
tots aquells oxímorons que t'alliberen
és perquè són fets per arribar al lector.
Hi ha d'haver criteris objectius en l'art.

diumenge, 6 d’octubre del 2024

El vent de l'illa


RODRIGUEZ-AMAT, Jordi
Eivissa 65 III

Sols amb els versos,
com amb els traços de la pintura,
pots anar de peus a cap,
de la terra groga 
del que és material
a l'epítet blau del cel.
Amb els arbres roigs 
del que és la teva passió,
com els xiprers de Van Gogh.
Que tenen més força 
si requereixen els dos talents,
si les seves branques
gairebé es freguen,
tot i ser tan distants.

dimecres, 2 d’octubre del 2024

Trobada

 


Niporepte 401
dins Relats en català

En el repòs,
tot el que portes dins
pot surar en l'aigua.

Tan sense esforç,
tu i jo podrem haver
l'inabastable.

dissabte, 28 de setembre del 2024

Sense retorn


Imatge dins 
Associació Fotogràfica Jaume Oller



Sempre m'han dit que soc molt exigent en tot.

Això és la meva virtut tant com el meu defecte.

I també em poden dir que soc ofensiva de tan perfecta,

malgrat que no soc gens perfeccionista.

És el que prové de la meva solitud i m'hi torna,

una vegada rere l'altra; el que m'ha dut a escriure,

just quan la vida començava a escapar-se'm de les mans.

Que per a mi l'entramat no cedeix, ni l'estigma minva.

Però l'equilibri d'aquest festejador buit

és el que ningú no em podrà prendre mai.

Que soc tan digna de la joia com l'alba que neix.


dilluns, 23 de setembre del 2024

Neu que es fon

 


Fotografia d'una amiga meva


Com el gebre sobre la vegetació,

la neu ha escrit en la partitura

amb clau de sol dels teus cabells

una melodia continguda,

la de la bellesa amb la bellesa,

de la innocència amb la innocència.

No tinguis pressa a espolsar-te-la,

que ja es fondrà ben aviat.

I ja de gran maldaràs per trobar

en els cabells blancs 

una ombra de les joies que,

en aquest instant copsat per qui t'estima,

decoren la teva testa de nena.

divendres, 20 de setembre del 2024

dissabte, 14 de setembre del 2024

El meu motor intern


AGUS, Paisatge

Arrel d'estimar una persona
d'una gran bellesa física,
he desenvolupat un gran
sentit de l'estètica.
Per les emocions, per l'idealisme.
Com els gira-sols de Van Gogh,
allò que els fa moure.

dissabte, 24 d’agost del 2024

Granític


TOMÀS Coneixes Granollers

Per saber el que duc dins
haureu de travessar
la meva façana feta de roques.
O bé podreu vibrar amb la imatge
que n'és una finestra oberta.
Les paraules i el silenci
són com les pedres i el ciment.


 

diumenge, 11 d’agost del 2024

Contrasts i semblances

GARCIA, Juan

El que et cobreix
parla del que és al fons.
El teu senyal.

Helena Bonals


Sombras chinescas
juegan lenguas ignotas.
Deslizamientos.

Fackel



La llum i el vent,
com melodia i ritme
en les cançons.

Helena Bonals


Posesión de luz.
El viento teclea mi piel.
No sé si estoy.

Fackel

divendres, 2 d’agost del 2024

Aurea mediocritas III


PUJOL, Xavier 
dins Rius d'aquarel·la
2024

 Quan cel i terra,
núvols i boira,
llum i ombres,
roques i arbredes
són com art i vida,
inabastable i tangible,
eternitat i instant,
raó i intuïció.

Tot entremesclat,
connectat,
en intersecció
o acrobàcia,
com una abraçada,
dos cognoms,
dues cireres
o el condensat signe &.

dijous, 25 de juliol del 2024

L'Empordà

GIMENO, Francesc
Un poble empordanès
1918

Un quadre a tres bandes,

cercant el clarobscur,

amb el camí del mig, ple de llum,

el que sol tornar amb la maduresa,

més enllà de les ombres

del carrer bifurcat, com en l’església

d’Auvers-sur-Oise de Van Gogh.

Una vista sobre teulades, alçant-se del terra,

que duen al castell del Montgrí,

solitari i altiu, perquè pot veure el mar.




DALÍ, Salvador
Portlligat

La vela en el mar blau de Carner,

i l’horitzó fet de llum tènue,

en equilibri clàssic, gens surrealista.

