En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 18 de juny de 2016

Recital de capvespre a Can Sumarro de l'Hospitalet

Helena Bonals









Un cant a crits

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.



Aquest poema el vaig publicar abans d'ahir en un altre blog. El recupero perquè crec que val la pena, el vaig fer perquè estava molt il·lusionada amb el recital, que crec que va anar molt bé. Properament penjaré el vídeo de la meva participació.


Jordi Dorca
















23 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Javier! És com fer un viatge, vaig gaudir preparant-ho i en tinc molt bon record. M'ho vaig passar tan bé!

    La meva germana voldria que li passessiu el tros on va participar, a banda del meu. I si pots envia'm el de la Ros Mari i el del Jordi també! Gràcies per tot. Tu també vas estar fantàstic!

    ResponSuprimeix
  2. Alena el vers
    ja en l’inici del nom,
    torxa de seny

    ResponSuprimeix
  3. Anònim,
    genial aquest "Alena"!!! A més, Helena significa torxa.

    ResponSuprimeix
  4. ReltiH,
    m'agraden els teus comentaris concisos!
    Abraçades!

    ResponSuprimeix
  5. Et felicito, de ben segur va estar molt bé. Expressar el que se sent i viu és un assoliment.

    ResponSuprimeix
  6. Estàs molt guapa, Helena. La il·lusió dels teus ulls t'il·lumina. M'alegro que el recital anés tan bé.

    ResponSuprimeix
  7. Enhorabona per l'èxit i per la felicitat que desprens després del recital

    ResponSuprimeix
  8. Pel que expliques i el que diuen els comentaristes sembla que va anar molt bé.
    L'expressió que fas a les fotografies ho confirma.
    Per molts anys Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier!
      Com sabies que és el meu aniversari?

      Suprimeix
  9. M'entusiasma, Helena!
    Una H pot dir molt, tot i ser muda.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria,
      espero que no es faci mai com a Itàlia, que van treure les hacs!

      Suprimeix
  10. Felicitats!!!
    Expresions d'una ànima enamorada que mira i veu més enllà dels vidres i s'il-lumina...

    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  11. Respostes
    1. Josep,
      si més no podràs veure el vídeo que penjaré! Crec que sortirà tot a Youtube.

      Suprimeix
  12. Hauré de mirar el vídeo. Et felicito, ja es veu que va anar molt bé. Ah, i no crec que ni la H ni tu sigueu prescindibles... Ni merament ornamentals, encara que tu fas molt de goig, però ets molt més que això: ets poeta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      tota jo tremolava, però em penso que ningú se'n va adonar!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...