Mai he pretès
que la meva poesia
sigui com un vas d'aigua.
Simplement, que tot poema
és susceptible
de ser llegit en veu alta
de diferent manera cada cop,
i per tant també és un tronc
que pot tenir moltes branques.
Si alguna d'elles floreix
als vostres ulls,
és que ha valgut la pena.
Tinc un ram dins meu de flors teves.
ResponEliminaBon dia, Helena.
Gemma,
Eliminaquin comentari més maco!
Em complau gaudir de la bellesa i alhora de la senzillesa de les teves branques florides.
ResponEliminaMarion,
Eliminala bellesa i la senzillesa és en el lector, normalment. Moltes gràcies!
Està clar que tens un bloc molt florit, encara que a alguns som una mica miops.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminano dus pas ulleres! Les flors les pot copsar tothom, si no és cec.
El llegeixo en veu alta, de diferent manera cada cop i floreixen les branques. Gràcies per les flors, Helena.
ResponEliminaCarme,
Eliminadoncs mira que tu hi entens molt en flors!
No he llegit mai els teus poemes amb veu alta, normalment llegeixo en silenci. Tot i així, si els rellegeixo al cap d'un temps segur que ho faig amb un to interior diferent. Aquest poema que explica el títol del blog amb una imatge final molt potent, és un plaer veure florir els teus versos cada dia.
ResponEliminaSílvia,
Eliminajo no en sé de llegir poemes en veu alta. Ja m'agradaria.
Els teus poemes
ResponEliminatots ells són de setí:
plens de finura!
Abel,
Eliminajo no els veig pas així, els meus versos! Però gràcies.
Has fet una interessant autocrítica, Helena! Què t'ho fa dir que els teus versos no estan plens d'una finura molt pura?
EliminaLa paraula "fina" mai no m'ha agradat gaire, jo sóc morena i força infantil o primitiva. Però això no vol dir que no pugui ser lírica, oi?
EliminaJocs de semàntica! No treguis valor a les paraules d'una persona que admira molt els teus poemes...
EliminaT'ho vaig dir una vegada, no, que els teus versos em fan vibrar? I no t'enganyo pas!
Ara mateix sóc davant del full en blanc, i m'animes!
EliminaCorre, corre, cabirol;
Eliminacorre amb gran lleugeresa!
Gràcies!
EliminaDavant del full en blanc, has estat molt inspirada, Excelsa? O t'ha esdevingut igual que a Andrés Neuman?
Elimina"Hagamos un trato señora poesía
le cambio sus asombros por mis dudas"
http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/impresiones-sobre-que-andres
He fet un poema senzill, no estava inspirada. A vegades la idea és un a priori, d'altres em ve després, la desenvolupo.
EliminaEn allò que és senzill hi ha l'excel.lència...
EliminaApura bé l'article que t'he adjuntat, no té desperdici.
"confundimos el cuerpo con la radiografía", m'ha agradat molt!
EliminaSense cap dubte, que ho aconsegueixes !
ResponElimina...tot un jardí de versos,
ben cuidat i treballat,
on gaudir i aprendre, cada dia !
Moltes gràcies, Artur. El jardí el cuideu vosaltres.
EliminaAixò de la poesia per ser llegida en veu alta em recorda el que solia dir Sylvia Plath, que escrivia per a ser llegida en veu alta, i escrivia així: declamant el que acabava d'escriure. No de bades, la poesia es genera immediatament de l'arbre de la música, que és en realitat l'arrel del llenguatge, el so primigeni a partir del qual els humans hem après a comunicar-nos. Això és: a reflexionar.
ResponEliminaEduard,
Eliminajo no podria llegir bé per a mi mateixa bé, ni en públic, però sí que m'agrada de contar síl·labes. La poesia em sembla màgica com la música, és cert.
La poesia, llegida en veu alta, si es llig bé, atrapa molt més. Però no tothom sap recitar i en aquest cas, val més la lectura en silenci.
ResponEliminanovesflors,
Eliminatu en saps, de llegir poesia?
No, Helena, se'm dóna millor escriure. :)
EliminaI tu?
Jo tampoc, però provo de superar la meva timidesa i fer-ho amb dignitat.
EliminaEfectivament Helena, cada vers, cada poema pot ser llegit d'una o altra manera tal siga qui ho llegeix o quan ho llegeix tot i que poguera ser la mateixa persona, i és així que la llengua viu, la literatura viu i l'art en general viu, i és per això que quan escrivim quelcom o fem una obra d'art ens pertany, sí, però també pertany a qui la frueix.
ResponEliminaUna abraçada des de Russafa
Vicent
vicent,
Eliminael meu bloc us pertany a vosaltres quan ja he fet una entrada.
i tant que ho has aconseguit. Ara també provaré de llegir-te-la en veu alta, espero no pansir la flor. :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Rafel! Penso que fer un poema és tenir alguna cosa a dir i dir-la, que deia Oscar Wilde.
Elimina