En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Lluminària
Les llums, de nit,
malden per
il·luminar el cel.
Els meus versos,
igualment de nit,
proven d'il·luminar
la meva existència,
i també un raconet
del teu cor lector.
gra a gra es fa paret, mira que em fan bé els teus poemes i, em donen l'oportunitat de poder xarrar d'ells amb tu i amb els companys blocaires, sobretot de nit, quan les llums han fugit del cel.
Vicent, el millor és el cel estrellat sense llums que contaminin. Però és cert que voldríem ser com déus i poder escalfar el planeta com volem il·luminar la nit.
Lluminària vs foscúria! Helena, passo de puntetes, llegint de refiló els teus versos. Sàpigues, que jo sempre apostaré per la llum. I segueixo sospirant: 'Quina que fóra que tot el nostre alè fos llum; i la vida, com uns grans ulls divins tots blaus de firmament!'
Abel, No crec que siguis res del que dius. Jo prefereixo la nit, no sóc gaire convencional, tot i que m'impressiona el dia. Passa com amb Cyrano, era lleig i amb bellesa interior, però estimava la bellesa exterior. Contradiccions, ambivalències de la vida.
Sí, Helena, ambivalències de la vida que a mi m'han dut a fer moltes ziga-zagues fins arribar a apostar per la llum del dia i per la claredat de la nit. Mirar d'estar de tornada de tot! Fal·làcia, utopia, o...
Llums de mirades, llum de pensaments que es projecten des de la visió cap al dur i atrafegat treball de reflectir-lo en el paper o en la pantalla. Creem, recreem, compartim. Il·luminem en la foscor amb l'esperança de retorbar el raconet que ocupa l'altre.
gra a gra es fa paret, mira que em fan bé els teus poemes i, em donen l'oportunitat de poder xarrar d'ells amb tu i amb els companys blocaires, sobretot de nit, quan les llums han fugit del cel.
ResponEliminaAbraçades
Vicent
Vicent,
Eliminael millor és el cel estrellat sense llums que contaminin.
Però és cert que voldríem ser com déus i poder escalfar el planeta com volem il·luminar la nit.
Una declaració d'intencions amb la llum justa d'una albada.
ResponEliminaRafel, potser sí que les nostres llums volen ser com una albada!
EliminaNo només un raconet.
ResponEliminaIgualment, Jpmerch!
EliminaMentre els versos ens il·luminin, tenim una eina poderosa...
ResponEliminaCarme,
Eliminaque no ens deixin d'il·luminar els versos, doncs! La poesia que sempre fa feliç.
No tant sols il·luminen.....
ResponEliminaens enamoren !
Artur,
Eliminaens enamoren als que els fem i als que els llegim.
Crec que totes dues coses les aconsegueixes.
ResponEliminaDoncs aconseguir aquestes dues coses em fa feliç, novesflors.
EliminaAgraeixo el reflex lluminós que ens deixes compartir. Fa companyia, de nit.
ResponEliminaOlga,
Eliminano és perquè sí, això de la foscor. La nit és el terreny de la poesia.
Lluminària vs foscúria!
ResponEliminaHelena, passo de puntetes,
llegint de refiló els teus versos.
Sàpigues, que jo sempre apostaré
per la llum.
I segueixo sospirant:
'Quina que fóra
que tot el nostre alè fos llum;
i la vida,
com uns grans ulls divins
tots blaus de firmament!'
Abel,
Eliminaaixí que tu apostes per la llum del dia?
Helena, jo aposto per la llum del dia i per la claredat de la nit.
ResponEliminaLlavors, sóc un falaç? O potser sóc un utòpic?
Abel,
EliminaNo crec que siguis res del que dius.
Jo prefereixo la nit, no sóc gaire convencional, tot i que m'impressiona el dia. Passa com amb Cyrano, era lleig i amb bellesa interior, però estimava la bellesa exterior. Contradiccions, ambivalències de la vida.
Sí, Helena, ambivalències de la vida que a mi m'han dut a fer moltes ziga-zagues fins arribar a apostar per la llum del dia i per la claredat de la nit. Mirar d'estar de tornada de tot!
EliminaFal·làcia, utopia, o...
Abel,
Eliminade tornada de tot? Això no pot pas ser!
Helena,
ResponEliminasi creus que no pot ser, llavors o és una fal.làcia o és una utopia!
Molt bona, Abel!
EliminaJo crec que ho aconsegueixes...
ResponEliminaPerò no facis molt cas de la meua opinió (jo estic com un llum) :)
Faig cas de la teva opinió, perquè em fa il·lusió, Ximo!
EliminaGràcies Helena pels teus escrits nocturns o diürns, ets una molt grata companyia, ja t'ho he dit més d'un cop.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Gemma! Tu també ets una molt grata companyia.
EliminaLlums de mirades, llum de pensaments que es projecten des de la visió cap al dur i atrafegat treball de reflectir-lo en el paper o en la pantalla. Creem, recreem, compartim. Il·luminem en la foscor amb l'esperança de retorbar el raconet que ocupa l'altre.
ResponEliminaEduard,
ResponEliminaper a mi no és gens dur de reflectir-ho en el paper o en la pantalla! Estic d'acord que creem, recreem, compartim.