Caminants

Niporepte 383 Caminants

dins Relats en català

Impuls

Les flors subratllen
la baixada que et porta
de nou a néixer.

Boira als ulls

Ets atrapada
entre ombres i boirina,
flor de la vida.

Helena Bonals

Soñé la niebla.

Al despertar al alba

no me encontré.

Fackel

Liles, les flors,

la boira vagareja

i jo flueixo.

Carme Rosanas

Brodar-ho

Imatge lliure de drets dins Pexels

Què és una metàfora?

Un núvol pel qual transita el sentit,

la cara blanca de la lluna,

el com amb què estimes.

Un recurs literari,

la figura als teu ulls,

de la qual mai prescindiràs.

Deix de bellesa

JUANJO Sortida de sol

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Allò que t’enlluerna,

sempre és millor que no del tot.

Que les reserves que t’atenallen

són les mateixes que t’alliberen,

i l’encegament el cerques

amb una vena als ulls.

Per cada raig de sol,

un núvol que t’ajudi

a retenir-lo amb tu.

Poema del desassossec

 

Sempre torno als contes de petita.

I ara m'adono que la meva felicitat

la cerco en una camisa que no duré mai,

però que és l'única a la meva mida,

la que no du ningú més, la que ningú voldria.

Que prefereixo glatir a deixar de sentir.

Zeus

Repte poètic visual 327: Descontrol

dins Relats en català

Per què fer un poema que és prosa?

Per què escriure tan sovint?

I aquell horror vacui dels que són buits?

Si el poema és només un llamp,

i el tro n'és la interpretació,

no cal maldar perquè caigui del cel.

Però sí construir un parallamps,

un arbre amb les arrels fetes

de memòria involuntària.

Haikus amb títols

retrat en blanc

silenci escrit

interseccions

pensaments

les fràgils paraules

un llum que crema

amor núvol

la boira incessant

l'incert encontre

 

Caplletra

AGUS Sortida blanc i negre 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La meva hac,

el silenci de la pàgina en blanc,

la innocència per sobre de tot,

la transparència d'una metàfora.

El que dic amb com ho dic.

 

Palau sense regne

Palau del Bisbe, Tortosa, 26 de novembre de 2023

Com la pupil·la

en l'ull blau, el balcó

i el rosetó

et parlen del que és dins

i alhora ve de fora.

Matrioixca

Niporepte 381 Vida en el gel dins Relats en català

Al primer amor

el segueixen els altres.

Són flama i gel.

Helena Bonals

A l'últim amor

el precedeixen els altres.

Aproximant-nos.

Carme Rosanas

Imatge i paraula

Poema visual de Xavier Pujol

Quan t'exprimeixes

per escriure un poema,

les paraules són el vidre

que deixa entreveure

el fons amb què l'escrius,

i que només surt a la superfície

en un petit rajolí.

És la interpretació

la que fa més gran encara

allò que has escrit,

brollant com ho fa el sifó.

Per això cada nova lectura

és també part del poema,

sempre inacabat.

L'eixida

Imatge dins Pinterest

Que faci el que faci

és l'infern igual.

Jo pensava, però,

que dir-li que no a un home

era la fi de tot.

Ara m'adono que només

és "el principi d'una gran amistat".

I que això és el més intens

que hauré conegut mai. 

L'amor fereix, l'amor fa mal

 

CARBAJO, Tono 

dins la dotzena edició  del DrapArt,

el festival de reciclatge creatiu, 2015

L'amor no mor,

estimes fins la mort

i mors per ell.

Tot i que amor i mort

un oxímoron són.

Sols l'art pot fer,

amb la munició 

feta servir,

que al cor de qui t'observa

apuntis igualment.

Els extrems d'on provinc

 

Amistat romàntica dels tres als catorze,

adolescència on no vols tornar,

a priori del meu talent als disset,

anhedonia amb obstinació fins a la maduresa,

a la recerca del temps perdut als quaranta.

I amb amor al cor fins a la mort.

