En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 de juliol del 2015

Una veu



Sentir una cançó i identificar-te
del tot amb les notes, la lletra.
Com si t'hi anés la vida.
Una d'aquelles poc comunes cançons
en què la veu del cantant
no és soterrada pels instruments.
I en la qual la interpretació
tampoc fa malbé la poesia.
Perquè la poesia encara és
l'art més noble, si no el més difícil.

dilluns, 13 de juliol del 2015

En paral·lel

La porta abandonada dins Relats en català

Rere una porta,
una nova finestra
trencant la fosca.
Més enllà de les pedres,
els maons fets de fang.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Mai més

Imatge treta de la xarxa


Llegir, tenir gos, viatjar.
Cadascú sap quina d'aquestes
característiques és seva o no.
Jo no vull tornar a ser humana,
perquè encara sóc molt dona.
Els començaments s'assemblen tant
als acabaments.

dijous, 9 de juliol del 2015

Definint-me

Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...