El reverberar del cel a l’aigua,

tant com el reflex en el batent

de les casetes blanques.

Les cortines que fan joc

amb el vestit, amb l’aigua, perquè elles

també són part de la bona vista,

de l’anar del marró al blau cel,

de dins cap a fora.



Postal d'Aiguablava 
Costa Brava

Aquell paradís que encara

no havia parafrasejat la Costa Blava

en el seu nom. De les voltes de Calella

al far de Sant Sebastià,

amb una obra que cerca el gris

fent l’ullet al lector com aquest far.

Sempre com un pintor amb les paraules,

planeres però abruptes com les roques

d’aire rústic al costat de l’aigua,

o les parets seques del realisme,

que fan joc amb el pi roig,

aquell que vol complementar Pla.


La vida i l'art

sempre vull aplegar.

Mes se m'escapen.


Helena Bonals




Juguen els núvols

a pentinar teulades

amb pinzells d'aire.


Kefas

dissabte, 20 de juliol del 2024

A misses dites


Niporepte 395 Blau

En el seu llenç,
l'artista s'hi capbussa.
Pigments ja secs.

Helena Bonals


En cada color
la mirada extensa.
Ensoñaciones.

Fackel

Són instants de vida
que em faran companyia
quan tu t'allunyis.

Kefas

dilluns, 15 de juliol del 2024

dimecres, 10 de juliol del 2024

Mal m'està el dir-ho


BIGAS, Joan Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A més de ser tres voltes rebel
quan faig poesia, crítica o disseny,
sempre provo de calcar
la bellesa amb la bellesa,
i crec que el meu estil
és el déu de les coses petites.
La meva feina més creativa a la biblioteca
la faig cooperant amb els companys.
Però jo sóc una mena de Messi
dins l'equip, sóc qui marca els gols,
qui destaca entre els altres.
Perquè el millor és el millor,
raó per la qual sovint sóc incompresa.

dimarts, 2 de juliol del 2024

Una cosa molt gran

Per a un centre d'interès a la meva biblioteca

Una habitació amb bona vista
Joia de viure.
L’estar i el benestar,
tenir-ho tot.

Cyrano
És en el com
on s’escau la bellesa.
Mai en tens prou.

El que queda del dia
Una mirada
per la qual val la pena
de seguir el fil.

Dràcula
T’estimo tant
que tant se val l’aspecte
amb què te’m mostris.

El pacient anglès
També a vegades
encativats pel foc
l’amor es troba.

Retorn a Brideshead
Gran amistat
de joventut. Res més,
res menys que això.

Bon appetit
No és el mateix
voler algú que estimar.
I dir-ho clar.

Buena Vista Social Club
La meva vena,
que un dia et vaig brindar,
en aquest haiku.

Cinema Paradiso
L’irrepetible
amor de joventut.
L’art el plagia.

Alcarràs
Aquell progrés
que arracona el pagès.
Ho denuncies.

El carter i Pablo Neruda
Les cartes plenes
d’allò que cal que tinguin,
que arriba al cor.

Les millors intencions
La catedral
o l’ermita en casar-se.
D’amor disputa.

El gatopardo
Que tot canvia
Perquè res no canviï.
Progrés enrere.

Lost in translation
De com pot ser
un final realista
el més romàntic.

L’honor dels Prizzi
Enamorar-te
d’aquell teu enemic.
Final fatal.

Maurice
Del gran amor
platònic, al desig
que és correspost.

Memòries d’Àfrica
El poder dir
“jo també he estat feliç”.
No compadir-te.

Peter Pan
Un sol petó
de Peter Pan a Wendy
es fa gruar.

Ven Campanilla,
hoy me persigue Garfio
No quiero crecer.

Fackel

El club dels poetes morts
El sentit pràctic
no pot passar per sobre
del sentiment.

La vida és bella
L’amor, més fort
que cap barbaritat.
I la infantesa.

Wonder
Fer-te estimar
per la teva bondat.
No pel teu físic.

Carol
No deixar anar
la corda de l’estel,
tot envolant-lo.

L’edat de la innocència
Al teu voltant,
tothom encantador.
Tu, diferent.

La jove Jane Austen
Amb cos i ànima
et fas ser estimada.
Gran escriptora.

Orgull i prejudici
Una riquesa
que mai és opulent.
Tot el que cerques.

Seny i sentiment
El teu esclat
en saber-te estimada,
quan tu estimes.