En el mateix pla moral

AGUS Tossa de mar

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pedra, flors, fusta, metall.

Com les quatre estacions,

com les fases de la lluna,

com la infantesa, la joventut, 

la maduresa i la vellesa,

com les quatre extremitats,

com els quatre elements,

com El quartet d'Alexandria,

com la quarteta d'una jota aragonesa.

Tot amb el blanc de fons,

el silenci sonor de la paret.

Això no és una casa

Niporepte 379 La casa transparent dins

Relats en català

 

Sense trespol,
intempèrie amb sostre.
Com una eixida.

Helena Bonals

Sueño del aire.

Al habitar mi cuerpo

apenas estoy.

Fackel

Vine a casa.

Hi ha un endins infinit.

I cel i núvols.

Carme Rosanas

Poema premiat

Poema guanyador del concurs "Perfecto esperpento"

de Sant Boi, per al dia Mundial de la Salut Mental,

10 d'octubre de 2023

Cognició positiva

Si puc escriure aquest poema

és perquè ara soc rica.

Que allò que em passa

més que una mancança

és un ornament.

Quan les ulleres

amb què ho veig tot

ja no són de color fosc,

la meva aurea mediocritas

no oblida els extrems d’on prové.

De quan encara no sabia

que en el contrast, la lluita,

hi ha la síntesi del que és bell.

Complementaris

Imatge presa de la xarxa

Jo sóc tan directa i tu tan misteriós.

Jo sóc tan impacient i tu l'home tranquil.

Jo semblo una nena, tu fas cara de murri.

Jo sóc sentida, tu tant de la broma.

Jo t'estimo, perquè ets un seductor.

Jo pretenc de ser poeta, però amb tu

se m'ha menjat la llengua un gat.

Diferències

JJMicolau Granollers verd

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tu ets en zel, jo m'enamoro.

Tu lladres, jo faig poesia.

Tu mires el terra, jo els estels.

La teva sequera és la meva verdor.

Adversativament

Això ve d'aquí i d'aquí

Jo no cerco, trobo en trobar.

Jo no invento, observo.

Tampoc pateixo, només glateixo.

Et necessito i no et necessito.

Helena Bonals

Tinc a l'abast la neu que puc trobar.

En mig de la blancor estels hi observo.

Batega el cor i amb ell glateixo.

Serà per la raó que et necessito.

qui sap si...

La mar com a penyora

Imatge manllevada d'Enfilant finestres

La bona vista

no te la pren ningú.

T'està esperant.

Helena Bonals

Hi cap el mar

a la meva finestra.

El blau ho és tot.

Carme Rosanas

Aboca el mar

per la finestra, neda,

tendra mirada.

Amaga la mar

a la finestra, mira 

com es buida.

qui sap si...

Tens tot el mar

com si fos un ventall,

a toc de mà.

sa lluna

Fugissera permanència

 

Manllevat d'aquí

Els rocs i l'aigua:

Parmènides i Heràclit

amb ells reviuen.

Aforisme

HORVAT, Frank

No és en les paraules que es troba la poesia, és en el blanc que deixa.

 

El teu esperit i la teva roba

JUANJO Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan diferents, tan clavats.

És bru l'arbre a contrallum,

que celestial es mostra alhora.

Com la tinta d'un poema

sobre la pàgina en blanc.

Una bona vista que s'ho menja tot

si es tracta de veritable poesia. 

Helena Bonals

Com una empremta

en un cel que no puc tocar,

Com un núvol

en un cel tot blau.

Com una gota

en un terra assedegat.

Com la darrera fulla

d'un arbre caducifoli.

Com el darrer mos

d'un tros de pa.

Com aquell petó

que ens donem al marxar.

Com la llàgrima

que s'eixuga des del mirall.

Es pot acabar,

però em quedarà el record.

qui sap si...

Raíces firmes.

Miradas efímeras.

Guiño mutuo.

Fackel

Si l'arbre és bru,

té el cel entre les branques.

Fulles i núvols.

