Si puc
escriure aquest poema
és perquè
ara soc rica.
Que allò que
em passa
més que una
mancança
és un
ornament.
Quan les
ulleres
amb què ho
veig tot
ja no són de
color fosc,
la meva aurea
mediocritas
no oblida
els extrems d’on prové.
De quan encara
no sabia
que en el
contrast, la lluita,
hi ha la síntesi del que és bell.
L'obra dins l'obra.
Milers de llibres anhelantde ser interpretats.
No vols l'art per l'art,
sinó que et facin justícia.
No vols ser llegida com un golafre,
sinó que vibrin amb tu.
La bellesa no és un luxe,
és una vocació.
A quin color em refereixo?
M'arribes al cor
en una taca d'oli.
Paràsit dels camps,
sempre destaques
de manera continguda.
Perla que passa vergonya.
