Metàfora

L'obra és visible
com les fulles de l'arbre.
En les arrels,
hi ha un mirall de les branques
que transporta al sentit.

Pedigrí de treballadora

"Nulla dies sine linea"
és el meu lema.
La carrera ja vaig fer-la així,
sense respirar.
Sóc lliure en la meva torre de vori.
La motxilla de pedres
que duc a l'esquena
em fa guanyar.

Empatia

Somniem la lluna,
que al capdavall
és una idea abstracta,
un terreny pla,
un paradís eixorc.
Aquí a la terra, en canvi,
els que no som sers celestials,
vivim i desitgem,
i a voltes fins som feliços.

Solterona

Quan has tastat
vi de Marsala,
aquell avís
en el teu cor
serà sempre més fort
que totes les oportunitats
buides per a tu.
No em pregunteu per què,
jo mateixa no ho sé.

La por atenalla,
la por malgasta intents.
La por fa por.

Inèrcia

Com les lletres digitals
que indiquen
la propera parada
en els vagons de tren.
L'efecte òptic que reté
enrere les lletres
una vegada parades,
el passat que
desitja ser futur.

Joia de viure
que no hi té pas res a veure
amb comptar el temps.
Però els horaris limiten
i ajuden com el metre.

Llegir en paper.
Els fulls deixats anar,
lligats pel llom.

Els comentaris.
Com radis al voltant
de la idea.

SERRALONGUE, Bruno, Feu d'artifice, Sérandon, 14 juillet, 2000 

Provo d'entremesclar
la feina amb la poesia,
la llar i els focs artificials,
les matemàtiques
amb el llenguatge figurat.

La resta m'embafa
com l'olor de mimosa.

Passen les veles.
El que queda del dia
en l'horitzó.

A voltes marxen
perquè no t'han sabut
retenir gens.