Howards end
Final dels somnis.
Progrés contra bellesa,
la feredat.

Afirma Pereira
El teu final,
amb aquell sentiment
propi dels fados.

Jude
La tossudesa,
l’apassionament,
massa brillant.


 

dimecres, 26 de juny del 2024

Companyonia

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.
Olga Xirinacs, dins Estació de pas



AGUILERA, Rafael Corró d'Amunt 

No vull per a mi 
muntanyes majúscules,
ni camins massa evidents.
M'agraden els turons 
continguts de l'amistat,
i les esses que hi duen.
La verdor a costat i costat
de la duresa de la vida.
El millor de tot 
és no tenir-ho tot, a la vida.
Alguna cosa es perdria.


diumenge, 23 de juny del 2024

53 anys





Poema dedicat a la meva amiga de l'ànima, la Núria, tenim la mateixa edat
Fotografies de l'any passat a l'Empordà

dimecres, 19 de juny del 2024

Escletxa



AGUS, Granollers 
Al contrari de molts
que fan poemes de joves,
i després se n'obliden
com Arthur Rimbaud,
jo vaig conèixer el dolor,
i per tant la poesia i l'art,
a l'adolescència.
Però en forma de llavor,
que no va esdevenir flor
fins a la maduresa.
Pensava que tot això
era massa elevat per a mi.
Finalment he transmutat 
l'exigència de joventut 
en mots que amaguen 
el que no pot ser dit
si no és en un poema.

dissabte, 8 de juny del 2024

El meu talent



El meu nom, Helena, és un clàssic, 
es posa sempre ni poc ni molt,
i no passa de moda.
Així voldria que fos el meu amor,
tant com la meva poesia,
que n'és la metonímia.
També em diuen que el meu nom 
i primer cognom junts
sonen tan bé, i semblen
d'escriptora famosa.
Així doncs, recordeu-vos-en de mi,
o de la meva ploma, almenys.

dilluns, 20 de maig del 2024

Nulla dies sine linea


AGUILERA, Rafael Posta de sol a Palou 

La Moleskine que portes sempre amb tu

com el teu amor fet de lletra.

L’austeritat de cada dia,

sense caure en la monotonia.

La duresa de la vida,

fascinant com les flames.

El gran amor en les coses petites,

la tendresa en les invisibles.

El tedi superat per la passió.

El sublim quan no és

enemic del bell.

La prosa que es permet

de deixar-se anar,

la poesia que vol ser música.

Les coses quotidianes

quan es fan transcendents.

Els llocs buits en una novel·la

recordats amb memòria fotogràfica,

i que només tu pots omplir.

Aquest poema anhelant de ser llegit

tot estalviant-se els elogis. 

 

dijous, 16 de maig del 2024

L'ombra de la infantesa


Poema visual del qual en desconec l'autor,
en una exposició a l'escola Pau Sans de l'Hospitalet

Que tant se val qualsevol mal tràngol
que hagis viscut de gran,
tots els sarcasmes del món,
la impotència creativa,
la humiliació al rostre.
Ningú et podrà prendre
la innocència penjada a l'esquena,
el reflex de la bellesa
d'una cirera lligada a l'altra,
la felicitat precoç i immensa,
la lucidesa permanent.
Perquè ho hauràs desat tot
en l'ombra del que encara ets.

dilluns, 6 de maig del 2024

Persona Altament Sensible


MADOZ, Chema
Aguja, pluma

Vull l'alba en el que em costa,
i la posta en el que desitjo.
Em mou més el goig
que no el plaer.
Obstinadament amateur
i no professional,
perquè estimo el que faig.
Sóc culpable de tenir
sentit de l'estètica,
amb l'atenuant
d'una gran vida interior.
El poema es teixeix millor
amb la ploma als dits,
per metonímia,
i amb la Moleskine.
Tu ets aquella temptació
que indiferent ignoro,
pagant el preu de l'espai en blanc.

dissabte, 4 de maig del 2024

Pols de papallona


GARCIA, Juan 



GARCIA, Juan 

Com un eufemisme,
l'enamorament,
l'entendre el tot de totes les coses,
la sortida del sol,
la primera rosella,
són coses que neixen morint.
Per això hi ha la poesia,
per això escric.

Helena Bonals


Per no oblidar
tot allò que no dura:
grava-ho a mots.

Carme Rosanas


Las amapolas
me donan su carmesí.
Sangran mis dedos.

Fackel

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...