L'obra és visible
com les fulles de l'arbre.
En les arrels,
hi ha un mirall de les branques
que transporta al sentit.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 30 de juny de 2012
dijous, 28 de juny de 2012
Pedigrí de treballadora
"Nulla dies sine linea"
és el meu lema.
La carrera ja vaig fer-la així,
sense respirar.
Sóc lliure en la meva torre de vori.
La motxilla de pedres
que duc a l'esquena
em fa guanyar.
és el meu lema.
La carrera ja vaig fer-la així,
sense respirar.
Sóc lliure en la meva torre de vori.
La motxilla de pedres
que duc a l'esquena
em fa guanyar.
dilluns, 25 de juny de 2012
Empatia
Somniem la lluna,
que al capdavall
és una idea abstracta,
un terreny pla,
un paradís eixorc.
Aquí a la terra, en canvi,
els que no som sers celestials,
vivim i desitgem,
i a voltes fins som feliços.
que al capdavall
és una idea abstracta,
un terreny pla,
un paradís eixorc.
Aquí a la terra, en canvi,
els que no som sers celestials,
vivim i desitgem,
i a voltes fins som feliços.
diumenge, 24 de juny de 2012
Solterona
Quan has tastat
vi de Marsala,
aquell avís
en el teu cor
serà sempre més fort
que totes les oportunitats
buides per a tu.
No em pregunteu per què,
jo mateixa no ho sé.
vi de Marsala,
aquell avís
en el teu cor
serà sempre més fort
que totes les oportunitats
buides per a tu.
No em pregunteu per què,
jo mateixa no ho sé.
dilluns, 18 de juny de 2012
Inèrcia
Com les lletres digitals
que indiquen
la propera parada
en els vagons de tren.
L'efecte òptic que reté
enrere les lletres
una vegada parades,
el passat que
desitja ser futur.
que indiquen
la propera parada
en els vagons de tren.
L'efecte òptic que reté
enrere les lletres
una vegada parades,
el passat que
desitja ser futur.
divendres, 15 de juny de 2012
dimarts, 12 de juny de 2012
dissabte, 9 de juny de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...