Les dones i els dies

Niporepte 262 Les dones i els dies dins Relats en català

Vers a través

Cel estrellat
dins la taca de tinta,
dona que s'alça.


Autoestima

El bell, pels homes.
Les dones, el sublim.
Corbes divines.

La Moleskine

Cada primavera que perds
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.

Com dos rius paral·lels

Preferiria, si pogués ésser,
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant 
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.

Metonímies

Un poema pot ser una poesia.
L'enamorament pot ser amor.
Una finestra pot ser una vista.

Però agafar la part pel tot
és considerar que tot
el que escrius és bo, si és teu.

El nom fa la cosa

JUANJO Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El meu pas d'Elena a Helena,
amb la hac que fa pseudònim,
coincideix amb el sorgiment
d'una felicitat vital
que no és gens decorativa,
va de dins cap a fora.
El meu món interior 
és tossut, i creix com l'heura,
en la paret que no la vol,
però la somnia.