Poema-esvoranc

Les paraules del poeta
han de ser com un forat
que trenca, trascendeix
i omple de llum.

Tot poema,
a banda de mossegar,
ha de fer més savi,
culte, intel·ligent
i feliç.

Plató

Un paisatge sense torres elèctriques ni anuncis.
Una vista sense xemeneies ni fum.
Una llar sense televisions ni cables.
Un sofà confortable i antic.

El progrés no vol progressar,
sense additius ni conservants,
però també voldria tornar a les cavernes.

Esti-mar

Estimar és molt rendible artísticament.
Estimar és molt millor que ser estimat.
Estimar és l'origen de tot.

Cal estimar com el mar.

Què és per tu

Pensar i somniar,
O bé
Esbrinar el
Sentit d'una
Imatge
Agosarada

Petites alegries

Un gerani a la finestra,
el silenci buscat,
la distància volguda,
caminar fins esborrar:
són coses que m'omplen,
que omplen les meves paraules.

Oh, digue'm la veritat sobre el Nadal

Són unes festes alegres
o més aviat tristes per alguns?

És el Nadal espiritual
o bé materialista?

La calor de dins de casa
ja pot amb el fred de fora?

Les coses convencionals, a voltes,
no es carreguen allò autèntic?

Per què el Nadal vol ser tan dolç
i la vida roman tan cruel?

[inspirat en un poema de W. H. Auden, Oh, tell me the truth about love]

Una cita

Què és robar un banc, comparat amb fundar-lo?
Bertolt Brecht

Què és ser vell,
comparat amb ser jove?

Què és plagiar un clàssic,
comparat amb escriure'l?

Què és fer el salt,
comparat amb casar-se?

La jeia

Trobar la visió exacta d’un quadre,
o el que hi ha darrere un poema,
vibrar amb un llibre,
alliberar-te,
per un instant no tocar de peus a terra,
trobar la jeia al llit,
o la posició de l'esquena en la sorra,
tot el que voldries conservar
en un poema com aquest.

Dicotomies

La utilitat d’una carrera,
la bellesa d’una dèria.

La vida de les multituds,
la literatura solitària.

Les piscines convencionals,
el mar sublim.

La prosa densa,
el llamp de la poesia.

Trobar plaer en les coses,
tenir el goig de fer-les bé.

No cal quedar-se sempre
amb la primera impressió.

Ofici i vocació

Ca sense llar,
més fidel que mai.
Talent que no és de franc,
gran vocació.
Feina que et pren el temps,
obra important.

El dolor d'estimar,
el dolor per crear.

Per crear

Fes servir la memòria involuntària,
troba allò que busques,
digues el que anaves a dir,
encerta el llibre a la prestatgeria,
i, sobretot,
recorda el primer amor.

Proesia

Les persones no volen,
no com la majoria dels ocells,
i no se'n senten pas gaire.
Jo sóc un cargol
i no unà àliga,
que diu la cançó,
i no puc deixar d'envejar
els que volen,
els més lírics,
els més capaços.

Les capes

Com una onada rere l'altra,
un full que es plega sobre l'anterior,
un esglaó rere un altre,
o una pinzellada correctora,
la teva vida et porta a reeixir.
Com l'estudiant que vol excel·lir,
i quan ha acabat
torna a començar.