En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 28 de juliol del 2015
Una veu
Sentir una cançó i identificar-te
del tot amb les notes, la lletra.
Com si t'hi anés la vida.
Una d'aquelles poc comunes cançons
en què la veu del cantant
no és soterrada pels instruments.
I en la qual la interpretació
tampoc fa malbé la poesia.
Perquè la poesia encara és
l'art més noble, si no el més difícil.
dijous, 16 de juliol del 2015
dilluns, 13 de juliol del 2015
En paral·lel
La porta abandonada dins Relats en català |
Rere una porta,
una nova finestra
trencant la fosca.
Més enllà de les pedres,
els maons fets de fang.
diumenge, 12 de juliol del 2015
Mai més
dijous, 9 de juliol del 2015
Definint-me
Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.
dilluns, 6 de juliol del 2015
Lectura d'estiu
"El taller", secció dins Antaviana |
Com submergir-se
al mar, entrar en un llibre.
Sorra, les lletres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...