Carme Rosanas

Inútil resistència contra el temps:

has estat bell i et tornaràs una ombra,

però un ocell agraït

dorm a la teva branca

i somia un palau.

Olga Xirinacs

Felicitat i dolor d'estimar

així en els cors amants

mescla Amor flama i gel

fragment d'un poema d'Ottavio Rinuccini

musicat per Monteverdi

al "Lamento della Ninfa"

           EMERSON, Victoria Imatge lliure de drets dins Pexels

Que l'amor fa mal, perquè ja és fet de malenconia.

Pot semblar en va, però fa créixer la poesia.

Comença com una bella jove promesa, 

que és atractiva i tan amarga com la llimona.

Sembla que acabi, però no coneix el passat.

Alguna vegada és correspost, però mai d'igual a igual.

Si és amor de lluny va sempre molt més enllà.

Prendre el vol

Niporepte 375 El caçador de núvols

dins Relats en català

Tu en tens les regnes,
criteris objectius
que et fan ser artista.

El millor és el millor

Fotografia de Galícia, agost 2023, de Jordi Dorca

Aquell riu sec

que res no canvia,

ni el cel que plou versos,

ni el blau pintoresc.

El travesses amb recança,

per tot el que encara és.

Helena Bonals

Mirant des del riu

recordo bé les aigües.

Miratges presents.

sa lluna

I encara el blau

que embelleix l'esguard.

I encara el pont

carregat de versos.

Malgrat la sequera

no aturarem el pas.

I encara

Carme Rosanas

Amor propi

Vitrall on posa en llatí 

"Contra soberbia humildad"

dins la Seu de Manresa

En saps més del que penses que en saps,

t'estimen més del que et volen mostrar,

t'enfiles com un poema de Màrius Torres,

no ets vanitosa encara que ho semblis.

Capvespre amb baobabs

Niporepte 374 Capvespre amb baobabs

dins Relats en català

Caps plens de somnis.

Les capçades també,

freguen la posta.

Dues rodes

AGUS, Girona 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El teu bagatge

no ocupa lloc ni es veu,

i t'arrossega.

AGUS, Girona

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El teu passat

té a veure amb el futur

que es mou amb tu.

Pedaleando

arriba y abajo

sin meta fija.

Fackel

Poesia i sensibilitat

AGUILERA, Rafael 1846

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Rere els arabescos de metall,

la senzillesa de la fusta rústica.

La forma que hauria de ser sempre

més important que el fons,

que malgrat tot deixa entreveure.

Que parla del passat i la bellesa,

alhora que et permet de continuar 

picant a la porta del cel.

Helena Bonals

Abre, cancela,

mi paso al futuro.

Qué habrá dentro.

Fackel

L'ornament a l'estructura

ROSANAS, Carme Dins la façana vermella

Finestra endins,

color blau que s'allunya.

Façana ardent.

L'espill de l'ànima

Relat de juliol de la Carme: Finestra

Finestra oberta amb cortines,

vegetació i pedra amb art.

Julieta expectant el seu Romeo,

Roxanne escoltant el seu Cyrano.

Poema que vol que l'agafis

i ja no el deixis.

Helena Bonals

La luz asoma.

Murmullo de los días.

Ronda del alba.

Fackel

I res no m'importa

MUNCH, Edvard

Tres noies en el pont

N'hi ha que volen lligar

i tenen molta "mala pata".

N'hi ha que són grans poetes

i a mi només em parlen de menjar.

N'hi ha que són molt seductors

fins que els dius que els estimes.

N'hi ha que adopten 

el rol de l'amant apassionat

i quan han acabat 

no volen saber res de tu.

Tot i el realisme d'aquest poema,

continuo sent jo mateixa.

El geni en el contrast

BOTERO, Fernando Ocell

DALÍ, Salvador Elefant

FELDSTEIN, Gerardo Elefantiasi

dins Pinterest

Ocells feixucs,

elefants que leviten,

peus, mans al terra 

i la resta ignorant-lo.

Així brollen els versos.

Helena Bonals

Veo al animal

que dentro se desboca.

Hablo como él.

Fackel