 |
| Niporepte 262 Les dones i els dies dins Relats en català |
Vers a través
Cel estrellat
dins la taca de tinta,
dona que s'alça.
Autoestima
El bell, pels homes.
Les dones, el sublim.
Corbes divines.
dimarts, 26 de març de 2019
Les dones i els dies
Vers a través
Cel estrellat
dins la taca de tinta,
dona que s'alça.
Autoestima
El bell, pels homes.
Les dones, el sublim.
Corbes divines.
divendres, 22 de març de 2019
La Moleskine
Cada primavera que perds
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.
és una primavera que no torna,
cada poema que no anotes
és sentiment que no cristal·litza,
cada desig que no fas realitat
és un desig que perdura.
dijous, 14 de març de 2019
Com dos rius paral·lels
Preferiria, si pogués ésser,
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.
que m'estimessin com Màrius Torres
estimava la Mahalta,
que em continuessin estimant
encara que no em poguessin tenir,
amb l'obstinació de Petrarca.
Voldria l'enamorament perenne,
no la manca de desig al cap dels anys.
Sempre m'han dit que soc molt exigent,
però és només que no vull que em cerquin
tan sols pels meus llavis molsuts.
dissabte, 9 de març de 2019
Metonímies
Un poema pot ser una poesia.
L'enamorament pot ser amor.
Una finestra pot ser una vista.
Però agafar la part pel tot
és considerar que tot
el que escrius és bo, si és teu.
L'enamorament pot ser amor.
Una finestra pot ser una vista.
Però agafar la part pel tot
és considerar que tot
el que escrius és bo, si és teu.
diumenge, 3 de març de 2019
El nom fa la cosa
 |
| JUANJO Coneixes Granollers? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
El meu pas d'Elena a Helena,
amb la hac que fa pseudònim,
coincideix amb el sorgiment
d'una felicitat vital
que no és gens decorativa,
va de dins cap a fora.
El meu món interior
és tossut, i creix com l'heura,
en la paret que no la vol,
però la somnia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...